Alfabet turc

Alfabet turc

L'alfabet turc és una manera d'escritura, basada en l'alfabet llatí, utilisada per al turc. Es compon de 29 lletres, organisades entre 21 consonant i 8 vocals. Algunes lletres varen ser adaptades pels requeriments fonètics de la llengua (Ç, Ğ, I, I, Ö, Ş, i Ü). Carix de les lletres Q, W i X.

L'alfabet turc ha segut utilisat com a model per a atres llengües túrquicas que han fet una transició de la seua escritura des del alfabet persa o el cirílico al llatí. Alguns eixemples d'estos alfabets derivats del turc són l'alfabet azerí (en 1991), l'alfabet turcomano (1993) o el que s'ha propost per al alfabet kazakh.

Lletres

L'alfabet turc en orde és el següent:

Mayúscules

A

B

C

Ç

D

I

F

G

Ğ

H

I

I

J

K

L

M

N

O

Ö

P

R

S

Ş

T

O

Ü

V

I

Z

Minúscules

a

b

c

ç

d

i

f

g

ğ

h

ı

i

j

k

l

m

n

o

ö

p

r

s

ş

t

o

ü

v

i

z

Pronunciació

La lletra A es denomina a i es representa en l'AFI com /a/. Es pronuncia com la a de madre. La lletra B es denomina be i es representa en el AFI com a /b/. Es pronuncia com la b de tumba. La lletra C es denomina ce i es representa en el AFI com a /dʒ/. Es pronuncia com la j en anglés de major, o la g de l'anglés gym o de l'italià giro. La lletra Ç es denomina çe i es representa en el AFI com a /tʃ/. Es pronuncia com la ch de chiste, pronunciació consonant africada postalveolar sorda. La lletra D es denomina de i es representa en el AFI com a /d/. Es pronuncia com la d de mando.

La lletra I es denomina i i es representa en el AFI com /i/ o /æ/. Es pronuncia com la a de mirar o com la i de cidir. La lletra F es denomina fe i es representa en el AFI com a /f/. Es pronuncia com la f de fllaure. La lletra G es denomina ge i es representa en el AFI com a /g/ o /ɟ/. Es pronuncia com la g de mango i no com en mago. La lletra Ğ es denomina yumuşak ge i es representa en el AFI com /ɣ/. No obstant pot pronunciar-se ɣ o simplement allargar la vocal anterior. En el primer valor, es pronuncia com la g relaixada de hogaza o mago. La lletra H es denomina he i es representa en el AFI com a /h/. Es pronuncia com la h aspirada de l'alemà Hund o de l'anglés house, o com la j de jirafa en alguns dialectes de l'espanyol. La lletra I es denomina ı i es representa en el AFI com /ɯ/. Es pronuncia com la i en anglés de opin. La lletra I es denomina i i es representa en el AFI com a /i/. Es pronuncia com la i de sin. La lletra J es denomina je i es representa en el AFI com /ʒ/. Es pronuncia com la j francesa de Jacques o com la s en anglés de pixasure. La lletra K es denomina ke i es representa en el AFI com a /k/ o /c/. Es pronuncia com la c de acabar o la k de kilo. La lletra L es denomina li i es representa en el AFI com a /l/ o /ɫ/. Es pronuncia com la l de lunar. Al final de sílaba (l seguida de consonant), es pronuncia com en l'anglés wool. La lletra M es denomina em i es representa en el AFI com a /m/. Es pronuncia com la m de más. La lletra N es denomina ne i es representa en el AFI com a /n/. Es pronuncia com la n de recienet. La lletra O es denomina o i es representa en el AFI com /o/. Es pronuncia com la o de donar. La lletra Ö es denomina ö i es representa en el AFI com /œ/. Es pronuncia com el dígraf eu en francés de deux o com la ö alemana en Möbel. La lletra P es denomina pe i es representa en el AFI com a /p/. Es pronuncia com la p de padre. La lletra R es denomina re i es representa en el AFI com /ɾ/. Es pronuncia com la r de pero. La lletra S es denomina es i es representa en el AFI com a /s/. Es pronuncia com la s de sol. La lletra Ş es denomina şi i es representa en el AFI com /ʃ/. Es pronuncia com el dígraf anglés sh en shampoo o el dígraf francés ch en chat. La lletra T es denomina et i es representa en el AFI com a /t/. Es pronuncia com la t de torre. La lletra O es denomina o i es representa en el AFI com /o/. Es pronuncia com la o de onión. La lletra Ü es denomina ü i es representa en el AFI com /i/. Es pronuncia com la ü en alemà de Über o com la o francesa en plos. La lletra V es denomina veu i es representa en el AFI com a /v/. Es pronuncia com la v del portugués vinho, del francés voiture o de l'anglés living. En espanyol no es distinguix b de la v, pero es pot aproximar pronunciant la v de calçvo en valor labiodental. La lletra I es denomina ye i es representa en el AFI com a /j/. Es pronuncia com la i de buei. La lletra Z es denomina ze i es representa en el AFI com /z/. Es pronuncia com la z en anglés de zip o la s del francés i de l'anglés en rosi, o la s del portugués en rosa. No deu confondre's en la z de l'espanyol en azul, la qual es representa en el AFI com /θ/ o /s/.

