Eurínome (oceánide)
Per a atres personages mitològics en el mateix nom, vore Eurínome.
En la mitologia grega, Eurínome (Plantilla:Lang-grc, Eurynómē)[1] és una oceánide, filla d'Oceà i Tetis, i una de les més antigues d'entre les seues germanes.[2] Uns atres en canvi la creuen filla d'Urà. Etimológicamente el seu nom significa «viage extens» o be «govern extens».[3] Eurínome és una deesa antiga i el seu paper mitològic la referix com a mare de les cárites,[4] reina del Olimp i inclús una de les titánides.
Variants mitográficas
[editar | editar còdic]Eurínome, com una antiga deesa preolímpica, apareix en diversos mits i se li associen fins a cinc consortes: Asopo,[5] Crono,[6] Oceà,[5] Ofión i Zeus.[4] De la mateixa manera la grafia del nom de Eurínome pot variar com Evónime,[6] Hermíone,[5] Evante, Eurídome i Eurimedusa. Eurínome apareix junt a unes tals Eritea i Euríale en una inscripció del altar de Pérgamo en la que es representa la Gigantomaquia.[7]
Consortes i descendència
[editar | editar còdic]Hesíodo nos diu que va ser la tercera esposa o consorte de Zeus: «la áurea Afrodita de hermosos cabellos, y las moiras inmortales y las erinias de variopintos dones».[4][8] Uns atres referixen que el riu Asopo va nàixer de l'unió, entre atres opcions, de Zeus i Eurínome;[9]o be que Eurínome era l'esposa de Asopo i per Zeus va engendrar a Ogigias (encara que el text està corrupte).[5] Epiménides també diu que de l'unió entre Crono i la floreciente Evónime (Eurínome)[6] varen nàixer sobre Licofrón.[10] Inclús una versió tardana provablement la denomina com Hermíone i diu que va ser l'esposa d'Oceà.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En llatí: Eurynŏem
- ↑ Hesíodo: Teogonía 359
- ↑ Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 HesíodoEurimedusa, 907
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Pseudoclementinas: Reconeiximents X, 21
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Per a Thomas Keightley («Eurínome, hija del Océano, de encantadora belleza, le dio a las tres Gracias de hermosas mejillas, Aglaya, Eufrósine y la deliciosa Talia», p.69; 1838) i més recentment Károly Kerényi, Evónime (Εὐωνύμη) no és més que una grafia corrupta des de l'antiguetat, de l'oceánide Eurínome. No obstant no tots els experts estan d'acort. Per eixemple Hermann Steuding veu , Teogonía». En Wilhelm Heinrich Roscher: Biblioteca. Band 1,1, Leipzig 1886, nos diuen que de Evónime (Gea) i Skotos varen nàixer les erinias. Evónime es tracta de Gea solament en en eixe context (escolio a Sófocles, The Mythology of Ancient Greece and Italy 42).
- ↑ Ernst Fabricius o. Carl Schuchhardt: Die Inschriften von Pergamon. Hrsg. v. Max Fränkel, Berlin 1890, fr. 110, S. 64.
- ↑ Martín (2004). Diccionari de Mitologia Clàssica, pág. 596, Espasa Calpe. ISBN 84-670-1536-5.
- ↑ Apolodoro, Die Inschriften von Pergamon., III 12, 6
- ↑ Epiménides, citat en Tzetzes, «Euonyme, 406
Vore també
[editar | editar còdic]- (79) Eurynome, asteroide descobert en 1863.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eurínome (oceánide)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.