El (deu semítico)

El (deu semítico)

Representació del deu Ēl (1400 a. C.).

El, Ēl (en ugarítico 𐎛𐎍, en fenicio 𐤀𐤋, en siríaco ܐܠ, en hebreu אל, en àrap إل o إله, del acadio ilu) és una paraula semítica, que tradicionalment es traduïx com deidad, referint-se a la màxima deidad. Algunes voltes, depenent del context, permaneix sense traducció (quedant simplement «El») per a referir-se al nom propi d'un deu.

Ēl era el nom de la deidad suprema tant en la religió cananea com per als parlants semíticos orientals del Periodo Dinàstic Arcaic (2900 a. C.).

Significa ‘pare de tots els deus’ (en les troballes arqueològiques sempre ha segut trobat front a les demés deidades).

Ēl ha segut el pare de molts deus ―setanta en total―; els més importants varen ser Baal Raman (Hadad), Yam, Mot i Dagan, els quals tenen atributs similars als deus Zeus, Poseidón o Ofión, Hades o Tánatos, entre uns atres. Els antics mitógrafos grecs varen identificar a Ēl en Uranos (un dels deus grecs), el pare de Cronos i dels titanes.

En tot l'Alce mediterràneu este deu era denominat IL o IL, al deu suprem, pare dels hòmens i de totes les criatures.

Els sumerio tenien un deu equivalent cridat Anu.

Per lo general, a Ēl li'l representa com un bou, en o sense ales, per la seua fortalea i potència creativa, de la mateixa manera que al seu primogènit Hadad.

Ēl és cognado del deu acadio ILU

• 𐎛𐎍, en ugarítico
• 𐤀𐤋, en fenicio
• ܐܠ, en siríaco
• אל, en hebreu
• إل o إله, en àrap

En un prisma trobat en Laquis (Egipte), que té en la seua cara oposta el nom d'Amenhotep II (1435-1420 a. C.), el deu egipcíac Ptah va rebre el títul ḏū gitti (‘senyor de [la ciutat palestina de] Gat’). El títul ḏū gitti senyala que a Ptah a sovint se li crida ‘el senyor de l'eternitat’ (o ‘l'únic de l'eternitat’) i es pensa que pot estar conectat com epítet en Ēl ’Olam (‘el etern’).
No obstant, en els texts ugaríticos, Ptah s'identifica més be en el deu Kothar-wa-Khasis, pero en el mandeísmo, el deu Ptahil, el nom del qual es combina Ptah i il/el.

Ēl era conegut com sanador, el nom Rafael o Rapha-Ēl, significa 'Ēl ha sanat' en la cultura Ugarit, açò s'atesta aproximadament en el 1350 a. C. en una de les cartes de Amarna. En una narració es descriu un convit al que el deu Ēl invita als atres deus, en la festa Ēl s'emborracha, fa un escàndal i després cau despuix de buscar baralla en un dels invitats. El text termina en un encantamiento per a la cura d'alguna malaltia, possiblement la ressaca.

En les taules d'Ugarit, eixe deu primigeni figura també com l'espós de la deesa Asera; Ishtar entre els babilonios [originalment cridada Athirat (o Afdirad)] que en la Bíblia rep el nom de Astoret. La forma grega és Astarté (la qual és la mare de tots els deus, l'esposa celestial, la reina del cel).

Representacions del deu Ēl s'han trobat en les ruïnes de la Biblioteca Real de la civilisació Ebla ―en el jaciment arqueològic de Tell Mardikh (Síria), que data del 2300 a. C. En algun moment de l'història va poder haver segut un deu del desert, puix un mit diu que va tindre dos esposes i que en elles i els seus fills va construir un santuari en el desert.

Tradicions

Per als pobles cananeos, Ēl era la deidad principal, el rei, creador de totes les coses, el juge que dictava lo que devien fer tant els hòmens com els deus. La seua esposa primària va ser Ashera o Asera, la mare dels deus, representada en els santuaris cananitas en arbres ornamentados. Pero va tindre una atra esposa: Anat germana de Hadad Baal Raman (el senyor del tro). Esta última era cridada «l'amant dels deus». Abdós ―Ashera i Anat― eren deeses de la fertilitat.

Per als cananeos Ēl és el pare de la «divina família» i president de l'assamblea dels deus en el Mont de la Reunió.

