Alfabet turcomano
El alfabet turcomano és l'alfabet oficial del idioma turcomano. És utilisat actualment en la República de Turkmenistan. És un alfabet llatí basat en l'alfabet turc, pero en notables diferències; les quals vorem a continuació:
Diferències entre l'alfabet turcomano i l'alfabet turc:
' La lletra: "J"' és utilisat en lloc de la "C" turca;
' La lletra: "Ž"' és utilisat en lloc de la "J" turca;
' La lletra: "I"' és utilisat en lloc de la "I" turca ı (I/ı);
' La lletra: "Ý"' és utilisat en lloc de la "I" turca;
' La lletra: "W"' és utilisat en lloc de la "V" turca;
' Últimament, les lletres: "Ä"' i "Ň", han segut afegides per a representar els sons [æ] i [ŋ], respectivament.
Desenroll cronològic i cultural de l'escritura Turcomana:
L'idioma escrit en Turkmenistan es va formar en els sigles XIII-XIV,[1] en eixe moment l'alfabet àrap s'amprava per a escriure. En el sigle XVIII existia una rica lliteratura en la llengua turcomana i al mateix temps l'alfabetisació de la població no superava el 1%, inclús a finals del sigle XIX ya que la publicació de llibres era extremadament llimitada. La primera llibreta escrita va aparéixer en 1913 i la publicació del primer periòdic turcomano "Gasseta Nativa del Transcapio" va ser en 1914.[2]
L'escritura àrap no es va adaptar a les fonètica presents en les llengües túrquicas. Llavors no existien signes per a designar sons específics de l'idioma turcomano, i al mateix temps, hi havia moltes lletres per a designar sons àraps que no estaven presents en l'idioma.
En els primers anys de l'Unió Soviètica l'alfabet àrap es va reformar 2 voltes, en 1922 i 1925 respectivament. Durant les reformes es varen introduir lletres en diacrítics per a denotar fonema túrquicos i es varen abolir lletres per a sons que estan absents donen l'idioma turcomano.[3]
En giner de 1925, en les pàgines del periòdic republicà "تُرکمِنِستَان" es va plantejar la qüestió de la transició a un nou alfabet latinizado: jañalif. Despuix de el ORD Congrés Turcológico de tota l'Unió en Bakú (febrer-març de 1926), el Consell Acadèmic Estatal baix el Comisariado Popular d'Educació de la República Socialista Soviètica de Turkmenistan va desenrollar un borrador d'un nou alfabet. A principis de 1927, este alfabet va ser publicat en la prensa.[3] El primer borrador de l'alfabet romanizado turcomano incloïa les següents lletres: A a, Ə ә, B b, C c, Ç ç, D d, I i, F f, G g, Ƣ ƣ, H h, I i, J j, K k, L l, M m, N n, Ꞑ ꞑ, O o, Ɵɵ ɵɵ, P p, Q q, R r, S s, Ş ş, T t, O o, I i, V v, X x, Į į, Z z, Ƶ ƶ, ’[4].
El 3 de giner de 1928, el Comité Eixecutiu Central de la República Socialista Soviètica de Turkmenistan va aprovar el nou alfabet latinizado finalisat. Immediatament va començar a publicar part dels materials dels mijos, ya partir de setembre de 1928 va començar a arraïlar-se en les institucions educatives. La transició definitiva al nou alfabet en totes les àrees oficials es va portar a terme en maig de 1929.[3]
Inicialment l'alfabet contava en 40 lletres: A a, Aa aa, B в, C c, Ç ç, D d, I i, Ə ә, F f, G g, Ƣ ƣ, H h, I i, Ii ii, J j, K k, L ʟ, M m, N n, Ꞑ ꞑ, O o, Oo oo, Ɵɵ ɵɵ, P p, Q q, R r, S s, Ş ş, T t, O o, Uu uu, V v, X x, I i, Yy yy, Z z, Ƶ ƶ, Ь ь, Ьь ьь.
