Alfabet azerí

L'alfabet azerí de la República d'Azerbaiyan és un alfabet llatí usat per a escriure l'idioma azerí. Est va substituir versions prèvies basades en l'alfabet cirílico.

En Iran, l'alfabet àrap s'usa per a escriure l'idioma azerí. Si be hi ha hagut alguns esforços de normalisació, l'ortografia i el conjunt de lletres a utilisar diferix àmpliament entre els escritors azeríes iranís, en a lo manco dos branques principals, l'ortografia utilisada per Behzad Behzadi i la revista Azari, i l'ortografia utilisada per la revista Varliq (abdós són publicats en revistes trimestrals en Teheran).

En Rússia, s'usa encara l'alfabet cirílico.

Història i desenroll

Des de el XIX va haver intents per part d'alguns intelectuals com Mirza Fatali Akhundov i Mammad agha Shahtakhtinski per a reemplaçar l'escritura àrap i crear un alfabet llatí per al azerí. En 1922, un alfabet llatí va ser creat per Yeni türk əlifba komitəsi (Nou Comité de l'Alfabet Turc; Јени түрк əлифба комитəси) en Bakú. En 1929, l'Alfabet túrquico uniforme es va introduir per a substituir les varietats del alfabet àrap en us en l'aquell moment. En 1939, perque Iósif Stalin va desijar trencar els llaços entre la República de Turquia i els pobles túrquicos vivint dins de l'Unió Soviètica, va decretar que només s'utilisara l'alfabet cirílico. Quan l'Unió Soviètica va colapsar i Azerbaiyan va obtindre la seua independència, una de les primeres lleis aprovades en el nou Parlament va ser l'adopció del nou alfabet llatí.

• Des de 1922 fins a 1939 (alfabet antic definit utilisant l'alfabet llatí):

  Aa, Bʙ, Cc, Çç, Dd, Ee, Əə, Ff, Gg, Ƣƣ, Hh, Ii, Ьь, Jj, Kk, Qq, Ll, Mm, Nn, Oo, Ɵɵ, Pp, Rr, Ss, Şş, Tt, Uu, Vv, Xx, Yy, Zz, Ƶƶ

• Des de 1939 fins a 1958 (primera versió de l'alfabet definit utilisant l'alfabet cirílico):

  Аа, Бб, Вв, Гг, Ғғ, Дд, Ее, Әә, Жж, Зз, Ии, Йй, Кк, Ҝҝ, Лл, Мм, Нн, Оо, Өө, Пп, Рр, Сс, Тт, Уу, Үү, Фф, Хх, Һһ, Цц, Чч, Ҹҹ, Шш, Ыы, Ээ, Юю, Яя, ’ (apòstrof)

• Des de 1958 fins a 1991 (versió simplificada de l'alfabet definida utilisant l'alfabet cirílico i la lletra Јј presa del llatí):

  Аа, Бб, Вʙ, Гг, Ғғ, Дд, Ee, Әә, Жж, Зз, Ии, Ыы, Јј, Кк, Ҝҝ, Лл, Мм, Нн, Оо, Өө, Пп, Рр, Сс, Тт, Уу, Үү, Фф, Хх, Һһ, Чч, Ҹҹ, Шш, ’ (apòstrof)

• Des de 1991 fins a 1992 (primera versió de l'alfabet modern definida utilisant l'alfabet llatí):

  Aa, Ää, Bb, Cc, Çç, Dd, Ee, Ff, Gg, Ğğ, Hh, Xx, Iı, İi, Jj, Kk, Qq, Ll, Mm, Nn, Oo, Öö, Pp, Rr, Ss, Şş, Tt, Uu, Üü, Vv, Yy, Zz

• Des de 1992 (versió actual de l'alfabet modern definida utilisant l'alfabet llatí, reemplaçant Ää per el històrica Əə per a una millor representació):

  Aa, Bb, Cc, Çç, Dd, Ee, Əə, Ff, Gg, Ğğ, Hh, Xx, Iı, İi, Jj, Kk, Qq, Ll, Mm, Nn, Oo, Öö, Pp, Rr, Ss, Şş, Tt, Uu, Üü, Vv, Yy, Zz

L'alfabet azerí és el mateix que l'alfabet turc, llevat en Әə, Xx, i Qq, les lletres per als sons que no existixen com a fonema separats en turc. Quan es compara en el històric alfabet llatí: Ğğ ha reemplaçat el històrica Ƣƣ (que va estar representada en cirílico per la Ғғ en traç); la Iı sense punts (també utilisada en el turc) ha reemplaçat el històric signe suau; la İi en punt (també utilisada en el turc) ha reemplaçat el històrica Ii en punt suau; Jj ha reemplaçat el històrica Ƶƶ; Öö ha reemplaçat el històrica Ɵɵ; Üü ha reemplaçat el històrica Yy; i Yy ha reemplaçat el històrica Jj.

