Dagón

Archiu:Dagon1.jpg

Dagón

Archiu:Dagon.gif

Relleu d'un home peix mesopotámico (Kulullû) identificat d'acort en els estudis de principis de el XX com Dagón en "A Practical Commentary on Holy Scripture" (1910)

Dagón (de la raïl semítica דגן D-g-n, «gra, cereal»; posteriorment relacionat en la raïl dag, «pececito»; Plantilla:Lang-he, Dāgōn) o més acertadament Dagan (Sumerio: 𒀭𒁕𒃶, romanizado: dona-gan; Fenicio: 𐤃𐤂𐤍, romanizado: Dāgān, i també Dagan per al ugarítico) era un deu que va ser adorat en tot l'Oriente Pròxim, especialment en la zona de Síria. Era el deu dels cereals, el protector dels cultius —als que donava fertilitat— i qui va ensenyar a cultivar el blat i va inventar el llaurat.

El seu nom significa gra o llavor. En l'Antiguetat despuix de la nova categoria de deus renombrados, est va passar a ser el Deu de la venjança. L'escritor fenicio Sanjuniatón, traduït al grec per Filó de Biblos, diu; Dagan, despuix de haver descobert el gra i el llaurat, va ser cridat Zeus Arotrios (llauro).

Piscis era calificat com "pare dels deus", "creador del cel i de la terra", "juge"... la qual cosa ho faria equivalent al deu sumerio Anu, (depenent de l'época i regió en que es veja). Pero uns atres opinen que Dagan estava en un escaló inferior en relació en el deu primigeni El.

Va ser venerat pels primers amorreos i pels habitants de les ciutats d'Ebla i Ugarit. Segons la Bíblia era el deu principal del panteón filisteo en el nom de Dagón.

En la mitologia ugarítica, Dagan i el seu temple estava en Ugarit al costat del de Baal. La posterior preponderancia de Ba’a l'es devia a que va ser l'únic que es va negar a rendir pleitesía al deu de la mar Yam, vencent-li en una lluita a distància gràcies a les dos mazas màgiques que li va fabricar el deu artesà Kosar wa Jasis. [A esta lluita poden referir-se atres texts ugaríticos que parlen de la derrota dels mònstruos marins Ltn (Lótan, el Leviatán de Isaías 27) i Tnn (el Tannin de Job 26)]. Se simbolisava aixina el triumfo de les aigües de les pluges regulars sobre les aigües indómitas i torrencials, sempre amoladores.

Orige

En ugarítico, Dng (provablement vocalisat com Dagnu) i en acadio Dagana, el seu cult apareix entre els amorreos des de el XXII Dos sigles despuix es va difondre entre assiris i babilonios. En Canaán, a este deu dels cereals li'l designava en l'apelatiu 'El, lliteralment «deu».

En el hebreu se li cridava Dagón (Plantilla:Lang-he), paraula que es va relacionar en דג (dag, «pececito»), lo que va motivar l'interpretació de Dagón de «deu dels cereals» a «deu-peix».

Testimonis de la seua época

El deu Dagan és un dels menys coneguts i no obstant dels més importants de l'Edat del Bronze en l'Alce mediterràneu, sobretot en la zona de Síria. S'han trobat texts cuneïformes en Síria datats en el tercer i segon mileni a. C. No obstant no hi ha fonts que ho descriguen o que relaten els rituals del seu cult, alguna cosa que sí varen fer els babilonios i assiris en els seus deus.

La situació religiosa de Canaán era complexa tant per l'influència estrangera com per l'adaptació a la vida sedentaria de les tribus semíticas que varen ocupar el país, lo que va produir una superposició de cults relacionats en l'agricultura junt en un panteón primitiu propi de les tribus anteriors:

En moltes tribus (moltes d'elles semitas), Dagan era calificat com "pare dels deus", "creador del cel i de la terra", "juge".

