Schwa
En llingüística i fonologia, schwa (nom pronunciat aproximadament /ʃwa/) es referix al sò de la vocal mija-central no redonejada del centre de la plantilla de vocals, accentuada o no. En la transcripció fonètica del AFI, s'escriu com ⟨ə⟩, la lletra també anomenada «schwa». En este cas, pot usar-se el terme vocal mija central en lloc del terme «schwa» per a evitar ambigüitats. En algunes llengües existix un timbre vocàlic com a est, sent la vocal tònica.
Etimologia
La paraula «schwa» prové de la paraula hebrea Plantilla:Hebreu (šəwā́ʾ, /ʃəˈwaːʔ/, en hebreu modern shvá [ˈʃva]), que significa 'zero, res'. Al principi, es referia al sheva que és tipo de niqqud (marca vocàlica usada en l'alfabet hebreu) que consistix en un parell de punts en vertical baix una lletra. El signe té dos usos: un, per a indicar el sò vocàlic schwa, i un atre, per a indicar l'absència completa d'una vocal. El terme va ser introduït en llingüística històrica per Jacob Grimm a principis del sigle XIX; de fet, schwa reflectix l'ortografia alemana que es va usar per a transcribir el terme hebreu.
El símbol ⟨ ə ⟩ va ser usat per primera volta per Schmeller (vore Acadèmia de Ciències de Baviera) per a la vocal reduïda que apareix al final de la paraula alemana Gabe. Ellis, en el seu alfabet de paleotipos, la va usar per al sò de l'anglés de la vocal de but que és similar al sò átono de l'alemà.
Estos usos no entren en conflicte perque en l'idioma hebreu la schwa és una vocal epentética, o siga que equival a l'absència completa d'una vocal. A voltes, el terme «schwa» s'utilisa per a indicar qualsevol vocal epentética, ya que estes varien segons la llengua en qüestió.[1]
Descripció del sò
La schwa és el sò vocàlic més comú en anglés.[2] Es tracta d'un sò vocàlic molt breu i neutre i, com totes les vocals, la seua calitat precisa varia segons les consonants adjacents. Correspon a la vocal inacentuada en moltes sílabes inacentuadas, com la a en about, la o en synonym, er en teacher o la or en doctor, etc. Per lo general, es descriu com el sò nortamericà «er» o el britànic «ah». En la pronunciació general de l'anglés nortamericà, la schwa és una dels dos sons vocàlics que es poden convertir en vocal aproximante [ɹ], el sò en paraules en sílabes «er» átonas, com en dinner, etc.[3] En la majoria de les varietats de l'anglés, el schwa només es dona en sílabes átonas,[1] pero en l'anglés de Nova Zelanda i de Suràfrica, el sò vocàlic frontal laxo (com en la paraula bit) ha canviat a obert i posterior, en la qual cosa, en l'actualitat, s'assembla a la schwa. En estos dialectes, este sò presenta variants tant átonas com a tòniques.
Moltes llengües tenen sons similars a la schwa, per eixemple, en francés hi ha una i curta inacentuada que, en este idioma, és redonejada i menys central, més pareguda a una vocal semiabierta o semicerrada.[1] És casi sempre átona encara que en búlgar i en afrikáans existixen les schwas tòniques. Moltes de les llengües caucásicas i de les urálicas (per eixemple, el komi) també usen la schwa fonémica i permeten que siguen tòniques. En neerlandés la vocal del sufix -lijk, com en waarschijnlijk (provablement) es pronuncia com una schwa. En els dialectes orientals del català, incloent la varietat estàndar, una «a» o una «i» átona es pronuncien com schwa (cridada vocal neutra). En els dialectes del català parlats en les Illes Balears pot aparéixer la schwa tònica.[4]
Entre atres grafies d'este sò trobem: <ė> en lituà, <ă> en rumà i <ë> en albanés.
En indoeuropeu
El terme «schwa» també s'usa per a vocals de cantitat indefinida (en lloc de sò neutre) en la reconstrucció del protoindoeuropeu. Es va observar que, quan en la majoria dels casos a en llatí i grec clàssic correspon a a en sánscrito, hi ha casos en els que esta llengua té i mentres que aquelles tenen a, com en chiular (sán.) vs. pater (lat. i gr. clá.). Açò postula que el schwa indoeuropeu es va desenrollar en la teoria laríngea. La majoria dels estudiosos del protoindoeuropeu postulen ara tres fonema diferents en lloc del simple schwa indistint. Alguns estudiosos postulen encara més, per a explicar atres problemes en el sistema vocàlic protoindoeuropeu. La majoria de les reconstrucció de *-ə- en lliteratura antiga corresponen a *-h2- en notació contemporànea.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Schwa in Phonological Theory». www.vanoostendorp.nl. Consultat el 2021-03-18.
- ↑ «El sò schwa (ə): el nostre gran aliat – Centre Local d'Idiomes» (en és). Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 2021-03-18.
- ↑ «a-estudiar/que-és-schwa-i-com-ajudara-el meu-pronunciació/ ¿Qué és ‘schwa’ i cóm ajudarà a la meua pronunciació?» (en en-us). englishlive.ef.com. Consultat el 2021-03-18.
- ↑ «Underapplication of vowel reduction to schwa in Majorcan Catalan. Some evidence for the left syllable of the stem as a prominent position and for subparadigms».Centre de Llingüística Teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.