Isin

Isin

Isin i Babilonia durant la dinastia casitas, XIII

Isin va ser una antiga ciutat-estat de la Baixa Mesopotamia.

Història

Es va originar com un chicotet poblat, fundat pels sumerio en la Baixa Mesopotamia, que va créixer, transformant-se en un llogaret i després en una ciutat-Estat. Es nomena com a independent cap a 2400 a. C. passant cap a 2350 a. C. a mans de Lugalzagesi d'Umma i, despuix de la derrota d'est a mans de Sargón I, al domini acadio. Cap a 2200 a. C. tornava a ser independent i cap a mediats de el XXI, el rei d'Ur, es va fer amo de la regió de Isin i Mari.

En 2015 a. C., el governador hurrita d'esta última ciutat, Ishbi-Erra, usurpa el tro de Isin i comença les seues conquistes: en 2015 a. C., Nippur, cap a 2000 a. C., Išnunna, i en 1998 a. C., Ur, Eridu i Uruk. En 1985 a. C. mor Ishbi-Erra i ho succeïx Shu-Ilishu (1985 a. C.-1975 a. C.), i despuix Iddindagam (1975 a. C.-1954 a. C.). En 1970 a. C. va sometre a la ciutat de Der. En 1954 a. C., Ishmedagan, va succeir a Iddindagam. El hegemonia va començar a agotar-se quan, en 1925 a. C., Larsa va conquistar Ur, Uruk i Eridu. En 1898 a. C. Isin reconquistó Ur efímerament. En 1875 a. C., Larsa ya tenia el hegemonia i Isin havia quedat reduïda a la ciutat, al seu propi territori i a la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar en 1895 a. C. pero Isin va recuperar, i que va oscilar entre abdós.

En 1865 a. C. el rei vassall de Uruk es va independisar. En 1838 a. C. va perdre una atra volta Nippur a mans de Larsa. pero va poder tornar-la a recuperar. En 1835 a. C., Larsa va ocupar Nippur, pero caiguda la dinastia de Isin, Nippur es va fer independent (1834 a. C.), fins que a l'any següent Isin la va ocupar. En 1830 a. C., Isin la va tindre que conquistar de nou, pot ser que per un tumult o per una conquista de Larsa. En 1828 a. C., Larsa va conquistar Nippur i Isin la va recuperar en 1813 a. C., pero solament per un any, llavors en 1812 a. C., Larsa la va conquistar per enèsima volta. En 1802 a. C., Isin va recuperar Nippur. En 1793 a. C., Larsa, va ocupar Isin. Nippur es va fer efímerament independent pero també va ser ocupada. En 1762 a. C., va passar a Babilonia, que la mantindrà en l'excepció de curts periodos de domini d'Asiria (1235 a. C.-1227 a. C.), Elam (1159 a. C.-1156 a. C.), i d'independència (1156 a. C.-1135 a. C.). Despuix va seguir el història de Babilonia.

Dinasties i reis

Himne a Iddindagan, ca. 1950 a. C., Museu del Louvre.

Primera Dinastia

• Ishbierra 2017-1985 a. C.
• Shu-Ilishu 1984-1974 a. C.
• Iddin-Dagan 1974-1953 a. C.
• Ishmedagan1953-1934 a. C.
• Lapiteshtar 1934-1923 a. C.
• Urninurta (usurpador) 1923-1895 a. C.
• Bursin 1895-1874 a. C.
• Lipitenul 1874-1869 a. C.
• Erraimitti1869-1861 a. C.
• Enlilbani 1861-1837 a. C.
• Zambiya 1837-1834 a. C.
• Iterpisha 1834-1830 a. C.
• Ur-Dul-Kuga 1830-1827 a. C.
• Sense-Magir 1827-1816 a. C.
• Damiq-ilishu 1816-1793 a. C.

Periodo de dominació estrangera

• Dominació de Larsa 1793-1762 a. C.
• Dominació de Babilonia 1762-1235 a. C.
• Dominació d'Asiria 1235-1227 a. C.
• Dominació de Babilonia 1227-1159 a. C.
• Dominació d'Elam 1159-1156 a. C.

Reindependencia: Segona Dinastia

• Marduk Kabitahkheshu 1156-1139 a. C.
• Ittimardukbalatu 1139-1135 a. C.

En 1135 a. C, el segon rei de la Segona Dinastia de Isin, Itti-Marduk-balatu, trasllada la sèu de Govern a Babilonia.