Schwa (Ә)

Quan el nou alfabet llatí va ser introduït el 25 de decembre de 1991, Ä va ser seleccionada per a representar el sò /æ/. No obstant, el 16 de maig de 1992 va ser substituïda per el històrica schwa (Ə ə). Encara que l'us de Ä ä (també usada en l'alfabet tàrtar, alfabet turcomano i alfabet gagauz) sembla ser una alternativa més simple com la schwa està absent en la majoria dels jocs de caràcters, particularment codificació turca, va ser reintroducido; la schwa havia existit contínuament des de 1929 fins a 1991 per a representar la vocal més freqüent del azerí, en abdós alfabets post-àraps (llatí i cirílico) d'Azerbaiyan.

Transliteración

Cada alfabet àrap, llatí i cirílico té una seqüència diferent de lletres. La següent taula està ordenada segons l'últim alfabet llatí:

Taula de transliteraació de l'alfabet azerí

Àrap	Cirílico		Llatí				AFI
–1922	1939–1958	1958–1991	1922–1933	1933–1939	1991–1992	1992–
ا	А а		A a				[ɑ]
ب	Б б		B b	B ʙ	B b		[b]
ج	Ҹ ҹ		C c	Ç ç	C c		[dʒ]
چ	Ч ч		Ç ç	C c	Ç ç		[tʃ]
د	Д д		D d				[d]
ێ	Е е		I i				[i]
ع	Ә ә		Ə ə		Ä ä	Ə ə	[æ]
ف	Ф ф		F f				[f]
گ	Ҝ ҝ		Ƣ ƣ	G g			[ɟ]
غ	Ғ ғ		G g	Ƣ ƣ	Ğ ğ		[ɣ]
ح,‎ ه	Һ һ		H h				[h]
خ	Х х		X x				[x]
ی	Ы ы		I̡ ı̡	Ь ь	I ı		[ɯ]
ی	И и		I i		I i		[ɪ]
ژ	Ж ж		Ƶ ƶ		J j		[ʒ]
ک	К к		Q q	K k			[c], [ç], [k]
ق	Г г		K k	Q q			[ɡ], [ɢ⁠]
ل	Л л		L l				[l]
م	М м		M m				[m]
ن	Н н		N n				[n]
ۆ	О о		O o				[ɔ]
و	Ө ө		Ɵ ɵ		Ö ö		[œ], [ø]
پ	П п		P p				[p]
ر	Р р		R r				[r], [ɾ]
ث,‎ س,‎ ص	С с		S s				[s]
ش	Ш ш		З з	Ş ş			[ʃ]
ت,‎ ط	Т т		T t				[t]
و	У у		I i	O o			[o]
و	Ү ү		O o	I i	Ü ü		[i]
ڤ,‎ ۋ	В в		V v				[v], [ʋ]
ی	Й й	Ј ј	J j		I i		[j]
یَ	Я я	ЈА jа	ЈА ја		YA ya		[jɑ]
یێ	Е е1	ЈЕ је	ЈI јi		YE ye		[je]
یع	Э э1	Е е	I i				[i]
یۆ	Йо йо	ЈО јо	ЈO јo		YO yo		[jɔ]
یُ	Ю ю	ЈУ ју	JY jy	ЈO јo	YU yu		[ju]
ذ,‎ ز,‎ ض,‎ ظ	З з		Z z				[z]

1 - en el començ d'una paraula i despuix de vocals

L'alfabet azerí àrap també conté la lletra ڭ. Originalment ڭ representava el sò [ŋ], que després es va fusionar en [n]. Versions inicials de l'alfabet azerí llatí contenien la lletra N̡n̡, que va ser eliminada en 1938.

La lletra Цц, destinat per al sò [ts] en extranjerismes, va ser utilisat en el cirílico azerí fins a 1951. En azerbaiyano, el sò [ts] generalment es convertix en [s].

