Idioma sumerio

Idioma sumerio

El sumerio (𒅴𒂠 emeŋanar) va ser la llengua de l'antiga Sumerio, que es va parlar en el sur de Mesopotamia des de per lo manco el IV mileni a. C. Va ser gradualment reemplaçada pel acadio com a llengua parlada cap a el XIX, pero va continuar en us com a llengua sagrada i d'ocupació científica en Mesopotamia fins a començos de la nostra era. A partir d'eixe moment va entrar en l'oblit fins a el XIX.

No està relacionat en les demés llengües de la zona ya que no és ni semita, ni camita (no és camito-semítica), ni indoeuropea, ni elamo-drávida (grup, este últim, al que pertany la llengua elamita, per eixemple) i es considera, per tant, una llengua aïllada.

La llengua sumerio és la llengua escrita més antiga que es coneix. La seua escritura, que és cridada cuneïforme per la forma de falca dels seus traços, es va amprar més vesprada per a escriure llengües molt diferents com l'acadio, l'ugarítico, l'elamita, etc. També es va adaptar per a algunes llengües indoeuropeas, com el hitita, que ademés posseïa una escritura pròpia jeroglífica com la dels egipcíacs, encara que independent d'esta última. També el persa aqueménida va adoptar l'escritura cuneïforme.

Durant el tercer mileni a. C., es va desenrollar una simbiosis cultural íntima entre els sumerio i els acadios de parla semítica, que va incloure un bilingüisme generalisat. L'influència entre el sumerio i el acadio (semítico oriental) és evident en totes les àrees, des del préstam lèxic en una escala substancial, fins a la convergència sintàctica, morfològica i fonològica. Açò ha dut als erudits a referir-se a "sumerio i acadio" en el III mileni a. C. com un Sumerio o àrea de convergència llingüística.

En el XXI són pocs els experts que estudien este idioma. Existixen cursos en centres d'educació superior com l'Universitat Sant Dámaso, en Madrit, Espanya.

Les etapes del Sumerio

El sumerio va ser evolucionant a lo llarc del temps i travessant distintes etapes que els arqueòlecs han intentat classificar. El sumerio arcaic correspon a la primera etapa d'inscripcions, durant el periodo de Jemdet Nasr (Uruk III), al voltant del tercer mileni a. C. Entre els sigles XXX i XX a. C. es varen succeir vàries etapes més, si be, el sumerio va ser debilitant-se poc a poc com a llengua nativa en favor del acadio.

Encara que no existix un consens clar entre els investigadors, els texts escrits en posterioritat al segon mileni a. C. solen ser considerats post-sumerio, puix la llengua ya s'hauria extinguit i els texts escrits nos haurien aplegat per mig dels escrigues babilònics, que utilisaven l'escritura cuneïforme del sumerio en fins religiosos, científics o lliteraris. Sol considerar-se llavors, de manera aproximada, que la llengua sumerio va desaparéixer en concloure la tercera dinastia de Ur, l'últim estat sumerio predominant en Mesopotamia, al voltant del 2000 a. C. No obstant, l'impronta que va eixercir va permanéixer entre la classe alta, que ho va mantindre un temps més com a llengua culta i de prestigi, d'una manera similar al llatí en l'Edat Mija europea.

Dessiframent

Tablilla en escritura cuneïforme.

Henry Rawlinson (1810-1895) va dessifrar l'escritura cuneïforme de Mesopotamia gràcies a l'inscripció de Behistún, una inscripció trilingüe escrita en persa antic, elamita i acadio (de la mateixa manera que la clau per al dessiframent dels jeroglífics egipcíacs va ser la pedra de Rosetta transcrita per Jean François Champollion en 1822). En 1838 va dessifrar la part en persa antic gràcies al seu coneiximent del persa modern i quan en 1843 va recuperar el restant del text, ell i uns atres varen ser capaços de traduir gradualment les seccions en elamita i acadio, escomençant pels 37 signes que havia dessifrat del persa antic.

Rawlinson va ajudar a preparar les Inscripcions Cuneïformes d'Àsia Occidental (5 vol., 1861–84) per al Museu Britànic. Estos enormes volums de transcripcions de tablillas cuneïformes varen ser la font primària de texts per als primers experts en escritura cuneïforme, i.g., el pare Johann Strassmaier que compiló un Alphabetisches Verzeichnis (silabario cuneïforme) en els anys 1880, pero els volums de Rawlinson contenien poc sumerio perque reproduïxen principalment tablillas del idioma acadio parlat en Nínive i Babilonia.

Ernest de Sarzec (1832-1901) va escomençar a excavar el lloc sumerio de Tello (antiga Girsu, capital de l'estat de Lagash) en 1877, i va publicar la primera part de Descobriments en Caldea (Découvertes en Chaldée) en transcripcions de tablillas sumerio en 1884. l'Universitat de Pennsilvània va escomençar a excavar en Sumer, en Nipur, en 1888. Una llista classificada de ideogramas sumerio per R. Brünnow va aparéixer en 1889. Se li acredita el haver tractat científicament per primera volta un text bilingüe sumerio-acadio a Paul Haupt (1858-1926), que va publicar Die sumerischen Familiengesetze: in Keilschrift, Transcription und Übersetzung: nebst ausführlichem Commentar und zahlreichen Excursen: eine assyriologische Studie (Les lleis familiars sumerio) (Leipzig: J.C. Hinrichs, 1879).

