Vocal central

Una vocal central és un tipo de vocal que apareix en diferents llengua naturallengües, que la seua característica definitoria és que la llengua ocupa una posició central, ni alvançada ni atrassada, intermija entre la posició que ocupa en les vocals anteriors i les vocals posteriors. Els sons vocàlics centrals que tenen un signe específic en l'Alfabet Fonètic Internacional són:

• vocal tancada central no redonejada [ɨ]
• vocal tancada central redonejada [ʉ]
• vocal semicerrada central no redonejada [ɘ]
• vocal semicerrada central redonejada [ɵ]
• vocal mija central (també cridada schwa)[ə]
• vocal semiabierta central no redonejada [ɜ]
• vocal semiabierta central redonejada [ɞ]
• vocal casi-oberta central [ɐ]
• vocal oberta central no redonejada [a] (tècnicament, no és fonèticament central)

Esporàdicament, s'ampren els signes ad hoc ᵻ, ᵿ (ɪ, ʊ) per a la vocals casi-tancades centrals.

Llengües en vocals centrals

Moltes llengües del món, tal volta la majoria, posseïxen un fonema vocàlic que és una vocal oberta central, usualment representada com /a/ o /a/. Fòra d'eixa vocals vocals centrals són tipológicamente rares com a fonema independents. Des del punt de vista fonètic la vocal central més abundant en les llengües del món és la schwa [ə], que freqüentment existix com alòfon correspon a la neutralisació d'atres vocals en sílabes átonas o en posicions especials. També és freqüent que la schwa aparega com a vocal epentética en un bon número de llengües (hebreu, armeni, idioma kiliwa, etc.). És menys freqüent que /[ə]/ funcione com un fonema independent. Despuix de /a/ i /[ə]/ l'atra vocal central que sol aparéixer en certa freqüència com a fonema és /i/, que és particularment freqüent en llengües indígenes d'Amèrica del Sur. En particular les vocals "gutural" i "guturonasal" del guaraní, parlat per més de cinc millons de persones, són de fet /ɨ/ i /ɨ̃/.

Vore també

• Localisació vocàlica
• Vocal anterior
• Vocal posterior