Llista Real Sumerio

Prisma de Weld-Blundell, prisma vertical d'argila que conté la Llista Real Sumerio.

La Llista Real Sumerio és una llista de reis de l'antiga Mesopotamia escrita en llengua sumerio gravada en escritura cuneïforme, supervivent en varis documents i artefactes arqueològics dels quals el millor conservat és un prisma de fanc cuit trobat en la ciutat sumerio de Larsa en 1922 (Prisma de Weld-Blundell). La seua datació correspon a finals de la dinastia d'Isin (c. 1817 a. C.). El seu eixemplar més tardà és la transcripció de la llista en la "Història Babilònica" de Beroso (III)

La llista dividix als reis en antediluvianos (en regnats d'inverosímil longevitat) considerats mítics pels historiadors, i pos-diluvianos. El primer rei mencionat l'existència del qual és reflectida en documents fòra de la llista és Mebaragesi de Kish, contemporàneu de Gilgamesh. El primer governant de la llista que és clarament històric és Lugalzagesi d'Umma de el XXIV, qui conquistara Lagash, que a la seua volta va ser conquistada per Sargón de Acadia.

Composició

La llista combina noms de sobirans prehistòrics presuntament mítics de regnats d'inverosímil llarga duració, en dinasties posteriors de major plausibilidad històrica. Encara que no existix evidència històrica dels primers reis, no es descarta la seua possible correspondència en personages històrics mitificados Alguns asiriólogos consideren a la llista pre-dinàstica una adició fictícia posterior.^[1]^[2] Un dels sobirans llistats és dòna: Kug-Bau "la tabernera". El rei històric més primerenc de historicidad verificable arqueológicamente és Mebaragesi de Kish, c. 2600 a. C. La seua menció (aixina com la del seu successor, Aga de Kish) en l'èpica de Gilgamesh ha conduït a especular que Gilgamesh mateix va poder haver segut un rei històric d'Uruk. Tres dinasties atestadas arqueológicamente no figuren en la llista: la dinastia de Larsa, rival de la dinastia d'Isin (present en la llista) durant el periodo Isin-Larsa; i les dos dinasties de Lagash, que respectivament varen precedir i varen suplantar al imperi acadio, quan Lagash eixercia considerable influència sobre la regió (Lagash, en particular, és coneguda a partir d'evidència arqueològica des de c. 2500 a. C.). La llista és important per a establir la cronologia de el ORD mileni a. C. El fet que moltes de les dinasties regnaren simultàneament des de diverses sèus dificulta no obstant l'obtenció d'una cronologia linear estricta.^[1]

Fonts

La llista sobreviu en la següents fonts històriques o arqueològiques que la contenen en variants en la seua totalitat o porcions d'ella:

Llista d'Abgal (W.20030,7)
Història de Babilonia (Babyloniaca) de Beroso
Crònica Dinàstica (ABC 18) incloent les copies K 11261+ i K 12054
Tablilla de Kish
UCBC 9-1819 ("Tablilla de Califòrnia")
WB 62
WB 444 (Prisma de Weld-Blundell)
Fragment de Nippur (Ni. 3195)

Les dos fonts designades WB són part de la Colecció Weld-Blundell donada per Herbert Weld Blundell al Museu Ashmoleano. WB 62 és una chicoteta tableta d'argila, inscrita d'un sol costat, desenterrada de Larsa. És l'eixemplar més antic de la llista, datat c. 2000 a. C. WB 444, en canvi, és un prisma vertical inscrit únic, datat c. 1817 a. C., encara que alguns erudits preferixen c. 1827 a. C. La "Tablilla de Kish" o "Tablilla Dinàstica de Scheil" és una tablilla de començos de el 2.º mileni a. C. que va aplegar a mans del asiriólogo francés Jean-Vincent Scheil, pero solament conté registres dels reis de quatre ciutats sumerio. UCBC 9-1819 és una tablilla d'argila en la colecció del Museu d'Antropologia de l'Universitat de Califòrnia. Va ser inscrita durant el regnat del rei babilònic Samsu-iluna, o poc abans, en la data més primerenca assignada al 1712 a. C. La "Crònica Dinàstica" (ABC 18) és una llista de reis babilònics escrita a sis columnes, començant en els reis sumerio antediluvianos (i.i. previs al Diluvi Universal). K 11261+ és una de les còpies d'esta crònica, consistent en l'unió de tres fragments neo-assiris descoberts en la "Biblioteca d'Asurbanipal". K 12054 és un atre dels fragments neo-assiris d'Uruk (c. 640 a. C.) pero conté una variant en la llista dels reis antediluvianos. Les llistes tardanes babilòniques i asirias repetixen les porcions més primerenques de la llista, preservant-les aixina fins a ben entrat el sigle III d. C. Per a llavors, Beroso escriu el seu "Història de Babilonia" (, que va popularisar fragments de la llista en el món helènic. En 1960, la "Llista d'Agbal" (Tablilla n.º W.20030, 7) o "Llista de Reis i Sabio de Uruk" (ULKS per les seues sigles en anglés ") va ser descoberta per arqueòlecs alemans en un antic temple d'Uruk. La llista, datada a c. 165 a. C. conté una série de reis, equiparable als reis antediluvianos sumerio, cridats Apkallu o Agbal.^[3]^[4]

