Anar al contingut

Mitologia clàssica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'obra homònima vore Mitologia clàssica (llibre).
Archiu:Greek trinity.png
Els tres Cronidas, sobirans dels tres regnes: Zeus (cel), Poseidón (mar) i Hades (inframundo); la terra i l'Olimp són de domini comú (Ilíada XV, 187–193)

La mitologia clàssica, mitologia grecorromana o mitologia grecolatina és la mitologia de la civilisació grecolatina, un cos de narracions mítiques essencialment comuna (despuix d'adaptar els romans el panteón de la religió grega a la seua pròpia religió original (religió romana), encara que els noms dels deus siguen distints en grec i en llatí clàssics. Abdós mitologia —grega i romana— varen convergir en el I[1][2][3]

Fins a la conquista romana de Grècia, durant els dos últims sigles a. C., els romans, que ya contaven en els seus propis deus, varen adoptar numeroses narracions mítiques directament dels grecs, integrant-les en el seu panteón mentres conservaven els noms llatins originals dels seus deidades. Com a resultat, els ardits de molts deus romans i grecs es varen tornar equivalents en la lliteratura i en la tradició cultural occidental. Per eixemple, el deu romà del cel, Júpiter, es va equiparar en el deu grec Zeus; la deesa romana de l'amor, Venus, en Afrodita; i el deu romà de la mar, Neptú, en Poseidón.[4][5][6]

Durant l'Edat Mija i el Renaixença, el llatí va continuar sent la llengua predominant en Europa, lo que va fer que els noms mitològics aparegueren casi sempre en la seua forma llatina. No obstant, en el sigle XIX es va produir un canvi cap a l'us dels noms grecs o romans en els texts acadèmics i lliteraris.[4][5][6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Durant els sigles II i I a. C., Roma va conquistar Grècia i les regions helèniques (Macedònia, Grècia continental i Àsia Menor). Açò va expondre als romans directament a la religió, la lliteratura i els mits grecs
  2. Els romans varen identificar als seus deus en els homòlecs grecs, un procés cridat interpretatio graeca. Per eixemple, Zeus es va equiparar en Júpiter, Afrodita en Venus, i Poseidón en Neptú. Aixina, encara que els noms i alguns rituals eren distints, les narrativa mítiques varen començar a fusionar-se
  3. Escritors romans com Ovidio (Les metamorfosis), Virgilio (Eneida) i Plutarco varen difondre els mits grecs reinterpretats en context romà, consolidant esta convergència en la lliteratura
  4. 4,0 4,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana. Aliança Editorial, 1987, pp. 50–52
  5. 5,0 5,1 Morford, Mark P. O., & Lenardon, Robert J. Classical Mythology. Oxford University Press, 2007, pp. 36–40
  6. 6,0 6,1 William Smith: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. John Murray, 1873, vol. 1, pp. 20–25