Anar al contingut

Determinativo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un determinativo, també conegut com taxograma o semagrama, és un ideograma utilisat per a sistematisar categories semàntiques de paraules en les escritures logográficas, lo que ajuda a eliminar ambigüitats en la seua interpretació.

Els determinativos no tenen una contrapartida directa en el llenguage parlat, encara que poden derivar històricament de glifos per a paraules reals. Funcionalmente s'assemblen a classificadors en idiomes del Àsia Oriental (incloent al chinenc, vietnamita, tailandés i japonés) i en llengües de signes.

Es troben determinativos en sinogrames (utilisats àmpliament en els idiomes chinenc, japonés, i inclús a voltes, en el coreà i en antics escrits vietnamites), l'escritura jeroglífica dels antics egipcíacs, l'escritura cuneïforme sumerio, acadia i hitita i l'escritura maya.

Per eixemple, els determinativos dels jeroglífics egipcíacs inclouen símbols de divinitats, persones, parts del cos, animals, plantes i llibres/idees abstractes, lo que ajudava en la seua comprensió llectora, pero no en la seua pronunciació.

Cuneïforme

En texts cuneïformes sumerio, acadios i hititas, molts noms estan precedits o seguits per una paraula sumerio que actua com determinativo, lo que especifica que la paraula associada pertany a un grup semàntic particular.[1] Estos determinativos no es pronunciaven. En transliteracions del sumerio, els determinativos s'escriuen en superíndexs en minúscula. Si un signe determinat és un determinativo simple (no pronunciat) o un sumerograma (l'ortografia logográfica d'una paraula destinada a ser pronunciada), no sempre pot "determinar-se" sense ambigüitat, ya que la seua utilisació no és sempre consistent.

Alguns eixemples són:[1][2]

  • 𒁹 (1 o m) per a noms personals masculins.
  • 𒊩 (f) per a noms personals femenins.
  • 𒄑 (GIŠ) per a arbres i totes les coses fetes de fusta.
  • 𒆳 (KUR) per a països.
  • 𒌷 (URU) per a ciutats (pero també a sovint seguit de KI).
  • 𒇽 (LÚ) per a persones i professions.
  • 𒇽𒈨𒌍(LÚ.MEŠ)per a ètnia o múltiples persones.
  • 𒀭 (DINGIR) o D per a deus.
  • 𒂍 (É) per a edificis i temples.
  • 𒀯 (MUL) per a estreles i constelacions.
  • 𒀀𒇉 (ÍD) (lligam d'i ENGUR (transliterado: A.ENGUR)) per a canals o rius en texts administratius.
  • 𒄷(MUŠEN) per a pardals.

Jeroglífics egipcíacs

Artícul principal → Jeroglífics egipcíacs.

En els jeroglífics egipcíacs, els determinativos van al final d'una paraula i abans de qualsevol sufix. Casi cada paraula - substantius, verps i adjectius - du un determinativo, algun d'ells, prou específic: "ordi del Alt Egipte" o "coses excretadas". Es creu que varen ser utilisats com separadores de paraules i per a desambiguaació semàntica.

Els determinativos generalment no es transcriben, pero quan es fa, són transcritos pel seu número en la Llistade signes de Gardiner.[3][4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Edzard, 2003
  2. ↑ Hayes, John L., "A Manual of Sumerian Grammar and Texts", Undena Publications, 2000.
  3. ↑ Determinative Signs In Egyptian. De Jim Loy (en anglés). Consultat el 13 de setembre de 2012.
  4. ↑ Signes Determinativos. En egiptomania.com. Consultat el 13 de setembre de 2012.

Vore també

Bibliografia

(2003) Society of Biblical Literature (ed.). Sumerian Grammar, Atlanta. ISBN 1-58983-252-3.


Referències