Dingir
Dingir (transliterado vaig donarĝanar) és un signe cuneïforme, usualment el determinativo per a "deidad", encara que té també atres significats relacionats. Com determinativo, no es pronuncia, i es translitera convencionalment com superíndex "D", per eixemple en DInanna. Genèricament, dingir pot traduir-se com "deu" o "deesa".[1]
El signe cuneïforme sumerio (DINGIR, DIGIR, 
Plantilla:Script)[2] per sí mateixa representa la paraula sumerio an ("cel")[3] o l'ideograma para An, el deu suprem del panteón sumerio. En cuneïforme assiri, AN, DINGIR, 
podria ser un ideograma per a "deidad" (ilum) o un silabograma per a an o ìl-. En ortografia hitita, el valor silàbic del signe és, de nou, an.
El concepte de "divinitat" en sumerio està estretament associat en els cels, com és evident en el seu signe cuneïforme que val com ideograma per a "cel", i té, en la seua forma original, la forma d'una estrela. L'associació original de "divinitat" és, puix, en hierofanías del cel, "lluent" o "resplandeciente". S'ha sugerit un possible préstam llingüístic del sumerio dingir al turc Tengri "cel, deu del cel".[4]
Signe cuneïforme
[editar | editar còdic]Sumerio
[editar | editar còdic]
El signe sumerio DINGIR es va originar com un ideograma en forma d'estrela estilisada que indica un "deu" en general, o el deu sumerio An, el pare suprem dels deus. Dingir també significa "cel", en sentit físic o figurat, en contrast en ki, que significa "terra". La seua pronunciació emesal era dimer.
El plural de dingir és dingir dingir.
Assiri
[editar | editar còdic] El signe cuneïforme assiri de DINGIR pot significar:
- Tema nominal acadio il- que significa "deu" o "deesa", derivat acrofónicament del semita ʾil-.
- Deu Anum.
- Paraula acadia šamû que significa "cel".
- Sílabes an i il.
- Preposició que significa "a" o "cap a".
- Determinativo que indica que la següent paraula és el nom d'un deu.
Segons alguna interpretació, DINGIR també podria referir-se a un sacerdot o sacerdot, encara que hi ha atres paraules acadias com ēnu i ēntu que es traduïxen també com a sacerdot i sacerdot. Per eixemple, nin-dingir ("Senyora divina") senyalava a una sacerdot que rebia aliments en el temple d'Enki en la ciutat d'Eridú.[5]
Codificació digital
[editar | editar còdic]Este signe cuneïforme està codificat en Unicode (des de la versió 5.0) en el nom AN en la llista de signes cuneïformes: O+1202D &x1202D;.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Edzard, 2003.
- ↑ Per convenció asiriológica, les mayúscules identifiquen signes cuneïformes, mentres que el valor fonètic d'un signe, en un context donat, es posa en minúscules. Vore també sumerograma.
- ↑ Hayes, 2000.
- ↑ Mircea Eliade, John C . Holt, Patterns in comparative religion, 1958, p. 94. La conexió entre dingir i tengere en turc antic va ser feta per F. Hommel en Grundriss der Geographie und Geschichte dones alten Orientes (1928). P. A. Barton en Semitic and Hamitic Origins (1934) va sugerir que el deu del cel mesopotámico An va poder haver segut importat des del Àsia Central. La similitut entre dingir i tengri ya va ser senyalada en 1862 per George Rawlinson (és dir, durant les primeres fases del dessiframent de la llengua sumerio, abans inclús que el terme "sumerio" fòra falcat per a referir-se a ella), en el seu treball The Five Great Monarchies of the Ancient Eastern World (p. 78).
- ↑ Margaret Whitney Green, Eridu in Sumerian Literature, tesis doctoral, Universitat de Chicago (1975), p. 224.
Bibliografia
[editar | editar còdic](2003) Society of Biblical Literature (ed.). Sumerian Grammar, Atlanta. ISBN 1-58983-252-3.
Hayes, John L. (2000). Undena Publications (ed.). A Manual of Sumerian Grammar and Texts, Segona edició, Malibu.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dingir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.