El desconcertante número i varietat de valors fonètics que podien tindre els signes sumerio varen dur a una desafortunada desviació en la comprensió de la llengua. Un orientaliste radicat en París, Joseph Halevy, defenia des de 1874 que el sumerio era un còdic secret. Els més importants asiriólogos varen estar discutint el tema més d'una década. Inclús el gran Friedrich Delitzsch va acceptar els arguments de Halevy de 1885 fins a 1897. Delitzsch continuaria en la publicació d'un diccionari i una gramàtica: Sumerisches Glossar i Grundzüge der sumerischen Grammatik, abdós publicats en 1914.

Arno Poebel, alumne de Delitzsch, publica en 1923 una gramàtica en el mateix nom de la publicada pel seu mestre, Grundzüge der sumerischen Grammatik, que durant 50 anys serà l'obra estàndar per als estudiosos del sumerio. La gramàtica de Poebel va ser superada finalment en 1984 quan va aparéixer The Sumerian Language, An Introduction to its History and Grammatical Structure de Marie-Louise Thomsen. La dificultat en la traducció del sumerio està molt ben ilustrada en una cita de Miguel Civil de l'Universitat de Chicago en la que es referix a una tablilla en la que s'explica cóm fer cervesa:

Dos intents anteriors, de J.D. Prince en 1919 i M. Witzel en 1938, havien produït resultats prou insatisfactoris. Una llínea que actualment qualsevol estudiant de sumerio de primer any traduïx com «tu eres el que estén la malta torrada en una gran estora (per a gelar)», es va traduir com «tu real productor de la llampada, exaltat funcionari, ¡poderós!» pel primer autor i com «més fort en el Gugbulug(-poció) el gran-visir» pel segon. Dos desenrolls realisats durant els anys 1950 varen permetre una millor comprensió de la lliteratura sumerio. En Chicago, Benno Landsberger estava editant material per al Sumerian Lexicon. En Filadèlfia, on yo havia treballat abans de 1963, Samuel Noah Kramer estava ocupat posant a disposició dels estudiosos tantes tablillas com fora possible de les coleccions de Filadèlfia, Estambul i Jena.

Landsberger va treballar en la publicació de les importants tablillas bilingües sumerio-acadias del periodo babilònic, que han ajudat molt en el nostre coneiximent del vocabulari. Kramer i Thorkild Jacobsen varen incrementar la nostra comprensió del sumerio publicant i traduint texts lliteraris sumerio.

Transcripció o interpretació

La transcripció, en un context cuneïforme, és el procés pel qual un epigrafista realisa un dibuix que mostra els signes en una tablilla de fanc o una inscripció en pedra i que es adecua per a la seua publicació o en l'original per a vore si algun signe, especialment els trencats o danyats, podrien ser representats d'una atra forma.

Transliteración

La transliteraació és el procés pel que un sumerólogo representa els signes cuneïformes en escritura llatina. Depenent del context un signe cuneïforme pot ser llegit be com un de varis possibles logogramas, cada u dels quals correspon a una paraula en la llengua parlada sumerio, be com sílaba fonètica (V, VC, CV o CVC) o be com un determinativo (marcador de la categoria semàntica, com en el cas de treballs o llocs).

Alguns logogramas sumerio s'escrivien en varis signes cuneïformes. Estos logogramas es diuen diri, pel logograma 'diri' que s'escriu en els signes SI i A. La transliteraació d'una tablilla mostrarà solament el logograma, com la paraula 'diri', pero no els components separats del signe.

Vore també

• Gilgamesh
• Lliteratura sumerio
• Sumerio
• Mesopotamia
• Escritura cuneïforme
• Imperi acadio

Referències

Bibliografia

• Jiménez Zamudio, Rafael. (2017) Nova Gramàtica de la Llengua Sumerio: Gramàtica en eixercicis transliterados i en cuneïforme. Signario i Glossari. És el manual més complet en espanyol.
• Torrecilla, Mercedes. (2004) Investigació sobre la llengua i l'escritura sumerio del periodo presargónico de Lagas ISBN 84-8454-377-3
• F. D'Agostino, G. Spada, A. Greco, A. Bramanti. (2019) La lingua dei Sumeri. ISBN 978-88-203-8073-1
• Edzard, Dietz Otto. (2003) Sumerian Grammar. Provablement la gramàtica de referència en l'actualitat.
• Florian Coulmas, The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems (Cambridge, 1996)
• Florian Coulmas, The Writing Systems of the World (Cambridge, 1991)
• Hayes, John L. (2000) A Manual of Sumerian Grammar and Texts.

• Michalowski, Piotr (2004). «2. Sumerian», R. D. Woodard (ed.). The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, Cambridge University Press. ISBN ISBN 0 521 56256 2.
• Rubio, Gonzalo (2007), "Sumerian Morphology". In Morphologies of Àsia and Africa, vol. 2, pp. 1327-1379. Edited by Alan S. Kaye. Eisenbrauns, Winona Lake, IN, ISBN = 1-57506-109-0.
• Thomsen, Marie-Louise. (2001). The Sumerian Language: An Introduction to Its History and Grammatical Structure.
• Volk, Konrad. (1997) A Sumerian Reader.