Anar al contingut

Ofión

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració de l'ou órfico realisada pel gravador britànic James Basire en 1774. L'image mostra l'ou envolt per una serp, simbolisant el "Ophis et ovum mundanum Tyriorum" o "serp i ou còsmic dels habitants de Tir". L'ilustració apareix en l'obra A New System or An Analysis of Ancient Mythology.

En la mitologia grega, Ofión, Ofíon o Ofioneo (en grec: Όφίων o Ὀφιονεύς; llatí: Ophīon o Ophiŏneus; açò és, ‘serp’), mencionat en un grapat de fonts, va anar el governador del món en un mit alternatiu. Homero i Hesíodo, que varen cimentar les bases de la poesia mitològica clàssica, no ho mencionen. Apolodoro diu, en canvi, que «Urà va ser el primer que va dominar tot l'univers».[1]

El mit de Ofión es podria resumir aixina: la seua esposa era Eurínome[2][3] o Harmonía;[4] residia en el monte Olimp;[2] governava sobre els Titanes;[3] va ser desterrat per Crono a les ones del Oceà[2] (o Ogeno),[5] o pot ser que al Tàrtar;[3] va tindre fills innominados,[5] o es mencionen als ofiónidas.

L'única menció genealògica ve de mà del Primer Mitógrafo Vaticà, en un text corrupte que diu: «Ofión, o d'acort en els filòsofs, Oceà, va engendrar al Cel (___protected_title_8___) en l'antiga Tetis».[6]

Com un dels jagants

[editar | editar còdic]

Com succeïx en atres sers preolímpicos similars, com Tifó, no se sap fins a quin punt Ofión també era el mateix que correspon a un dels jagantes que va participar en la Gigantomaquia. En efecte en un escolio es menciona a Ofión com un dels jagants i que va ser esclafat per Zeus baix el mont Ofionio.[7]

Interpretacions

[editar | editar còdic]

En el seu llibre Els mits grecs Robert Greus va intentar reconstruir el mit de pelasgo de la creació, que incloïa a Ofión com una serp creada per una deesa suprema cridada Eurínome, dansant sobre les ones. Esta era fertilizada per la serp i en la forma de la Nit posava un ou dorat sobre les aigües entorn al que Ofión s'entrellaçava per a covar-la fins que finalment el món eixia d'ell. Llavors Ofión i Eurínome moraven en el món sobre el mont Olimp fins que la presunció de Ofión duya a Eurínome a desterrar-ho a l'obscuritat baix terra.

  1. Apolodoro I 1, 1
  2. 2,0 2,1 2,2 Apolonio de Rodas, Argonáuticas i.495 i sig.
  3. 3,0 3,1 3,2 Tzetzes, sobre Licofrón, § 1191
  4. Nono, Dionisíacas VIII, 158 i sig.
  5. 5,0 5,1 Damascio: Dificultats i solucions sobre els primers principis, 214.
  6. Primer Mitógrafo Vaticà I, 201
  7. Escolio a Ilíada VIII, 479

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ovidio: Les metamorfosis, VII, 382-383