Ofión
En la mitologia grega, Ofión, Ofíon o Ofioneo (en grec: Όφίων o Ὀφιονεύς; llatí: Ophīon o Ophiŏneus; açò és, ‘serp’), mencionat en un grapat de fonts, va anar el governador del món en un mit alternatiu. Homero i Hesíodo, que varen cimentar les bases de la poesia mitològica clàssica, no ho mencionen. Apolodoro diu, en canvi, que «Urà va ser el primer que va dominar tot l'univers».[1]
El mit de Ofión es podria resumir aixina: la seua esposa era Eurínome[2][3] o Harmonía;[4] residia en el monte Olimp;[2] governava sobre els Titanes;[3] va ser desterrat per Crono a les ones del Oceà[2] (o Ogeno),[5] o pot ser que al Tàrtar;[3] va tindre fills innominados,[5] o es mencionen als ofiónidas.
L'única menció genealògica ve de mà del Primer Mitógrafo Vaticà, en un text corrupte que diu: «Ofión, o d'acort en els filòsofs, Oceà, va engendrar al Cel (___protected_title_8___) en l'antiga Tetis».[6]
Com un dels jagants
[editar | editar còdic]Com succeïx en atres sers preolímpicos similars, com Tifó, no se sap fins a quin punt Ofión també era el mateix que correspon a un dels jagantes que va participar en la Gigantomaquia. En efecte en un escolio es menciona a Ofión com un dels jagants i que va ser esclafat per Zeus baix el mont Ofionio.[7]
Interpretacions
[editar | editar còdic]En el seu llibre Els mits grecs Robert Greus va intentar reconstruir el mit de pelasgo de la creació, que incloïa a Ofión com una serp creada per una deesa suprema cridada Eurínome, dansant sobre les ones. Esta era fertilizada per la serp i en la forma de la Nit posava un ou dorat sobre les aigües entorn al que Ofión s'entrellaçava per a covar-la fins que finalment el món eixia d'ell. Llavors Ofión i Eurínome moraven en el món sobre el mont Olimp fins que la presunció de Ofión duya a Eurínome a desterrar-ho a l'obscuritat baix terra.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro I 1, 1
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Apolonio de Rodas, Argonáuticas i.495 i sig.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tzetzes, sobre Licofrón, § 1191
- ↑ Nono, Dionisíacas VIII, 158 i sig.
- ↑ 5,0 5,1 Damascio: Dificultats i solucions sobre els primers principis, 214.
- ↑ Primer Mitógrafo Vaticà I, 201
- ↑ Escolio a Ilíada VIII, 479
Bibliografia
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ovidio: Les metamorfosis, VII, 382-383
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ofión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.