ד

Dálet és la quarta lletra del alfabet hebreu que representa el sò consonàntic /d/. Equival a la delt fenicia (𐤃).
| Variants ortogràfiques | ||||
|---|---|---|---|---|
| Vàries fonts d'impressió | Cursivo | Rashi | ||
| Serifa | Sans-serif | Monoespaciado | ||
| ד | ד | ד | ||
El nom de la lletra és דָּלֶת
Nomene
[editar | editar còdic]La lletra es diu dalet en la pronunciació hebrea israelita moderna (comp´arese en tav. És pronunciat dales encara per molts judeus d'orige asquenazí i dalez per judeus d'orige del Mig Oriente, especialment en la diàspora judeua. En alguns círculs acadèmics es diu daleth, seguint la pronunciació hebrea tiberiana. També se li pot cridar daled. La ד, igual que la D en espanyol, representa una oclusiva alveolar sonora, encara que pot haver varietats sotils del sò que es crea quan es parla.
Pronunciació
[editar | editar còdic]Dalet pot rebre un dagesh, sent una de les sis lletres que poden rebre Dagesh Kal (com gimel). Hi ha variacions menors en la pronunciació d'esta lletra, com
- ד dhalet /d/ (/ð/ entre yemenitas, mizrajim i alguns sefardíes ; /z/ entre alguns Ashkenazim.) o
- דּ dalet /d/.
Ademés, en hebreu modern, la combinació ד׳ (dalet seguida de geresh) s'utilisa al transcribir noms estrangers per a denotar /ð/.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ד» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.