Interpretació

Reis antediluvianos

La veracitat històrica dels reis antediluvianos no ha pogut ser establida per l'evidència arqueològica o epigràfica, pero per als sumerio estos havien vixcut en l'era mítica abans del gran diluvi. Alguns historiadors creuen que el història del diluvi correspon a inundacions locals en la zona de Shuruppak (hui Tell Fara, Iraq) i atres ciutats cap al nort incloent Kish, tal com ho revelen capes de sediment fluvial datades en carbono 14 al 2900 a. C. que interrompen la continuïtat dels assentaments. S'ha descobert alfarería polícroma del periodo Yemdet Nasr (c. 3000 a. C. ) immediatament per baix de dit estrat aluvional en Shuruppak.^[5]

Primera dinastia de Kish

Dels reis de la llista de la primera dinastia de Kish sol Mebaragesi i el seu fill Aka (Agga) tenen comprovació històrica, i la duració dels regnats de tots ells és impossible. Deu tractar-se llavors en general de figures mitològiques, en possiblement un trasfondo històric que va anar el fet de que Kish tinguera un cert poder regional.

Mebaragesi de Kish governava cap al 2600 a. C. Les inscripcions de Mebaragesi apareixen en la regió al sur de Diyala en l'antic Temple de Khafaji (de l'época de Yemdet Nasr). La llistaparla de la seua conquista del país d'Elam, lo que informa de l'antiguetat del conflicte entre Sumerio i Elam. Per esta raó, semblaria que la seua poder s'estenia cap al riu Diyala i cap al sur de Sumerio fins a Elam.

Més tarde sobirans com Mesalim de Ur i Eannatum de Lagash utilisarien el títul de rei de Kish pel seu prestigi, potser guanyat per Mebaragesi. La regió de Diyala que dominava sembla que estava en procés de superposició de l'element semita pero que abans no era sumerio, sino potser aniranica com semblen demostrar noms com Ishnun (convertit en Eshnunna, "Santuari del príncip" en sumerio) o Tutub. Inclós Babilonia es dia Babilla ( que es va convertir en Babilim, en acadio semítico "porta del deu").

Mesalim

Se li coneix també com el rei de Kish que no figura a la llista de reis: Mesalim. El seu orige no està establit. Tenia com deidad tutelar a Ishtaran, venerat en Der, lo que fa pensar que venia d'esta zona, pero com que s'han trobat inscripcions en Adab, en Sumerio Central i en Lagash no pot assegurar-se res. Esta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps en Lagash governava un Ensi (o millor dit, una série de Ensis) i Mesalim va fer d'àrbit en una disputa fronteriça entre Lagash i Umma de la que es varen fer eco Eannatum i Entemena, més tarde Ensis de Lagash. Cal preguntar-se si no seria el rei d'Hamazi que nomena la llista.