Entre les tribus cananeas, la més dominant eren els amorreos (que algunes voltes són presos com a representants dels cananeos en general (Génesis 15:16; 1 Reis 21:26 )). I sobre la religió, el panteón cananeo estava presidit pel deu IL (El, Elohim en plural-hebreu). A la seua volta, entre els fenicios i sidonios, la deidad suprema Ell era identificada en Dagón. Dagon (posteriorment denominat Ba'al Hammon pels cartagineses) es troba en un sagell que té certes senyals simbòliques en un recapte de blat (la qual cosa ho relaciona en l'agricultura). Pot llegir-se escrit en caràcters fenicios el nom de Baal-Dagón pero no l'image d'un peix. Sembla que el possible error és per una equivocació en el nom.

Aixina mateix, ya que en hebreu se li cridava Dagán, paraula relacionada en dag (peix), açò hauria motivat l'interpretació de Dagan (cereal) com a deu-peix. En Canaán hi havia varis santuaris, ya que era adorat pels filisteos.

Desenroll del cult en Mesopotamia:

En els poblaments pre-semíticos Dagan era “Pare dels grans deus”, “Creador del Cel i de la Terra” o “Senyor creador” en un caràcter equiparable i intercanviable a atres deus anatólico-mesopotámicos suprems com el deu “Il” amorreo, o el deu “Anu” dels sumerio.

Dins del context de l'escritura sumerio, no hi ha referències a Dagan abans de l'época pre-sargónida acadia. Segons indica Lluis Feliú, l'introducció de Dagan en Babilonia poguera estar en relació en la cultura de pobles procedents de l'oest - Precisament cap a l'any 2000 a. C. va invadir Mesopotamia el poble dels elamitas. Elam i els seus aliats shubarteo-amorreos varen saquejar l'imperi de la III dinastia de Ur – i despuix de la seua conquista per aquells, el deu llegitimava les conquistes:

«(…) Sargón, el rei, es va postrar davant Dagan, en Tuttul... »

També s'han trobat atres documents en Türa-Dagan de Mari. En l'archiu d'Ebla també s'han trobat tablillas que li mencionen. Des de llavors, en la zona assiri-babilònica Dagan va mantindre una posició de privilegi, pero dins d'un panteón “mixt”: A principis de l'I mileni a. C. Assurnasirpal II de Asiria (any 883-859 a. C.)- imperi neo-assiri-, es declara el “Amat de Anu i Dagan” –donant una posició similar a abdós-.

Posteriorment, els rols dels antics deus són supeditats tant al Assur assiri-babilònic, com al Marduk casita-babilònic - encara que és molt possible que abdós siguen el mateix deu – a on estos apareixen com a hereus-reinantes dels antics deus mesopotámicos, quedant Anu/Dagan ya assimilats entre ells.

Estes teogonías continuaran en el temps en Orient Pròxim i Mesopotamia en menuts canvis, fins a l'arribada del periodo helenístico.

Temple de Dagan en Ugarit

Situat en l'acrópolis d'Ugarit, junt al temple de Baal (al que es considerava el seu "fill"), va estar en us des d'inicis de el II fins a la destrucció de la ciutat. S'ha identificat per la troballa de dos esteles en inscripcions dedicades a Dagan.

Constava d'un pati enlosado i una sala quadrada, en una escala per a accedir al terrat. En l'exterior del temple es varen trobar 15 piletas de pedra destinades a les ablucions.

Bibliografia

• «Dagan» (en anglés). Encyclopædia Britannica online. Consultat el 10 d'abril de 2009.

• Feliu, Lluís i Watson, Wilfred G. E. (2003). The god Dagan in Bronze Age Syria, Ed. Brill. ISBN 90-04-13158-2.
• Poyato, Carmen i Vázquez, Ana Mª (1989). Introducció a l'arqueologia, Ed. Ramón Areces. ISBN 84-87191-06-1.