És cridat «bou» per la seua fortalea i potència creativa. En una roca en Ras Shara està representat com el Vell de Dies, i com la Roca de les Edats.

En els mits ugaríticos, Ēl és cridat Bny Bnwt, que significa ‘creador de totes les coses creades’, encara que alguns ho traduïxen com ‘dador de potència’. En les dos inscripcions trobades en Ugarit (hui Ras Shamra), el deu Ēl és retratat com un deu fret i distant, «en el fluix dels [dos] rius», possiblement del Edén, d'a on un riu fluïa per a formar als rius Tigris, Éufrates, Guijón i Pisón, tal com en la Bíblia es descriu al Edén.

Aparte de ser cridat «el creador», el deu Ēl també era cridat «el bondadoso», «el compassiu» en els mits ugaríticos (títuls que en el Tanaj ―la Bíblia hebrea― apareixen per a referir-se al deu Yahweh).

En Canaán el rei era nomenat «siervo de Ēl» una tradició compartida en l'antiguetat per eixemple en els faraons d'Egipte («Ramsés engendrat per Ra»), alguns erudits opinen que este sistema era compartit pels reis d'Israel com Jehú (‘ell és Yahweh’). Este sistema d'estat es diu teocràcia i descrivia l'estatus dels reis antics com ejecutores de la voluntat divina.

Els títuls, «fills de Ēl» significaven ‘els amos dels ganados, adoradores del deu-bou Ēl’, i «les filles d'Adán» significaria ‘les dònes de Adama [la terra, el sol]’; Adama era una deesa de l'agricultura.

Varis erudits proponen que el passage de Deuteronomio 32:8-9 reflectix una etapa primerenca del poble israelita en la que es manifestaven creències politeistes, en Yahweh com un deu subordinat al Elyon. Atres erudits, en canvi, sostenen que Elyon (Altíssim) en este passage és simplement un títul per a Yahweh.

Panteón

Al panteón cananeo se li coneixia en conjunt com Lhml, pronunciat segons la zona com iLhm, eLohim, aLaham, entre uns atres.

El terme El està format per Ēl que es referix a Ēl, ilu que significa estar al front/al cap i la deidad indica plural, per lo tant, «El» significaria, els que estan encapçalats per Ēl.

Ēl vivia en la deesa Astarot (mare de tots els deus, esposa celestial, reina del cel) en una tendixca en la part alta d'una montanya (l'equivalent al monte olimpo), en la base del qual s'originava tota l'aigua dolça del món, esta parella formava el cim del panteón. El segon escaló estava conformat pels seus fills, els "77 o 88 fills en Astarot" (els quals tenen atributs similars als deus Zeus, Poseidón, Hades o Tánatos). Baal era un deu prominent en este grup, que tenia la seua pròpia sèu en el Mont Zaphon (جبل الأقرع), pero en el temps Baal es va tornar la principal deidad canaanita, per lo que Ēl es va transformar en el poder eixecutiu i Baal en el poder militar de la creació. Baix dels setanta deus secundaris hi havia un escaló comparativament menor de deidades de l'indústria i el comerç, i un quart escalafó especial per als àngels (mensagers dels deus). Ēl i els seus fills componien l'Assamblea celestial, i cada membre tenia una nació humana baix la seua custòdia; Ēl va dividir a les nacions entre els seus fills.

En l'art ugarítico, el deu Ēl era representat com un patriarca barbudo, molt bebedor de vi en festins i fadrí. Açò podria aludir que el deu no habitava en temples fets per hòmens. Aparte de ser juge, Ēl podia sanar, com quan va curar al seu fill Kirta, inclús el deu Baal demana que sane a un dels seus siervo, a Danel que significa; "Ēl és juge". En les taules de Ugarit, és cridat Bny Bnwt, que significa ‘creador de totes les coses’, a on és retratat com un deu fret i distant. Les representacions de Ēl s'han trobat en les ruïnes en l'hui Síria, que data del 2300 a. C. En algun moment de l'història va poder haver segut un deu del desert, puix un mit narra que va tindre dos esposes i que en elles i els seus fills va construir un santuari en el desert. Ēl també era cridat «el bondadoso», «el compassiu» i com a tal, «l'Altíssim».

