Anar al contingut

Protocuneiforme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Protocuneiforme

L'escritura protocuneiforme era un sistema de protoescritura que va sorgir en Mesopotamia i que va acabar convertint-se en l'escritura cuneïforme primitiva utilisada en el Periodo Dinàstic Arcaic I de la regió. Va sorgir a partir del sistema de fiches contables que ya s'havia utilisat en la regió en els milenis anteriors. Encara que se sap definitivament que el cuneïforme posterior es va utilisar per a escriure l'idioma sumerio, encara no se sap en certea quin era la llengua subjacent dels texts protocuneiformes.

Història

[editar | editar còdic]
Llistalèxica protocuneiforme de llocs (BM_116625).

Durant el nové mileni a. C., es va escomençar a utilisar un sistema basat en fiches en vàries parts de l'antic Orient Pròxim . Este sistema va evolucionar fins a convertir-se en fiches marcades i, posteriorment, en una espècie d'esferes marcades conegudes com bullae d'argila.[1][2][3] Se sol supondre que varen ser la base del desenroll de l'escritura protocuneiforme i del sistema d'escritura protoelamita contemporàneu: fins a dos terços de les fiches descobertes han segut excavades en Susa, la ciutat més important de lo que es convertiria en Elam. Estes fiches varen seguir utilisant-se, inclús despuix del desenroll del protocuneiforme i el protoelamita.[4][5][6][7]


Les primeres tablillas trobades són de caràcter «numèric»: consistixen únicament en llistes de números. S'han trobat no solament en Susa i Uruk, sino en diversos jaciments, inclosos alguns que carixen de tablillas protoelamitas i protocuneiformes posteriors, com Tell Brak, Habuba Kabira, Tepe Hissar, Godin Tepe i Jebel Aruda.[8][9][10][11][12] El protocuneiforme va sorgir en lo que hui es coneix com el perídodo Uruk IV (circa 3300 a. C.), i el seu us es va prolongar fins al posterior periodo Uruk III. L'escritura va evolucionar llentament en el temps, en signes que canviaven i es fusionaven.[13] Es va utilisar per primera volta en Uruk, estenent-se posteriorment a atres llocs com Jemdet Nasr.[14]


En l'arribada del Periodo Dinàstic Arcaic, circa 2900 a. C., va sorgir l'escritura cuneïforme estàndar utilisada per a escriure l'idioma sumerio, encara que només s'han recuperat unes 400 tablillas d'este periodo; estes procedixen principalment d'Ur, i unes poques de Uruk.[15] Solen ser menys fragmentarias i a voltes es troben en contexts estratificados. Algunes han passat a formar part de diverses coleccions privades i públiques: la procedència d'algunes pot determinar-se a partir d'indicis interns, pero en el cas d'unes atres es desconeix la ciutat d'orige.[16][17] Per eixemple, en 1988 es varen subastar 82 tablillas completes i ben conservades de la colecció suïssa Erlenmeyer de Basilea, i la majoria varen acabar en coleccions públiques.[18]

Idioma

[editar | editar còdic]
Tablilla protocuneiforme que registra el repartiment de cervesa.

En la comunitat acadèmica es debat des de fa temps quàn va aplegar el poble sumerio a Mesopotamia. En part impulsat per arguments i proves llingüístiques, en general està clar que en Mesopotamia es varen produir una série de canvis fonamentals -com l'us de la rajola plana-convexo- al mateix temps que varen aparéixer les primeres proves definitives de la llengua sumerio durant el Periodo Dinàstic Arcaic. El protocuneiforme no oferix pistes clares sobre la llengua parlada que codificava, lo que dona lloc a moltes especulacions, encara que a sovint es dona per fet que era el sumerio.[19][20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1980).Technology and Culture.21(3)
    357–85.
  2. ↑ (1981).Science.211(4479)
    283–85.
  3. ↑ (2019).The Material Origin of Numbers: Insights from the Archaeology of the Ancient Near East.Gorgias Press.
    157–178.
  4. ↑ (1977).Syro-Mesopotamian Studies.1(1)
    1–32.
  5. ↑ American Journal of Archaeology.83(1)
    19–48.
  6. ↑ (1980).American Journal of Archaeology.84(3)
    339–58.
  7. ↑ (1986).Oriens Antiquus.(25(1–2))
    93–125.
  8. ↑ (1978).Scientific American.238(6)
    50–59.
  9. ↑ (1980).American Journal of Archaeology,.84(4)
    479–487.
  10. ↑ (2011) Godin Tepe: The Inscriptions (en en), Yale University.
  11. ↑ (2002).Leaving No Stones Unturned: Essays on the Ancient Near East and Egypt in Honor of Donald P. Hansen.Penn State University Press.
    145–154.
  12. ↑ (1987).Chronologie du Prochc Orient/Relative chrono-logics and absolute chronology 16,000–4,000 BC. CNRS International Symposium, Lió France, 24–28 November, 1986, 13AR Internat. Scr. 379.
    647–677.
  13. ↑ (1986).American Journal of Archaeology.90(4)
    464–466.
  14. ↑ Glassner, Jean-Jacques (2003). Writing in Sumer: The Invention of Cuneiform (en en), [[Johns Hopkins University Press|]].
  15. ↑ (2016).Materiality of Writing in Early Mesopotamia.De Gruyter.
    133–164.
  16. ↑ (1991).Iraq.(53)
    101–104.Consultat el 8 de no.
  17. ↑ Falkenstein, Adam, "Archaische texte dones Iraq-Museums in Baghdad", Orientalistische Literaturzeitung 40/7, pp. 401–410, 1937
  18. ↑ (2001).Changing Views on Ancient Near Eastern Mathematics. BBVO 19.
    1–35,.Consultat el 8 de novembre de 2023.
  19. ↑ (2014).Rivista Degli Studi Orientali.87(1/4)
    277–82.
  20. ↑ (2013).Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie.102(2)
    165–178.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Protocuneiforme&oldid=847236»