Ə
La lletra i invertida o schwa (Ə, o ə) és una lletra del alfabet llatí estés. En l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), la minúscula ə s'utilisa per a representar la vocal mija central o el sò schwa.
Va ser usada per primera volta per Johann Andreas Schmeller per a la vocal reduïda al final d'algunes paraules alemanes per als seus treballs de 1820 sobre els dialectes bavars.
Us
[editar | editar còdic]S'ha utilisat en varis idiomes al voltant del món, inclosos l'azerbaiyano, gottscheerish, harayo, adyghe, abenaki de Quebec i el dialecte hən̓q̓əmin̓əm̓ del halkomelem. Tant la forma mayúscula com la minúscula d'esta lletra es basen en la forma d'una i invertida, mentres que en l'alfabet pannigeriano la forma mayúscula és una I mayúscula reflectida: Ǝ.
També existix un superíndex en minúscula ᵊ que s'usa per a modificar la consonant precedent per a que tinga una lliberació en el sò de vocal mija central, encara que també s'usa comunament per a indicar una possible silabicitat de la següent sonorante, especialment en transcripcions d'anglés. Este últim us no és estàndar.
En l'alfabet azerí, Ə representa la Vocal casi oberta anterior no redonejada, /æ/. La lletra es va utilisar en la proposta de l'alfabet llatí cheché de 1992, a on representava l'oclusiva glotal, /ʔ/. També es va utilisar en l'alfabet turc uniforme, per eixemple en janalif per al idioma tàrtar en les décades de 1920 i 1930. Ademés, en romanización del pastún, la lletra Ə s'utilisa per a representar [ə]. Quan algunes ortografia soviètiques en alfabet llatí es varen convertir al alfabet cirílico en les décades de 1930 i 1940, esta lletra es va adoptar paraula per paraula.
En l'alfabet haraya, la lletra representa /ə/.
En la transliteraació llatina del avéstico, la vocal llarga corresponent s'escriu com schwa-macron, Ə̄ ə̄.
La vocal rótica es pot representar usant ɚ.
En la transcripció fonètica es també s'utilisa un schwa en un gancho retroflejo (ᶕ).[1]
En l'alfabet cirílico existix també schwa (Ә ә) i s'ha usat en kazakh i calmuco a on representa una vocal casi oberta anterior no redonejada /æ/, aixina com en baskir, abjasio, udmurtio i atres llengües de l'antiga URSS.
Per a la neutralitat de gènero en italià
[editar | editar còdic]Recentment, el schwa també ha vist un major us en l'idioma italià, reemplaçant els sufixs de gènero de l'idioma, per a mantindre les paraules neutrals sobre el gènero.[2] Per eixemple, l'us de schwa en la paraula “tuttə” (todəs), en contraposició a “tutti” (tots). Este us és controvertit i el president de l'Accademia della Crusca s'opon al seu us.[3] l'Accademia della Crusca va respondre a una iniciativa del Comité d'Igualtat d'Oportunitats del Tribunal Suprem de Cassació per a l'introducció del schwa en el llenguage jurídic afirmant que "el llenguage jurídic no és el lloc per a experimentar en innovacions liderades per minories que conduirien a irregularitats i idiolectes."[4]
Codificació digital
[editar | editar còdic]En Unicode la lletra llatina ocupa les posicions O+018F i O+0259.[5][6]
En cirílico també apareix codificada:
Ya que la codificació turca ISO/IEC fixa de 8 bits no conté ni Ə ni ə, en ocasions s'ha utilisat Ä ä per al idioma azerbaiyano, com en els idiomes tàrtar i turcomano.
En Windows, els caràcters es poden generar mantenint pressionada la tecla ⎇ Alt i pressionant el número Unicode decimal respectiu, que es pot trobar en la taula (per eixemple, 399, 601), en el teclat numèric precedit per un signe inicial.0. En una clau de redacció de Linux, la lletra minúscula es genera de forma predeterminada per mig de Compose+i+i.
Vore també
[editar | editar còdic]- Ǝ, també cridada I invertida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Constable. «L2/04-132 Proposal to add additional phonetic characters to the UCS».
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-04-16 (en it-IT).
- ↑ «[2]», The Telegraph. Consultat el 2022-04-16 (en en-GB).
- ↑ «[3]». Consultat el 2023-03-20 (en it-IT).
- ↑ Ə - Graphemica
- ↑ ə - Graphemica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ə» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.