Mari (ciutat)

Archiu:Mari-Zimri Lim Palace.jpg

Mari (ciutat)

Mari (en sumeri: 𒈠𒌷𒆠 ‘ma-ri^ki’) àrap تل حريري Tall al-Ḥarīrī) va ser una antiga ciutat-estat situada al noroest del Éufrates en l'actual Tell Hariri en Síria. Va estar habitada des de el V mileni a. C. i la seua etapa de màxim esplendor va ser entre el 2900 a. C. al 1798 a. C., época en la que va ser saquejada per Hammurabi. En la Bíblia, Abraham va passar a través de Mari en el seu viage d'Ur a Faran.

Descobriment i excavació

Archiu:MariZiggurat.jpg

Vista parcial de les ruïnes de Mari que mostren un zigurat prop del palau de Zimri-Lim.

Archiu:Ebish-Il Louvre D87CA.jpg

Estàtua del superintendente Ebih II, dirigent del regne de Mari, 2400 a. C., Museu del Louvre.

Mari va ser descoberta en 1933 a l'est del flanc siri, prop del llímit de l'actual Iraq. Una tribu beduina estava excavant un montícul per a construir una tomba a on enterrar un difunt recentment fallit quan varen trobar el cap d'una estàtua. En acabant de que esta notícia aplegara a les autoritats franceses que en eixe moment tenien el control de Síria, l'informe va ser estudiat i varen començar les excavacions en el lloc poc despuix, el 14 de decembre de 1933 pels arqueòlecs del Louvre de París. Els descobriments varen aplegar ràpit i el temple de Ishtar va ser descobert en solament un més. Els arqueòlecs varen classificar a Mari com «el lloc més a l'oest de la cultura mesopotámica». Des del principi de les excavacions, al voltant de 25 000 tablillas cuneïformes varen ser trobades.

Mari ha segut excavada cada any des de 1933 (llevat entre 1939-1951). Menys de la mitat dels 1000 per 600 metros d'àrea de Mari havien segut desenterrados en el 2005. Encara que els arqueòlecs han tractat de determinar quants nivells de profunditat posseïx, açò no ha segut possible. D'acort en l'arqueòlec francés Andre Parrot, «cada volta que comença una excavació vertical per a conéixer l'història del lloc baix al sol verge, es fa algun descobriment important que fa recomençar les excavacions horisontals».

Història

Mari ha segut habitada des del quint mileni abans de Crist, pero la seua major importància va ser durant el tercer i segon mileni a. C. La població de Mari era semita, segurament formada per la mateixa migració que la dels eblaítas i acadios.

Primera edat dorada

A partir de el 2900 a. C. la ciutat va florir degut a que es va convertir en un punt important a nivell estratègic entre les ciutats sumeri de la baixa Mesopotamia i les ciutats del nort de Síria. Sumer necessitava materials de construcció com a fusta i pedres del nort de Síria, i estos materials tenien que passar per Mari per a aplegar a Sumer.

Primera destrucció

Despuix d'este important periodo, Mari va ser destruïda al voltant de el 2350 a. C. Esta destrucció va aplegar en un periodo de decliu de relativa importància en la regió, en el qual la ciutat havia quedat reduïda a poc més que un chicotet poblat. Els historiadors tenen diverses opinions sobre qui va destruir la ciutat; alguns diuen que va ser Sargón de Acad (qui va mencionar que va passar a través de Mari en la seua famosa campanya en l'oest), mentres uns atres diuen que varen ser els eblaítas, tradicionalment rivals comercials de Mari.

Segona edat dorada

La ciutat va reviure de nou baix una dinastia amorrea. Esta segona edat dorada va començar al voltant de el 1900 a. C. com va ser documentat gràcies a dos descobriments arqueològics importants. El primer va ser el palau de Zimri-Lim, últim rei de Mari, que tenia aproximadament 300 habitacions. El palau possiblement va ser el major de la seua época, i va tindre una gran reputació en les ciutats i regnes veïns. Supostament, el rei Yahmad d'Alep i el rei d'Ugarit varen expressar el seu desig de visitar el palau i comprovar el seu esplendor en els seus propis ulls. L'atre descobriment important varen ser els archius estatals a on es varen trobar unes 25 000 tablillas cuneïformes. Segons Andre Parrot, «açò ha dut en si una revisió completa de l'història del Propenc Orient antic, en més de 500 nous topònims, que comporten redissenyar el mapa geogràfic del món antic».