La seua esposa primària va ser Astarot o Asera, representada en els santuaris cananitas en plantes ornamentals. Pero va tindre una atra esposa: Anat germana de Baal, esta última, era cridada «l'amant dels deus» (deesa de la fertilitat). Per als cananeos Ēl era el pare de la «divina família» i president del celestial.

Parentela

• Asera, la mare de tots els deus, originalment cridada Athirat (o Afdirad).
• El fòc («la ramera de Ēl»), segons pareix un desliz del deu. Segons la mitologia ugarítica, Ēl tindria vàries amants, lo que causaria l'ira de Asera, i tindrien problemes en ell, fins a aplegar a una possible separació.
• La mort, la mar i el desig són els fills preferits de Ēl. Se'ls crida «els volguts de Ēl».^{cita requerida}
• Shahar (Shajar) (fill d'un atre desliz de Ēl en una atra mortal).
• El rei Kirta (el chicon de Ēl).
• Shalem o Shalim (‘perfecte’), fill de Ēl en una mortal.
  • La paraula shalom prové d'este Shalem.
  • També prové d'est el nom de l'actual Jerusalem, ciutat de Salem del rei Melquisedec.
• Peixcador, fill adoptiu de la dama Asera del mar.
• Mot (‘mort, esterilitat’).

Nets

• Ilihu (Iliju), Thitmanit i Yassib són fills del rei Kirta i de la seua esposa Hurriya (la filla del rei Pabil).

• Kothar Wa Hasis (Kjoftar Wa Jasís) o Jotar, fill del mar. El seu equivalent en Egipte era Ptah, paraula que no té significat en idioma egipcíac sino en idioma acádico (i en uns atres idiomes semitas), en el que significa ‘el qui crea les coses per mig de l'escultura i obrint-les’. Era l'artesà dels deus. Les seues germanes eren les sapients dònes o les sèt deeses del saber i coneiximent.

Vore també

• Elohim
• El Shaddai
• Allah
• Yahweh
• Ein sof
• Ahura Mazda
• Deu
• Dyeus (equivalent protoindoeuropeo)
• Pare de la Grandea
• Noms teofóricos en la Bíblia

Bibliografia

• Binger, Tilde (1997). Asherah: Goddesses in Ugarit, Israel and the Old Testament, Sheffield, England: Sheffield Academic Press. OCLC 37525364. ISBN 978-1-85075-637-8.

• Blázquez (2001). Deus, mits i rituals dels semitas occidentals en l'antiguetat, Cristiandad.

• COOGAN, Michael David: Stories from ancient Canaan. Filadèlfia (EE. UU.): Westminster Press, 1978. ISBN 0-664-24184-0, 9-780-664-24184-1.

• Cross, Frank (1997). Canaanite Myth and Hebrew Epic, Cambridge, MA.: Harvard University Press. ISBN 0674091760.

• DOUGLAS, J. D.; i N. Hillyer: The illustrated «Bible» dictionary. Sídney (Austràlia): InterVarsity Press, Tyndale House Publishers, 1998. ISBN 0-8423-1566-7, 084231567-5, 0-842-31568-3.

• (1961).«Old Akkadian Writing and Grammar».University of Chicago.

• Greus, Robert (1969). Els mits hebreus: el llibre del Génesis, Losada, p. 9.

• GRAY, John: Near eastern mythology. Feltham (Regne Unit): Hamlyn Books, 1977. ISBN 0-600-03638-3, 9780600036388.
• HAYFORD, Jack W., Sam Middlebrook, Jerry Horner, Gary Matsdorf et al.: Bíblia d'estudi Plenitut (versió Regna-Valera. Sant Josep (Costa Rica): Carib, 1960. ISBN 0-89922-279-X.
• LOCKWARD, Alfonso: Nou diccionari de la «Bíblia». Miami (EE. UU.): Unilit, 1999. ISBN 0-7899-0217-6: 978-07899-0217-7.

• Matthews, Victor Harold (2004). Judges and Ruth, Cambridge University Press. OCLC 52380969. ISBN 978-0-521-00066-6.

• MAGNUSSON, Magnus (1929-2007): B. C., the archaeology of the Bible lands. Londres: BBC, 1977. ISBN 0-563-17209-6, 9780563172093.

• STRONG, James: Nova concordancia exhaustiva Strong de la Bíblia. Nashville (EE. UU.): Thomas Nelson Publishers, 1993. ISBN 0-89922-382-6.

---

• El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.