El idioma cheyene (Tsėhesenėstsestotse) és una llengua amerindia parlada pels cheyenes, localisats en Montana i Oklahoma en els Estats Units. És part de la família de llengües siux.

Classificació

El cheyene és una de les llengües algonquinas, les quals a la seua volta són una subfamília de la família álgica. Com totes les llengües pertanyents a eixa família, el cheyene posseïx una complicada morfologia aglutinant. Més específicament, fa part del grup algonquino de la regió de les planicies, les llengües de les quals mostren notòria divergència del "protoalgoquino", com és el cas de les llengües dels arapaho, els gros ventre i els peus negres.[1]

Distribució geogràfica

La llengua cheyene és parlada en la Reserva Indígena Cheyene del Nort en Montana i en l'estat d'Oklahoma. És utilisada per al voltant de mil setcentes persones, en la seua majoria adults.

Fonologia

La fonologia cheyene és relativament senzilla. Mentres registra només tres vocals bàsiques, cada una presenta tres accents tonals: alt é, baix i i sort (p. eix. ė). Hi ha ademés atres dos variants d'accents tònics: el mig ā i l'alt ascendent ô. Estos no es representen generalment en l'escritura, encara que hi ha signes diacrítics estàndar per a indicar-els.[2] Els accents tonals alt i baix són fonémicos, mentres que el ensordecimiento de la vocal està determinat per l'ambient que la rodeja, de manera que les vocals sordes són alòfons de les sonores.

Vocals
Anteriors Centrals Posteriors
Miges i o
Altes a |
Consonante
Bilabials Dentals Post-
alveolars
Velares Glotals
Oclusivas p t k ʔ
Fricatives v s ʃ (x) h
Nasale m n

L'ortografia cheyene de 14 lletres no és ni un sistema fonètic pur ni una transcripció fornética; sino que és, segons diu el llingüiste Wayne Leman, una "pronunciació ortogràfica". En atres paraules, és un sistema pràctic de deletreo dissenyat per a facilitar la pronunciació apropiada. Algunes variants alofónicas, tals com les vocals sordes, són transcritas. no representa fonema /i/, sino que usualment és pronunciada com una [ɪ] fonètica i algunes voltes varia a [ɛ]. <š> representa /ʃ/.

El dígraf ‘ts’ representa una /t/ asibilada; per regla fonològica la /t/ es realisa com [d] abans de la /i/ (t > ts / __i). No obstant, ‘ts’ no és un fonema diferent sino un alòfon de /t/. El sò [x] tampoc és un fonema sino que es deriva de /ʃ/ quan /ʃ/ precedix o seguix una vocal no anterior /a/ o /o/, i el morfema de conjugació del pretérito lluntà, -/h/-, el qual és pronunciat [x] quan precedix una morfema que comença en /h/.

Gramàtica

L'idioma cheyene representa les persones que participen en una oració no en pronoms separats sino en afijos del verp. El seu sistema pronominal usa les distincions algonquinas: tres persones gramaticals (1.ª, 2.ª, 3.ª) més la 3.ª obviativa (3'); dos números (singular i plural); animació (animat i inanimado); i inclusividad (primera persona plural inclusiva i exclusiva).[3] La 3' persona (obviativa) és una 3.ª persona "fòra de foc": quan hi ha dos o més terceres persones en una oració i alguna d'elles en deixar d'estar present o deixar de ser notòria aplega a ser obviativa. Si l'entitat obviativa és un sustantiu animat serà marcat en un sufix obviatiu, comunament -o o -óho. Els verps registren la presència de participants obviatius aixina siga que ells estiguen o no estiguen presents com a substantius.

Afijos pronominals

Hi ha tres prefixos pronominals bàsics en cheyene:

  • ná- Primera persona
  • né- Segona persona
  • é- Tercera persona

Estos tres prefixos bàsics poden presentar-se combinats en varis sufixos per a expressar totes les diferenciació pronominals d'esta llengua. Per eixemple, el prefix ná- pot ser combinat en un verp en el sufix -em per a expressar la primera persona plural exclusiva ("nosatres no inclós tu"), com en nátahpetame, "nosatres.EXCL estem grans."

Desenroll històric

De la mateixa manera que el restant de les llengües algonquinas, el cheyene es va desenrollar d'un ancestro reconstruït cridat proto-algonquino (a sovint abreviat com "PA").

Algunes paraules cheyenes en reconstrucció coneguda des del protoalgoquino són:

  • hetane (PA **erenyiwa, "home")
  • hē'i (PA **iθkwe·wa, "dòna")
  • ma'heo'o ("Esperit sagrat, Deu")
  • ame (PA **pemyi, "grassa")
  • he'i (PA **weθkweni, "el seu fege")
  • matana (PA emθenyi, "llet")
    • Éši'he (Sol)
    • Taa'é-iši'he(lluna)

El canvi en el sò des del proto-algonquino al cheyene és complex, com es pot observar en la paraula erenyiwa (proto-algonquino) que significa "home", fins a la moderna hetane (cheyene).

  • Primer elsufijo PA suffix -wa desapareix (**erenyi)
  • La seqüència vocal geminada -yi- se simplifica a /i/ (semivocals eren fonémicamente vocals en PA i quan apareixen abans d'una atra vocalllegan a ser no-silàbicas) (**ereni)
  • PA /r/ canvia a /t/ (**eteni)
  • /h/ is afegida abans de la vocal inicial de la paraula (**heteni)
  • Per un canvi en la cadena vocàlica, en la paraula les vocals es trastocan com /i/, /a/ i /i/ (PA /i/ correspon a voltes en cheyene a la /i/ i a voltes la /a/; no obstant PA /i/ correspon casi sempre a la /i/ cheyene) (hetane).

Vore també

Referències

[[:|{{{2}}}]]

  1. ↑ Goddard, Ives 2001. "The Algonquian Languages of the Plains".; Raymond J. DeMaille, ed., Plains. Vol. 13 of William Sturtevant, ed., The Handbook of North American Indians. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  2. ↑ El llingüiste Wayne Leman va incloure una variant més d'accent tonal, baix descendent à ("Cheyenne Pitch Rules" (International Journal of American Linguistics 47 (4): 283-309), pero ha reconegut que no es diferencia de l'accent tonal baix.
  3. ↑ archive. org/web/20091228024858/http://www. gameo. org/encyclopedia/encyclopedia/contents/petter_rodolphe_charles_1865_1947 Petter, Rodolphe 1952. Cheyenne Grammar. Newton, Kansas: Mennonite Publication Office.

Plantilla:Llengües indígenes americanes en wikipedia