Primera dinastia de Uruk

El poema épico de Gilgamesh nomena les lluites d'este rei d'Uruk en Mebaragesi de Kish. A Gilgamesh s'atribuïx la construcció de la muralla de Uruk, la més antiga muralla de Sumerio (fet que sembla coincidir l'arqueologia), i el domini sobre Nippur, un centre més religiós que polític dedicat al cult al deu Enlil. La llista de reis nomena dos antecessors, Lugalbanda i Enmerkar. Este últim ho fa el fundador de Uruk, de l'unió de dos ciutats, una d'elles Eanna o Eana, sobre la que devia governar. Cap d'estos reis té comprovació històrica, encara que Gilgamesh figura en una llista de deus trobada a Shuruppak en la que es diu que el seu pare era Lugalbanda (les llistes diuen que el seu pare era un fantasma) i que varen ser héroes que més vesprada varen ser divinizados. Estos reis de Uruk devien ser llavors contemporàneus en els últims reis de Kish i anteriors provablement a Mesalim.

Primera dinastia de Ur

Artícul principal → Primera dinastia de Ur.

La següent hegemonia sembla haver estat en Ur. Les tombes reals d'esta ciutat nomenen dos reis, Meskalamdug i Akalamdug, que no estan en la llista de reis, i una reina, Puabi. Sembla que els reis en Ur eren enterrats en membres del seu servici (va ser trobada una tomba en 80 servidors). Ya que els reis eren sumerio açò devia ser una costum sumerio i no semita, encara que es dona algun cas similar en Kish. Mesanepada, cap al 2490 a. C., sí que és nomenat per la llista, i sembla que efectivament va voler eixercir el hegemonia ya que es va titular "Rei de Kish". Ur estava situada en un estany comunicat en el Golf Pèrsic en una posició estratègica excepcional per al comerç en la partix sur de Sumerio. Consta el seu comerç en Tilmun o Dilmun, que s'identifica en la costa d'Aràbia prop de Baréin, Magan (possiblement Oman, per a uns atres Makrán en Pakistan) i Melukhkha (Makrán, per a uns atres s'ha de buscar este nom en una atra ubicació). Meskiangnana va ser el fill i successor de Mesanepada, pero despuix varen seguir dos reis de nom semita-acadio, Elulu i Balulu, coincidint el seu regnat en Eannatum i Entemena de Lagash.

Umma

Lugalzagesi d'Umma, un rei usurpador, va eixercir una breu hegemonia cap al 2350 a. C., que despuix va perdre davant Sargon I de Acadia.

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Mieroop, Marc Van De (2004). A History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 BC (en en), Wiley. ISBN 978-0-631-22552-2.
↑ Soden, Wolfram von (1994). The ancient Orient : an introduction to the study of the ancient Near East, Grand Rapids, Mich. : W.B. Eerdmans. ISBN 978-0-8028-0142-5.
↑ Cory, Isaac Preston (1828). Ancient fragments, containing what remains of the writings of Sanchoniatho, Berossus, Abydenus, Megasthenes, and Manetho : also the Hermetic Cregau, the Old Chronicle, the Laterculus of Eratosthenes, the Tyrian annals, the Oracles of Zoroaster, and the Periplus of Hanno (en anglés), London : Pickering.
↑ Journal of Ancient Near Eastern Religions.8(2)
137–169.ISSN 1569-2116.doi:10.1163/156921208786611764.Consultat el 2020-10-15.
↑ «CDLJ 2009:1». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2012. Consultat el 2020-10-12.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Lista Real Sumeria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Mieroop, Marc Van De (2004). A History of the Ancient Near East: Ca. 3000-323 BC (en en), Wiley. ISBN 978-0-631-22552-2.

[2] Soden, Wolfram von (1994). The ancient Orient : an introduction to the study of the ancient Near East, Grand Rapids, Mich. : W.B. Eerdmans. ISBN 978-0-8028-0142-5.

[3] Cory, Isaac Preston (1828). Ancient fragments, containing what remains of the writings of Sanchoniatho, Berossus, Abydenus, Megasthenes, and Manetho : also the Hermetic Cregau, the Old Chronicle, the Laterculus of Eratosthenes, the Tyrian annals, the Oracles of Zoroaster, and the Periplus of Hanno (en anglés), London : Pickering.

[4] Journal of Ancient Near Eastern Religions.8(2)
137–169.ISSN 1569-2116.doi:10.1163/156921208786611764.Consultat el 2020-10-15.

[5] «CDLJ 2009:1». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2012. Consultat el 2020-10-12.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]