Ecbatana

Ecbatana (Plantilla:Lang-peo Hagmatāna escrita Agbatana, o Haŋmatāna,[1] lliteralment en «el lloc de reunió»; elamita: 𒀝𒈠𒁕𒈾 Ag-ma-dona-na; persa mig: 𐭠𐭧𐭬𐭲𐭠𐭭; part: 𐭀𐭇𐭌𐭕𐭍 Ahmadān; Plantilla:Lang-arc Aḥmeta; Plantilla:Lang-grc en Esquilo i Heródoto o Ἐκβάτανα; en acadio: Plantilla:Cuneïforme, Agámtanu per Nabonido, i Agamatanu en Inscripció de Behistún) és, segons lo que la tradició supon, la ciutat que era capital de l'imperi meda d'Astiages (Istuvegü), i que, despuix de la seua conquista, va ser adoptada com a capital pel persa Ciro II el Gran, en el sext any de Nabonido (549 a. C.). Els antics grecs la suponien capital de Mija, i li atribuïen la seua fundació a Deyoces (Daiukku de les inscripcions cuneïformes).
Fins ara no hi ha proves de l'existència de Mija en el tossal d'Hagmatana. Solament les evidències observades en la zona pertanyen a l'época partixca posterior. No es menciona a Ecbatana en les fonts asirias. Alguns estudiosos han sugerit que la Sagbat es menciona en freqüència en els texts assiris, de fet, ha segut una forma anterior de la Ecbatana, que es menciona més alvance en les fonts gregues i aqueménidas, convertint la s en h en molts idiomes iranís. Sagbita és mencionada per les fonts asirias situant-la en la proximitat de les ciutats de Kishesim (Kar - Nergal) i Harhar (Kar Sharrukin).
Sir Henry Rawlinson va intentar provar que va haver una segona i més antiga Ecbatana, en Mija Atropatene en l'ubicació de la moderna Tajt-i Soleimán, pero els texts cuneïformes fan supondre que solament hi havia una ciutat d'eixe nom, i Tajt-i Soleimán és la Gazaca de la geografia clàssica. Ecbatana va ser la principal casa de moneda per als parts, ahí es varen produir dracmes, tetradracmas, i atres variades denominacions en bronze. També és mencionada en la Bíblia[2] pel seu nom arameo: Acmeta
Ecbatana/Hamadán, en l'actual Iran, no deu confondre's en Ecbatana/Hamath, en Síria, a on va morir el rei persa Cambises II, segons l'historiador Heródoto.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stausberg, Vevaina y Tessmann, 2015, p. 394.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Heródoto, Històries, III, 62-66.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2015) The Wiley Blackwell Companion to Zoroastrianism, Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, Ltd. ISBN 9781444331356.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ecbatana.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecbatana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.