Història

Història primerenca

l'idioma turc s'escrivia antigament en el sistema d'inscripcions de Orjón. No obstant, durant el història es varen usar diversos alfabets com el cirílico, l'alifato, el grec, el llatí i atres sistemes d'escritura asiàtics. Durant l'época otomana, el turc era escrit en l'alfabet àrap, no obstant, inclús abans de la reforma de el XX, va començar a escriure's en l'alfabet llatí, per a fins principalment educatius. En 1635, Frang Bardhi va publicar un diccionari Llatí-albanés, que incloïa vàries paraules en turc com a anex, per eixemple Bir elma ağacından uzak düşmez (Una poma no cau llunt del seu arbre).

Història contemporànea

Atatürk ensenyant el nou alfabet turc en Kayseri el 20 de setembre de 1928.

Els 29 caràcters de l'alfabet turc varen ser establits per la Llei sobre l'Adopció i aplicació de l'Alfabet Turc, número 1353 en Turquia l'1 de novembre de 1928, com un pas vital en la vida cultural de les reformes de Mustafa Kemal Atatürk, substituint a l'antic alfabet otomà, finalment, el nou alfabet va ser creat com una versió ampliada de l'alfabet llatí, gràcies a Atatürk, qui va anunciar el canvi d'alfabet en juliol de 1928.

la reforma de l'alfabet, combinada en la creació de l'Associació de la Llengua Turca en 1932, les campanyes pel Ministeri d'Educació, inclosa l'obertura de Centres d'Educació Pública en tot el país, i la promoció activa de les persones per Atatürk, en molts viages al camp, a sovint ho involucren en l'ensenyança del nou alfabet, va conseguir un increment substancial en la taxa d'alfabetisació de la població d'una sifra entorn al 20 % a més del 90 %. Les reformes també varen ser respalats per la Llei de drets d'autor, publicada en 1934, fomentant i reforçant el sector editorial privat. En 1939, el Primer Congrés de Publicacions Turques va ser organisat en Ankara, per a debatre temes com a drets d'autor, imprenta, progressos en la millora de la taxa d'Alfabetisació i publicacions científiques, en l'assistència de 186 diputats.

El treball de preparació del nou alfabet basat en les lletres llatines i les modificacions necessàries per a tindre en conte l'incorporació de sons específics per a l'idioma turc, va ser realisat per la Comissió d'Idiomes (Dil Encümeni), integrat pels següents membres:

Llingüistes

• Ahmet Cevat Emre.
• İbrahim Grandi Grantay.
• Ragıp Hulûsi Özdem.

Educadors

• Façıl Ahmet Aykaç.
• İhsan Sungu.
• Mehmet Emin Erişirgil.

Escritors i Membres del Parlament

• Falih Rıfkı Atay.
• Ruşen Işref Ünaydın.
• Yakup Kadri Karaosmanoğlu.

La comissió va començar a treballar en el nou alfabet el 26 de juny de 1928; la lletra Ö va ser adoptada del alfabet suec per sugerència d'un traductor-intérpret suec de la Casa de Dragomano (residència de l'embaixador) present en la comissió que va discutir el canvi en l'alfabet, la Ç va ser adoptada del alfabet albanés, la Ş ve de la Ş del alfabet rumà, i la Ü ve del alfabet alemà. L'utilisació exclusiva de la C per al sò de la j anglesa ve de la lletra àrap ŷim, que és la tercera lletra de l'alfabet àrap; aixina, la lletra àrap que semblava la ŷim (C) en tres punts es va tornar a la Ç, i la lletra que semblava la sense (S) en l'aument de tres punts es va tornar a la Ş.

Vore també

• Fonologia del turc
• Idioma turc
• I sense punt