Periodo del Obeid
Periodo del Obeid o El Ubaid són les denominacions historiográficas d'un periodo protohistòric de Mesopotamia.[1]
Tell el-Obeid o el-Ubaid són les transcripcions al alfabet llatí del topònim àrap actual que correspon arqueológicament a un poblament de la Baixa Mesopotamia, que la seua cultura material, identificada en la seua extensió per una gran zona del Antic Orient Pròxim, es coneix com a cultura del Obeid.[2] Esta cultura és considerada com el primer estadi de la civilisació sumerio, encara que es manté l'incògnita de l'orige real dels sumerio com a poble.
El tell que identifica a este jaciment arqueològic es localisa a poca distància a l'oest de l'antiga ciutat d'Ur.
Història
[editar | editar còdic]Els primers testimonis d'esta cultura s'han datat cap al 5000 a. C. i alcança el seu major desenroll cap al 4500. Entorn al 4000 a. C. es troba estesa per gran part de l'Orient Mig, prolongant-se esta unitat cultural fins al 3700 a. C. aproximadament.[2] El començ d'esta etapa coincidix aproximadament en l'entrada en la regió de nómades provinents dels monts Zagros.[3]
Arqueológicamente el periodo del Obeid està dividit en quatre subperíodos. Segons l'Escola de Lió, cada u d'ells es correspon en un dels periodos de l'història d'Orient Mig,[4] començant el Obeid I en el "periodo 6" i el Obeid IV en el "periodo 9".[5]
| Escola de Lió | Dates | Subdivisió |
|---|---|---|
| Periodo 6 | 5600 a. C.–5000 a. C. | Obeid I |
| Periodo 7 | 5000 a. C.–4500 a. C. | Obeid II |
| Periodo 8 | 4500 a. C.–4100 a. C. | Obeid III |
| Periodo 9 | 4100 a. C.–3700 a. C. | Obeid IV |
Tecnologia
[editar | editar còdic]Durant el periodo del Obeid l'agricultura va alvançar gràcies al control de les aigües en superfície per mig de tècniques de regadiu a pur de canals.[6] Este desenroll va permetre que l'agricultura florira en noves àrees de Mesopotamia.[2]
La ceràmica d'este periodo es va desenrollar per mig d'unes traces molt característiques, prou diferents als de l'anterior cultura Halaf: pasta verdosa en engobe clar; bols, plats i gerres chicotetes com a elements més prolífics i decoració geomètrica sobre fondo clar. Les formes ceràmiques van evolucionant: parets ceràmiques més fines, aparició de les "vasijas-tortuga", diferents recipients dotats de torres, i inclús botelles en llarcs colls.[7] L'expansió d'esta ceràmica per tota la conca mesopotámica fins al Mediterràneu és una mostra de l'impuls que va viure la cultura del Obeid.[2]
Apareix ceràmica a torne polimentada i es realisen progressos en la metalúrgia: s'han trobat mòles i una especialisació artesanal en el repujado del coure. Els metals provenien del Caucas.
És la primera cultura en la que s'ha detectat el desenroll de símbols documentals identificables de cada persona en planches d'argila en incisions. Posteriorment estes identificacions varen evolucionar als sagells cilíndrics que es penjaven del coll i que incorporaran inscripcions d'escritura en l'aparició del cuneïforme. L'inexistència de pedres dures en la zona implicava la necessitat de comerç a llarga distància per a dispondre de material per a tallar-los.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El Periodo Ubaid».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Margueron, Jean-Claude (2002). «L'época del Obeid», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ Asimov, Isaac (1986). «Els sumerio - Les grans invencions», El Propenc Oriente, Madrit: Aliança Editorial.
- ↑ Prehistorie du Levant, Coll, int, du C.N.R.S., 1980
- ↑ Margueron, Jean-Claude (2002). «L'inicis del Neolític en Mesopotamia», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ Margueron, Jean-Claude (2002). «El domini de l'aigua», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
- ↑ Margueron, Jean-Claude (2002). «L'evolució de la ceràmica Mesopotámica», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período de El Obeid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.