Ensi

Escultura del cap de Gudea, Ensi de Lagash, en el Museu del Louvre. Durant el seu govern, Lagash, va gojar del seu màxim esplendor comercial i va alcançar la seua major hegemonia i domini sobre el restant de la Sumerio del sigle XXII a. C.

Ensi (escrit 𒑐𒋼𒋛, pa-et-si en cuneïforme) va ser un títul utilisat pels governants de les antigues ciutats-Estats sumerio, i senyalen al representant dels deus del poble i administrador del regne, és dir que les funcions de governant i sacerdot, que estaven fusionades en la mateixa persona.

Orige

La paraula Ensi, transliterada com patesi, prové provablement del sumerio en-si-k, 'senyor dels camps'.

Característiques

El patesi, s'ubicava en el cim de l'elite social, econòmica, política i religiosa-sacerdotal de la seua Ciutat. Tenia alts càrrecs pontificiales, militars, administratius i polítics ademés de diverses funcions.

Per un costat, tenia càrrecs administratius, part important de la distribució dels recursos, era la seua responsabilitat. Ademés, era el màxim exponent polític i sum governant del seu Ciutat i de la regió de les afores.

Este títul senyala a un rei alluntat de la guerra i consagrat a la religió, la lliteratura i les bones obres, és esta la raó per la qual el patesi, tenia també alts càrrecs sacerdotales, pontificiales i religiosos. Tenia accés als temples i liderava l'èlit dels alts sacerdots.

A pesar d'això, tenia el més alt càrrec militar. Tots els eixèrcits i tropes de la ciutat, estaven al mando d'un general. Estos generals estaven tots a la seua subordinació, no obstant, tenien cert poder de decisió i autonomia llimitats, està clar. El patesi també anava al front de tota tropa o eixèrcit en cas de conflictes bèlics.

Vore també

• Meskalamdug
• Reis de Lagash
• Lagash
• Ensi

Referències

• John Allan Hallogan: Sumerian Lexicon. Logogram Publishing, Los Angeles (Calç.) 2006.
• Horst Klengel (Hrsg.): Kulturgeschichte dones alten Vorderasiens. Akademie Verlag, Berlín 1989.
• Saggs, H. W. F. 1988, The Greatness That Was Babylon (revised edition)
• Dietz-Otto Edzard: Geschichte Mesopotamiens. C.H. Beck, München 2004.
• Jacobsen, Thorkild (Ed) (1939),"The Sumerian King List" (Oriental Institute of the University of Chicago; Assyriological Studies, No. 11.)