Tánatos
En la mitologia grega, Tánatos,[1] '___protected_title_1___'[2] o simplement '___protected_title_2___'[3] (en grec: Θάνατος, Thánatos)[4] era la personificació de la «mort»,[5] ya siga esta violenta o natural.[6][7] Ha donat la veu en espanyol «tanatori», per eixemple. A sovint és descrit junt al seu germà bessó, Hipno, el Somi. Els poetes llatins ho traduïen com Mors[8][9] o Letum. Conduïx a tots els mortals a les riberes del riu Aqueronte[10] i d'esta guisa Virgilio ho denomina Aqueróntida.[11] Era costum sacrificar-li un gall en el seu honor.[10] Horacio diu que la Mort tenia ales negres.[12] Era davant tot un ser implacable i no es deixava convéncer per les súpliques de ningú; també tenia un costat redentor: duya calma, lliberava de les malalties i es desfea dels tirans.[10] En el teatre s'ha introduït a voltes a Tánatos com a personage i esta innovació es remonta al tràgic Frínico.[13]
En la Teogonía
Hesíodo i Homero ho feyen fill de Nix, la nit, i bessó d'Hipnos; la seua mare els havia donat a llum sense gitar-se en ningú.[14] Els poetes llatins ya ho varen imaginar com a fill de la Nit (Nox) i l'Erebo.[8][9] La Mort i el Somi viuen en el Tàrtar, prop de les mansions de la Nit de oscurros nubarrones, i mai el radiant sol els allumena en els seus rajos en pujar al cel ni en baixar del cel. Mentres que Hipnos és dolç i pacífic el seu germà Tánato, en canvi, té de ferro el cor i un ànima implacable de bronze que alberga en el seu pit. Reté a l'home que agarra abans, i és odiós inclús per als deus immortals.[15]
En la Ilíada
En la Ilíada es diu que els dos germans, famosos per la rapidea dels seus actes, varen rebre l'encàrrec de Zeus de transportar el cos del seu fill Sarpedón fins a Licia, per a que poguera rebre dels seus familiars la sepultura que mereixia. El rei dels deus havia concedit al seu fill una vida que comprenia tres generacions, i que va terminar quan Sarpedón va acodir a la guerra de Troya al front dels licios, a on va ser mort per Patroclo. Llavors Zeus va demanar a Apolo que purificara la seua sanc en un riu, untara el seu cos en ambrosia, li vestiren com un immortal i fora dut ràpidament a la seua terra, mandat que varen complir Tánatos i Hipnos.[16]
Vore també
- Mort (personificació)
- Deidades de la mort
- Inframón grec
- La Parca
- Destrudo
- Aclis
- Eurínomo
- Caronte
- Átropo
- Tanatología
- Lécito de Hipnos i Tánatos
Notes i referències
- ↑ Terme com Tánatos:
- Jenny March (2008). Diccionari de mitologia clàssica, Espanya: Editorial Critica, pp. 409. ISBN 978-84-7423-693-4.
- Arthur Cotterhell (2008). Mits Diccionari de mitologia universal, Espanya: Editorial Ariel, pp. 196. ISBN 978-84-344-3489-9.
- Rafael Fontán Barreiro (1998). Diccionari de la mitologia mundial, 6º edició, Espanya: EDAF, pp. 338. ISBN 9788441403970.
- ↑ Terme com Tánato:
- Pierre Grimal (2008). Diccionari de la mitologia grega i romana, Espanya: Editorial Paidós, pp. 491. ISBN 9788449322112.
- Eric M. Moormann (1997). De Acteón a Zeus, Espanya: Edicions AKAL, pp. 192. ISBN 9788446006763.
- Carlos García Gual (2003). produir%20un%20terrible%20desequilibri%20en%20el%20món%22&f=false Diccionari de mits, Espanya: Sigle XXI d'Espanya Editors, pp. 295. ISBN 9788432311277.
- ↑ Terme com a Mort:
- Homero: Ilíada, volum 150 de la Biblioteca Clàssica Gredos (1a impressió, 1991). ISBN 84-249-1446-5.
- Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica (Editorial Gredos, 2011); ISBN 978-84-249-2900-8.
- Manuel F. Galiano: La transcripció castellana dels noms propis grecs (1969).
- ↑ θάνατος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ LSJ: «θάνατος»
- ↑ Que Tánatos és la mort natural o mort sense violència és una apreciació moderna segons el vers 211 de la Teogonía, en a on es mencionen conjuntament als germans Moros, Ker i Tánatos. Antonio Ruiz d'Elvira ya es fa eco d'esta distinció: en este poema Moros és la mortalitat, Ker la mort violenta i Tánatos la mort natural. No obstant, en la Ilíada (XVI,666-683), Tánatos es du a Sarpedón, que va morir de forma violenta en la guerra. En Plutarco (Moralia II, 942f) apareix l'expressió θάνατοι αὐθένται (thánatoi authéntai), que fa referència explíticament a la mort violenta («perpetradores de la mort»). Per lo tant Tánatos és la mort com a fet, la cessació de la vida, ya siga de manera natural, ya de manera violenta.
- ↑ No obstant Mors, el seu equivalent en la mitologia romana, era entesa com la mort violenta, mentres que Átropo era la mort natural. Aixina en Boccaccio: Genealogia Deorum Gentilium I, 34.
- ↑ 8,0 8,1 Higino: Faules, prefacio
- ↑ 9,0 9,1 Cicerón: De Natura Deorum III, 17
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Natale Conti: Mitologia III, 13 (Sobre la Mort)
- ↑ Virgilio: Geórgicas II, 492; en realitat es referix a Mors.
- ↑ Horacio: Sàtira II 1, 58
- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Tánato»
- ↑ HESÍODO: Teogonía 211
- ↑ Teogonía, 758 s.
- ↑ Ilíada XVI,666-683.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tánatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.