Pronunciació

La lletra A es denomina a i es representa en l'AFI com /a/. Es pronuncia com la a de madre. La lletra B es denomina be i es representa en el AFI com a /b/. Es pronuncia com la b de tumba. La lletra C es denomina ce i es representa en el AFI com a /dʒ/. Es pronuncia com la j de l'anglés major, o la g de l'anglés gym. La lletra Ç es denomina çe i es representa en el AFI com a /tʃ/. Es pronuncia com la ch de chiste, pronunciació consonant africada postalveolar sorda. La lletra D es denomina de i es representa en el AFI com a /d/. Es pronuncia com la d de mando. La lletra I es denomina i i es representa en el AFI com /i/. Es pronuncia com la i de cidir. La lletra Ə es denomina ea i es representa en el AFI com /æ/. Es pronuncia com la a de l'anglés can. La lletra F es denomina fe i es representa en el AFI com a /f/. Es pronuncia com la f de fllaure. La lletra G es denomina ge i es representa en el AFI com /ɟ/. Es pronuncia com la d de l'anglés do o dai. La lletra Ğ es denomina yumuşak ge i es representa en el AFI com /ɣ/. Es pronuncia com la g relaixada de hogaza o mago. La lletra H es denomina he i es representa en el AFI com a /h/. Es pronuncia com la h aspirada de l'alemà Hund o de l'anglés house, o com la j de jirafa en alguns dialectes de l'espanyol. La lletra X es denomina xe i es representa en el AFI com a /x/. Es pronuncia com la j o les combinacions ge o gi en la pronunciació espanyola peninsular; o com la ch de l'escocés loch. La lletra I es denomina ı i es representa en el AFI com /ɯ/. Es pronuncia com la o en anglés de yoo. La lletra I es denomina i i es representa en el AFI com a /i/. Es pronuncia com la i de sin. La lletra J es denomina je i es representa en el AFI com /ʒ/. Es pronuncia com la j francesa de Jacques o com la s en anglés de pixasure. La lletra K es denomina ke i es representa en el AFI com a /k/ o /c/. Es pronuncia com la c de acabar o la k de kilo. La lletra Q es denomina qe i es representa en el AFI com a /g/. Es pronuncia com la g de mango, i no com en mago. La lletra L es denomina li i es representa en el AFI com a /l/ o /ɫ/. Es pronuncia com la l de lunar. Al final de sílaba (l seguida de consonant), es pronuncia com en l'anglés wool. La lletra M es denomina em i es representa en el AFI com a /m/. Es pronuncia com la m de más. La lletra N es denomina ne i es representa en el AFI com a /n/. Es pronuncia com la n de recienet. La lletra O es denomina o i es representa en el AFI com /o/. Es pronuncia com la o de donar.

La lletra Ö es denomina ö i es representa en el AFI com /œ/. Es pronuncia com el dígraf eu en francés de deux o com la ö alemana en Möbel. La lletra P es denomina pe i es representa en el AFI com a /p/. Es pronuncia com la p de padre. La lletra R es denomina re i es representa en el AFI com /ɾ/. Es pronuncia com la r de pero. La lletra S es denomina es i es representa en el AFI com a /s/. Es pronuncia com la s de sol. La lletra Ş es denomina şi i es representa en el AFI com /ʃ/. Es pronuncia com el dígraf anglés sh en shampoo. La lletra T es denomina et i es representa en el AFI com a /t/. Es pronuncia com la t de torre. La lletra O es denomina o i es representa en el AFI com /o/. Es pronuncia com la o de onión. La lletra Ü es denomina ü i es representa en el AFI com /i/. Es pronuncia com la ü en alemà de Über o com la o francesa en plos. La lletra V es denomina veu i es representa en el AFI com a /v/. Es pronuncia com la v del francés voiture o de l'anglés living. En espanyol no es distinguix b de la v, pero es pot aproximar pronunciant la v de vanada en valor labiodental. La lletra I es denomina ye i es representa en el AFI com a /j/. Es pronuncia com la i de buei. La lletra Z es denomina ze i es representa en el AFI com /z/. Es pronuncia com la z en anglés de zip, o com la s de la meuasmo.

Fonts

• Hatcher, Lynley. 2008. Script change in Azerbaijan: acts of identity. International Journal of the Sociology of Language 192:105-116.