Semivocal
En fonètica, un vocoide no silàbic és una classe que engloba a lo que tradicionalment s'han cridat semivocals i semiconsonantes. Fonèticament és un sò aproximante que és la realisació d'una vocal que per sí mateixa no forma sílaba si no va acompanyada d'una atra vocal que té el valor silàbic. El terme semivocal es reserva per a l'element no silàbic d'un diptongo decreixent, o per al sò no silàbic que seguix a la vocal forta en un triptongo . El terme semiconsonante es preferix per a designar a l'element no silàbic d'un diptongo creixent o al primer sò d'un triptongo. Les semivocals o semiconsonantes són freqüentment alòfons no silàbics de vocals. Les semivocals corresponents a /i, o/ es designen en els signes [i̯, o̯], mentres que les semiconsonantes en [j, w].
En espanyol
En espanyol, es consideren semivocals la i i la o átonas precedides de vocal, és dir, les dos vocals més tancades junt a una atra vocal, generalment més oberta (a, i, o, p. eix., aire, reino, caosa, etc.). El nom semiconsonante es reserva per a les mateixes vocals en posició átona quan precedixen a /a, o, i/ com en bien, agoa. Note's que la i i la o també poden formar diptongo una en l'atra, en este cas, majorment la primera es considera de qualitat semiconsonántica (p. eix., en cuidar, viudo), encara que hi ha poques excepcions en les que la segona actua com semivocal (p. eix., molt, cuy). No obstant, en sentit fonològic estricte, tal i com definix el DRAE, es diu «semivocal» quan esta apareix com a segon element d'un diptongo (p. eix., en aire, oli, causa, feu); mentres que quan es tracta de lo contrari, es diu «semiconsonante» (p. eix., en pedra, gèl, hort, aprecieu), ya que en este cas la pronunciació espontànea d'esta s'acosta més a la d'una consonant que a la d'una vocal.
En protoindoeuropeu
En protoindoeuropeu, més concretament en l'estadi IE II, té dos fonema /w/ i /i/ que tenen alòfons tant silàbics, realisats fonèticament com a vocals [o, i]; com a alòfons no silàbics, realisats com semivocal o semiconsonante [w, j]. El fet de que es realisen fonèticament com a vocals o semivocals depenen de la posició de l'accent. Açò es pot observar en el paradigma reconstruït de la raïl /*dyw-/ 'cel, deu' que el seu nominatiu és *dyéws /dyéw+s/ pero que el seu genitiu és *diwés /dyw+és/.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vocoide no silábico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.