Destrucció final

Archiu:Tablet Zimri-Lim Louvre AO17551.jpg

Una de les tablillas de Zimri-Lim. rei de Mari, que data de el 1780 a. C.

Mari va ser destruïda per Hammurabi en el c. 1760–1755 a. C. Açò és sabut gràcies a les numeroses tablillas dels archius estatals que conten com Hammurabi va traïcionar al seu antic aliat Zimri-Lim, i ho va derrotar en una batalla. Despuix d'esta destrucció, la ciutat va ser habitada per assiris i babilonios, pero el seu tamany va ser el d'un llogaret fins a l'arribada dels grecs quan va desaparéixer de l'història per a sempre.

Economia

El creiximent de la ciutat des d'un chicotet poblat a un important centre comercial es va deure a la seua diversitat econòmica en el món antic. La ciutat va aplegar a controlar les rutes comercials entre diferents regions com l'oest d'Iran, Mesopotamia, Karkemish i part d'Anatolia. Algunes de les ciutats en les que s'ha confirmat el comerç en Mari són Ur, Alep i Ugarit. Mari va comerciar en diversos productes, tals com a olives, ceràmica, vidre esmaltado, cereals, fusta i pedra.

Cultura i religió

Els ciutadans de Mari varen ser ben coneguts pel seu elaborat estil de pèl i la seua roba, i eren considerats part de la cultura mesopotámica a pesar d'estar a més de 250 quilómetros de Babilonia. Alguns argumenten que Mari funcionava com a lloc comercial per a la Mesopotamia inferior.

Els habitants de Mari adoraven a un extens panteón de deus i deeses sumeri. Un deu important era Dagón, el deu de les tormentes, que tenia un temple sancer dedicat a ell. Atres deus que rebien gran cult eren Ishtar, deesa de la fertilitat, i Shamash, deidad del sol. Shamash era un deu molt important (fill d'Anu). Es creïa que era el deu que ho sabia i ho vea tot i en molts sagells cilíndrics és representat de peu entre vàries portes grans. Segons la llegenda de Gilgamesh, estes portes es troben en mig del mont Mashu, i són les portes del cel. A través de l'extensa ret comercial de Mari, estos varen dur els deus i deeses sumeri a ciutats no sumeri tals com Ebla i Ugarit sent incorporats a les seues religions natives.

Reis

• Anbu abans del 2600 a. C.
• Anba c. 2600 a. C.
• Bazi c. 2590 a. C.
• Zizi c. 2560 a. C.
• Limer c. 2540 a. C.
• Carrum-iter c. 2500 a. C.
• Ilshu. c. 2500-c. 2480 a. C.
• Lamgi-Mari c. 2480-c. 2450 a. C.
• Ikun-Shamash c. 2450-c. 2445 a. C.
• Ikun-Shamagan c. 2445-c. 2425 a. C.
• Iblul-Il c. 2425-c. 2400 a. C.
• Desconeguts c. 2400-2260 a. C.

a Sargon I de Acad i successors. 2334 -c.2100 a. C. (vore Acad)

Ocupada pels amorreos despuix del 2100 a. C.

• Reis amorreos desconeguts 2100-1830 a. C.
• Ibit-Lim (senyes desconegudes entre 2100 i 1830 a. C.)
• Iaggidim 1830-1820 a. C.
• Yahdun-Lim 1820-1798 a. C.
• Sumu-Iaman 1798-1796 a. C.

a Asiria 1796 a. C.

• Iasmakh-Adad 1796-1782 a. C.
• Zimri-Lim 1782-1759 a. C.

a Babilonia 1759-1595 a. C.

Vore també

• Història de l'antic Alce

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mari (ciutat).