Ya en 1930, en l'I Congrés Científic Llingüístic, els dígrafs que denotaven vocals llargues varen ser oficialment exclosos de l'alfabet. En 1934, per decisió de la comissió ortogràfica, es varen excloure les lletres: ƣ, q i en 1936, x. En lloc de les lletres excloses, es varen escomençar a utilisar les lletres g, k i h, respectivament.[3]
Noms de les lletres i la seua pronunciació
[editar | editar còdic]Pronunciació de l'alfabet llatí
[editar | editar còdic]Türkmen elipbiýi
| Lletra | Nom | Pronunc. | Lletra | Nom | Pronunc. |
|---|---|---|---|---|---|
| A, a |
a | /a, aː/ |
N, n | en | /n/ | ||
| B, b | be | /b/ | Ň, ň | iň | /ŋ/ |
| Ç, ç | çe | /tʃ/ | O, o | o | /o, oː/ |
| D, d |
/d/ |
Ö, ö | ö | /ø, øː/ | |
| I, i | i | /i/ | P,
p | pe |
/p/ | |
| Ä, ä | ä | /æ, æː/ | R, r | er | /ɾr/ |
| F, f | fe | /ɸf/ | S, s | és | /θs/ |
| G, g | ge | /ɢʁ/ | Ş, ş | şi | /ʃ/ |
| H, h | he | /hx/ | T, t |
/t/ | |
| I, i | i | /i, iː/ | O, o | o | /o, oː/ |
| J, j | je | /dʒ/ | Ü, ü | ü | /i, iː/ |
| Ž, ž | ži | /ʒ/ | W, w | veu | /β, β̞/ |
| K, k | ka | /kq/ | I, i | i | /ɯ, ɯː/ |
| L, l |
/l/ |
Ý, ý | ýi | /j/ | |
| M, m | em | /m/ | Z, z | ze | /ðz/ |
Cirílico
[editar | editar còdic]түркмен элипбийи
| Lletra | Nom | Pronunc. | Lletra | Nom | Pronunc. |
|---|---|---|---|---|---|
| А, а | а | /a, aː/ | П, п | пе | /p/ |
| Б, б | бе | /b/ | Р, р | эр | /ɾr/ |
| В, в | ве | /β, β̞/ | С, с | эс | /θs/ |
| Г, г | ге | /ɢʁ/ | Т, т | те | /t/ |
| Д, д | де | /d/ | У, у | у | /o, oː/ |
| Е, е | е | /je, ʲi/[N 1] | Ү, ү | ү | /i, iː/ |
| Ё, ё | ё | /jo, ʲo/ | Ф, ф | эф | /ɸf/ |
| Ж, ж | ж | /ʒ/ | Х, х | ха | /hx/ |
| Җ, җ | җ | /ʤ/ | Ц, ц | це[N 2] | /ʦ/ |
| З, з | зе | /ðz/ | Ч, ч | че | /ʧ/ |
| И, и | и | /i, iː/ | Ш, ш | ше | /ʃ/ |
| Й, й | й | /j/ | Щ, щ | ще[N 3] | /ʃʧ/ |
| К, к | ка | /kq/ | Ъ, ъ | айыма
белгиси[N 4] |
/∅/, /ʔ/, /ː/ |
| Л, л | эл | /l/ | Ы, ы | ы | /ɯ, ɯː/ |
| М, м | эм | /m/ | Ь, ь | юшмаклык
белгиси[N 5] |
/ʲ/ |
| Н, н | эн | /n/ | Э, э | э[N 6] | /i, iː/ |
| Ң, ң | эң | /ŋɴ/ | Ә, ә | ә | /æ, æː/ |
| О, о | о | /o, oː/ | Ю, ю | ю | /ju, ʲo/ |
| Ө, ө | ө | /ø, øː/ | Я, я | я | /ja, ʲa/ |
- Notes
- ↑ A l'inici d'una paraula i despuix d'una vocal. Despuix d'una consonante /i/.
- ↑ En préstams del rus, generalment la seua pronunciació recau en /θ/. Eixemples: milisiýa/милиция (milícia), rewolýusiýa/революция (revolució), rezolýusiýa/резолюция (resolució), sertasiýa/сертация (certificació), sanksiýasy/санкциясы (sanció), leksiýa/лекция (conferència), etc.
- ↑ Només en préstams del rus.
- ↑ Signe de durea, té tres usos: En els préstams del Rus, allargar la vocal o consonant precedent i demarcar la Ýi despuix d'una consonante en un saltillo.cita requerida Eixemples: obýektiw/объектив (objectiu), ýak/яък (no), ezýet/эзъет (tormento), tutanýerli/тутанъерли (persistència), çärýek/чәръек (quarto ¼), etc.
- ↑ Marca la palatalisació de la lletra anterior, només en préstams del Rus.
- ↑ Només a l'inici de la paraula i despuix d'una vocal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Clement, Victoria. 2008. Emblems of independence: script choice in post-Soviet Turkmenistan in the 1990s. International Journal of the Sociology of Language 192: 171-185
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Omniglot
- Transliteración entre els alfabets cirílico i llatí turcomanos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Туркменская письменность» de Wikipedia en ru publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Plantilla:Lliure
- ↑ Plantilla:Lliure
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Чарыяров, Б. (1972). «Вопросы совершенствования алфавитов тюркских языков СССР», Из истории туркменского алфавита (en ru), M.: Наука, p. 149-156.
- ↑ Түркменистан. — 1927. — № 175. — С. 5.