Religió sumerio
La religió sumerio es referix a la mitologia, panteón, cosmologia i ritos de la civilisació sumerio. La religió sumerio va repercutir en tota la mitologia mesopotámica, sobrevivint en les sendes de les mitologia i religions dels acadios, babilonios, assiris i atres grups culturals.
Adoració en la cultura sumerio
Escrits cuneïformes
Els mits sumerio, inicialment es varen transmetre per la tradició oral fins a l'invenció de l'escritura. La primitiva escritura cuneïforme sumerio va ser utilisada principalment com una ferramenta de control administratiu, i no seria fins al periodo Dinàstic Arcaic (aproximadament compresa entre 2900 a. C. i 2334 a. C.), quan els escrits religiosos aplegarien a ser freqüents, sobretot en himnes de alabanza de temple[1] i com una forma de "conjur" o "encantamiento" cridat nam-šub (prefix + "tirar" o "emetre"), que junt a complexos rituals podia conseguir que, per eixemple, una persona sanara.[2]
Temples
En les ciutats-estat sumerio, els complexos templaris varen ser originalment menuts, en estructura elevada artificialment, d'una sola sala. En el periodo Dinàstic Arcaic, els temples sumerio varen ser alçats en varis terrats i sales múltiples. Cap al final de la civilisació sumerio, els zigurat es convertirien en l'estructura preferida de temple per als centres religiosos de Mesopotamia.[3]
Els temples varen servir com a sèu cultural, religiosa i política fins a aproximadament el 2500 a. C., quan en el sorgiment dels reis militars coneguts com lugals Lu-gal ("home" + "gran"),[2] el liderage polític i militar va passar a trobar-se, a sovint, en atres complexos, els palatins.[3]
Sacerdoci
Fins a l'arribada dels lugales, les ciutats-estat sumerio estaven virtualment baix un govern teocràtic controlat per grups independents, o sums sacerdots. Els sacerdots eren els responsables de la continuació de les tradicions culturals i religioses de la seua ciutat-estat, i eren vists com a intermediaris entre els sers humans i les forces còsmiques i terrestres.
Cerimònia
Durant la tercera dinastia de Ur, es dia que la ciutat-estat sumerio de Lagash tenia 62 "sacerdots de llamentacions" que estaven acompanyats de 180 cantants i músics.
Cosmologia
Els sumerio varen imaginar l'univers com una cúpula tancada, en una base de terra ferma rodejada per una mar d'aigua salada primordial.[4] Per baix de la capa terrestre, existia un inframón cridat Kur, i abdós estaven separats per un oceà d'aigua dolça. A la deïtat del firmament de la cúpula se li va cridar An, i a la de la terra, Ki.
En un primer moment, les creències sumerio pensaven que el món subterràneu era una extensió de la deesa Ki, pero més vesprada varen desenrollar el concepte d'Irkalla (o Kigal). A la mar d'aigua salada primordial li la va cridar Nammu, que aplegaria a ser coneguda com Tiamat a partir del Renaixença Sumerio.
Història de la creació del món
Segons la mitologia sumerio de la creació, els deus originalment varen crear als humans per a que els serviren, puix tenien necessitat de ser alimentats i vestits. El cult era aixina concebut com una manera de servir als deus, pero els varen lliberar quan varen aplegar a ser massa per a manejar-los.[5]
De l'unió primordial entre An i Ki va nàixer Enlil, que es convertiria en el deu suprem del panteón sumerio. Despuix que les atres deïtats desterraren a Enlil de Dilmun (el "llar dels deus") per violar a la deesa de l'aire Ninlil, esta va tindre un fill: Nannar, deu de la lluna. Nanna i Ningal varen donar a llum a Inanna, deesa de la guerra i la fertilitat, i a Utu, deu del sol.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Electronic Text Corpus of Sumerian Literature (ed.): «Sumerian Literature» (en anglés). Consultat el 6 d'agost de 2012..
- ↑ 2,0 2,1 John A. Halloran (ed.): «The Sumerian Lexicon» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 The Neal A. Maxwell Institute for Religious Scholarship at Brigham Young University (ed.): «Inside a Sumerian Temple» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2009. Consultat el 6 d'agost de 2012.
- ↑ Westminster Theological Journal (ed.): «The Firmament and the Water Above» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de març de 2009. Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ Grand Valley State University (ed.): «Sumerian Myth» (en anglés). Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ Electronic Text Corpus of Sumerian Literature (ed.): «Enlil and Ninlil» (en anglés). Consultat el 7 d'agost de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Religión sumeria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.