Periodo de Uruk
Plantilla:Holoceno El periodo de Uruk és un periodo arqueològic de la història de Mesopotamia comprés entre el 3800 a. C. i el 3200 a. C., en l'últim mileni del Calcolítico en la regió. Alguns autors inclouen com una etapa final d'este periodo al següent, el Yemdet Nasr.[1]
Les troballes més importants d'esta etapa se centren en Uruk, un poblament situat a pocs quilómetros del Obeid, en el curs baix del Éufrates, que donarà nom al periodo.[2] La cultura Uruk va tindre el seu centre en la zona sur de Mesopotamia, pero les seues traces es varen estendre per tot l'Oriente Pròxim asiàtic. Aixina, es troben mostres en el nort de Síria, Turquia o Susa, en l'actual Iran.[1]
Les principals característiques d'este periodo són l'aparició del sagell cilíndric, lo monumental de la seua arquitectura, les traces de la seua ceràmica i l'aparició de l'escritura. Atres alvanços varen ser l'invenció de la roda i la seua primera aplicació fòra del transport, el torne de alfarero.[3] Al final del periodo es va escomençar a utilisar el bronze, produït a pur de coure i arsènic o estany.[4]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Mesopotamia.
Els primers restants d'Uruk es remonten al periodo del Obeid, despuix del qual, es produïx un periodo de transició (nivells XVI - X) que aplega fins al 3800 a. C., quan es produïx el desenroll d'una nova cultura. Esta nova etapa ha segut denominada periodo de Uruk.[5]
S'han barallat diverses hipòtesis sobre el florecimiento d'esta cultura.[5] Segons alguns arqueòlecs[6] la Baixa Mesopotamia hi havia estat sumergida durant gran part de l'Edat de Coure. Cap a el IV mileni a. C., els canvis climàtics haurien provocat la baixada del nivell de la mar, deixant disponible una gran extensió de terra anormalment fèrtil. En estes circumstàncies, els nous pobladors necessitaven molt manco terreny per a satisfer les seues necessitats, la qual cosa explicarien el gran número de habitants que va aplegar a tindre la zona. Esta major densitat hauria obligat als pobladors a dotar-se de regles i sistemes socials que permeteren la convivència. Atres antropòlecs[7] han sugerit que un gran desenroll de la ciutat d'Uruk hauria permés a esta el control d'una gran extensió de terreny a pur de colonisar emplaçaments perifèrics i del desenroll d'una força militar.
En l'epopeya mitològica de Gilgamesh, penúltim rei de Uruk, el seu rival i després amic Enkidu diu, referint-se als seus orígens:[8]
Societat
[editar | editar còdic]S'han plantejat vàries hipòtesis sobre la possible organisació d'un entramat cultural tan ampli com el que es va viure en el periodo Uruk. Generalment s'assumix que en els enclavaments centrals la societat estava estratificada, situant-se al cap el ensi, o en, qui hauria tingut poders polítics i religiosos.[5] No obstant, atres autors[9] han defés el hipòtesis de que la societat estava organisada de forma essencialment igualitaria, sent els dirigents poc més que administradors dels bens comuns, sense cap privilegi més allà del prestigi del seu càrrec. Açò coincidiria en el fet de que les ciutats del periodo Uruk no mostren característiques de jerarquización: no existixen vivendes d'un estatus superior a unes atres i no s'han trobat joyes o fortunes privades.[5] Segons estos autors la relació entre la perifèria cultural i les ciutats de la Baixa Mesopotamia s'hauria realisat en térmens de relativa igualtat econòmica.
Atres autors han plantejat l'existència d'un Estat centralisat que controlava en part l'activitat econòmica de la població per mig d'algun tipo de regulació. Aixina, este Estat recaptaria per mig de tributs partix dels bens obtinguts pel treball de les unitats familiars.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Margueron, Jean-Claude (2002). «La puixant civilisació de Uruk», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ Asimov, Isaac (1986). «Els sumerio - Les grans invencions», El Propenc Oriente, Madrit: Aliança Editorial.
- ↑ Margueron, Jean-Claude (2002). «L'utillage de la vida diària: pedra i metal», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ Margueron, Jean-Claude (2002). «Les primeres utilisacions dels metals», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Leick, Gwendolyn (2002). «Uruk», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí.
- ↑ Hans Nissen, 1988
- ↑ Guillermo Algaze, 1993
- ↑ Devismes, Fernand (1989). «Sumer», Història de les Grans Civilisacions, Madrit: Espasa-Calp.
- ↑ Petr Charvát, 1993
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período de Uruk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.