Idioma elamita

Idioma elamita

El elamita és una llengua morta que es va parlar en l'antic Imperi elamita.

El elamita també va ser una llengua oficial del Imperi aqueménida de el VI a el IV Els últims texts escrits en elamita són de l'época de la conquista de l'Imperi persa per Alejandro Magne.

La gramàtica elamita posseïx una característica gramatical coneguda com a incorporació del sufix, (en alemà Suffixaufnahme) que en breu podria definir-se com una concordancia de casos entre sustantius.

Classificació

El elamita era una llengua aglutinant i no estava emparentada en les llengües afroasiáticas o indoeuropeas veïna; encara que alguns criden al elamita "germana" del sumeri, les dos llengües no semblen estar relacionades. S'ha propost que el elamita pot estar estretament relacionat en les llengües drávidas en un grup denominat llengües elamo-drávidas. Es va identificar que aproximadament el 20 % del vocabulari del drávidico i el elamita són cognados, i que provablement un 12 % més també ho siga. El elamita i les llengües drávidas posseïxen pronoms personals de segona persona i declinació paraleles. Tenen derivativos idèntics, sustantius abstractes i la mateixa estructura "raïl verbal + marcats de temps + terminació de persona". Abdós tenen dos temps positius, un "pretérito" i un "no-pretérito".

Escrits elamitas

A lo llarc dels sigles, es varen desenrollar tres escritures successives per al elamita.

• El protoelamita és el sistema d'escritura més antic d'Iran. Els seus primers testimonis són del 3100 a. C., realisats en Susa, capital de Elam. Es creu que l'escritura protoelamita es va desenrollar a partir de l'escritura sumeri naixent. Les tablillas més antigues en pictogrames elamitas procedixen del nivell 16 de Susa (3100 a. C.) i són contemporànees del periodo Uruk IV de Sumer, a on es va trobar el primer descobriment d'escritura. Mentres que el protocuneiforme està escrit en jerarquia visuals, el protoelamita està escrit en un estil en-llínea: signes numèrics seguixen als objectes que conten; alguns signes no numèrics són imàgens dels objectes que representen, encara que la majoria són totalment abstractes. Dita escritura consistix en aproximadament 1000 signes i es creu que és parcialment logográfica. Degut a que no ha segut dessifrada, no se sap si la llengua és elamita o no.

• El elamita llineal és un silabario derivat del protoelamita, usat entre el 2500 i el 2220 a. C., cridat aixina a causa dels seus registres similars als del llineal cretense. És coneguda per unes 1400 inscripcions relacionades en transaccions econòmiques, trobades sobretot en Susa. El elamita llineal solament ha segut dessifrat en part, principalment per Walther Hinz. Consistix en uns 80 símbols i s'escrivia en columnes verticals de dalt avall i d'esquerra a dreta.

• El elamita cuneïforme es va usar des del 2500 fins al 331 a. C. i es va adaptar del cuneïforme acadio. Consistix en uns 130 símbols (en la seua majoria silàbics) i representa una simplificació dels vells pictogrames protoelamitas. És principalment un llenguage que utilisa els ideogramas o logogramas. La polifonia estava reduïda al màxim, de tal modo que el elamita era en la pràctica un sistema silàbic.

És cap a finals de el XIX i principis de el XX, quan els llingüistes varen establir els fonaments de l'idioma elamita, que pertany a les llengües aglutinants.

Bibliografia

• Khačikjan, Margaret: The Elamite Language, Documenta Asiana IV, Consiglio Nazionale delle Ricerche Istituto per gli Studi Micenei ed Egeo-Anatolici, 1998 ISBN 88-87345-01-5
• Potts, Daniel T.: The archaeology of Elam: formation and transformation of an ancient Iranian state, Cambridge U., 1999 ISBN 0-521-56496-4 and ISBN 0-521-56358-5

• Quintana Cifuentes, E., Història de Elam el veí mesopotámico, Múrcia, 1997. Estudis Orientals. CEPOAT-Múrcia.
• Quintana Cifuentes, E., Texts i Fonts per a l'estudi del Elam, Múrcia, 2000.Estudis Orientals. CEPOAT-Múrcia.
• Quintana Cifuentes, E., La Llengua Elamita (Iran pre-persa), Madrit, 2010. Gram Edicions. ISBN 978-84-88519-17-7
• Quintana Cifuentes, E., Gramàtica de la Llengua Elamita. Madrit. 2013. Visió Llibres. ISBN 978-84-90115-73-2
• Stolper, Matthew W. (2004). «3. Elamite», R. D. Woodard (ed.). The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, Cambridge University Press, pp. 60-94. ISBN ISBN 0-521-56256-2.

Enllaços externs

• Gramàtica elamita d'Enrique Quintana Cifuentes.
• Curs de elamita en llínea (de pagament).