Anat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Estatuilla d'Anat

Anat o Anut era principalment una deesa semita de la fertilitat en la mitologia caldea. Tant germana com a esposa de Baal,​ era freqüentment representada nueta en pits i un àrea vaginal prominents, en un tocat similar a la deesa Hathor d'Egipte, en qui a voltes se li ha relacionat (provenen de terres estrangeres, posseïxen un caràcter violent i tenen connotacions sexuals).

Anat, ademés de ser una deitat de la fertilitat, era una jove i impetuosa deesa de la guerra a la que es va relacionar també en la grega.​ Va ser descrita en Ugarit com mare dels deus o amant del cel.

El seu cult es va estendre principalment per Fenicia, Síria, Chipre, Palestina i Egipte.

Anat en Egipte[editar | editar còdic]

Anat va aparéixer per primera volta en l'Antic Egipte durant la dinastia XVI (el periodo dels hicsos), junt en atres deitats semítiques del noroest que varen passar a engrossar el panteó egipcíac. Sobretot era adorada en el seu aspecte de deesa de la guerra, a sovint vinculada en la deesa Astarté. En l'enfrontament entre Horus i Set, estes dos deeses apareixen com filles estrangeres de Ra. La deesa Neit sugerix al consell dels deus que, com a premi al perdedor, es donara a les dos en matrimoni a Set, que havia segut identificat en el deu semític Hadad.

En un atre cas, la mitologia egipcíaca presenta a Set passejant per la vora del Nil trobant-se en Anat que estava banyant-se. Llavors, Set es convertix en moltó i la viola. Pero com Anat només podia engendrar a partir del fòc diví, va expulsar el semen en tal força que va caure sobre el cap de Set, deixant-li ferit. Ra es apiadà de Set i va manar a Isis per a que li curara.

En algun cas, apareix representada junt al deu Min, també deu de la fertilitat, reforçant la naturalea sexual del seu cult.

Durant el periodo dels hicsos Anat tenia temples en la seua capital, Avaris, i en Beth-Shan (Palestina), ademés de ser adorat en Menfis. En inscripcions trobades en Menfis. Anat era nomenada Bin-Ptah, filla de Ptah. També s'associava en Reshpu en alguns texts i a voltes, se l'identificava en la deesa egipcíaca Neit. En alguns casos li la cridava Reina del Cel. La seua iconografia varia, pero per lo general és mostrada portant una o més armes.

Va ser venerada principalment durant l'Imperi Nou i Ramsés II va fer d'Anat el seu guardià personal en les batalles i va ampliar el temple d'Anat en Pi-Ramsés. Ramsés va cridar a la seua filla (en qui despuix es casaria) Bint-Anat (Filla d'Anat). Apareix el seu gos tallat en un temple en Beit el Wali en el nom Anat en vigor i un dels seus cavalls va ser nomenat Ana-herte (Anat està satisfeta).

Referències[editar | editar còdic]

  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad, pp.1176-177
  • Faulkner, Raymond O. (1962). «A concise dictionary of Middle Egyptian». Griffith Institute (Oxford). p. 177. ISBN 9780900416323. OCLC 4466599
  • Griffiths, J. Gwyn (1960). The Conflict of Horus and Seth. Liverpool University Press. OCLC 473891027
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons