Anar al contingut

Š

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
signe š en fonts Arial i Claves New Roman

La S en carón (Š, š) és una lletra usada en varis alfabets i sistemes de transliteraació i transcripció per a denotar una consonant el sò de la qual és una sibilant postalveolar sorda, que en alfabet fonètic internacional es representa com ʃ, mentres que l'alfabet fonètic americanista representa este sò pel signe < š > i també s'usa eixa transcripció en l'alfabet fonètic urálico. El seu sò és el mateix que el grafema turc Ş o el dígraf de l'anglés sh.

En informàtica, Š i š tenen els còdics Unicode O+0160 i O+0161. En còdic HTML, &Scaron; i &scaron; poden usar-se per a representar dits caràcters.

Us principal

El grafema es va originar en el XV, quan va escomençar a usar-se en l'alfabet chec reformat per Jan Hus. A partir d'ahí el seu us va ser adoptat en l'alfabet croata per Ljudevit Gaj en 1830, i atres alfabets d'atres llengües eslaves com el bosnio, el bielorús, el letó, el lituà, el macedonio, el montenegrino, el eslovaco, l'eslové, el serbi, el sorbio i el búlgar. Algunes llengües d'eixa llista també han usat l'alfabet cirílic a on ⟨š⟩ es representa per mig de ш.

El grafema ⟨š⟩ també s'usa en llengües urálicas com el karelio, les llengües sami, el veps. En finés i en estonio s'usa pero solament per a transcribir préstams d'atres llengües.[1]

Fòra d'Europa oriental, la š també s'usa en idioma pashto, en lakota, cheyene i en algunes llengües africanes com el sotho septentrional i les llengües songhay.

Transliteración

El grafema <š> també s'usa com a romanisació habitual de la lletra ш de l'alfabet cirílic en ISO 9. Ademés el signe s'ampra per a transcribir signes cuneïformes en transcripcions del sumerio, l'acadio (llengües en les que representa provablement el fonema / ʃ /) i per al hitita (a on provablement representa el fonema /s/). També s'ampra per a transcribir diversos signes d'alfabets i silabaris semitas (vore shin).

Vore també

Referències


Referències