Lletra

Una lletra és cada grafema principal d'un alfabet; també pot referir-se a voltes als grafema d'uns atres sistemes d'escritura de tipo fonémico, tals com els silabarios. Com símbol que denota un segment d'un text, les lletres es vinculen en la fonologia. En un alfabet fonémico pur, un #fonema simple és denotat per una lletra simple, pero tant en l'història com en la pràctica, les lletres, per lo general, representen més d'un #fonema. Els sistemes d'escritura, ademés de les lletres, poden incloure atres signes, tals com diacrítics o signes de puntuació.

Un parell de lletres que representen un #fonema simple reben el nom de dígraf. Alguns eixemples de dígrafs en anglés són ch, sh i th; mentres que en espanyol trobem ch, ll, rr, gu i qu. Un #fonema també pot ser representat per tres lletres, que reben el nom de trígrafo. Un eixemple d'açò últim és la combinació sch en alemà (este trígrafo alemà sona d'un modo casi equivalent als dígrafs sh de l'anglés o al ch del francés i certes formes del portugués, o a les lletres romàniques š o ʂ transcripció de la cirilíca ш).

Les lletres també tenen noms específics associats a elles. Estos noms poden diferir en la llengua, el dialecte i l'història. Per eixemple, la lletra z, en anglés, se li coneix com zed, menys en els Estats Units, a on se li crida zee.

Les lletres, com a elements dels alfabets, tenen un orde prescrit. Açò, generalment, es coneix com a «orde alfabètic», encara que la classificació alfabètica pot diferir en els diferents idiomes. En espanyol, per eixemple, la ñ és una lletra separada en lloc d'una «n» que necessita d'una atra «n» per a precedir a la ñ en la classificació alfabètica. En anglés, tant n com ñ són classificades com la mateixa lletra mentres que tant en el italià normatiu i en l'idioma francés el #fonema que en Idioma castellà es representa en la lletra ñ es representa en els dígrafs [gn] i en idioma català en el dígraf [ny] i en portugués en el dígraf [nh], es deu recordar que la lletra ñ típica de l'espanyol i del Idioma chamorro entre uns atres, es va deure a la pragmàtica contracció gràfica de dos n: un inferior en la forma original de la n manuscrita i una atra n superior gràficament allargada i esclafada en funció de tilde per a indicar una nasalización és dir: per a aforrar esforç en les tasques de copiat i colocació de caràcters. Aixina, la seqüència procedent de la geminada llatina «nn» s'escrivia en una menuda tilde damunt de la ene: «ñ»; tal tilde o virgulilla representava a una n menuda i "achatada" cursivamente.

Les lletres, ademés, poden tindre un valor numèric. Est és el cas dels números romans i les lletres d'atres sistemes d'escritura. En espanyol i en atres idiomes com el anglés, s'ampren els numerals aràbics en lloc dels romans. Els signes de cert sistemes d'escritura no són pròpiament lletres sino que són cridats silabogramas (si descriuen una sílaba) o logogramas (si reflectixen una paraula).