Alfabet turcomà
L'alfabet turcomà és l'alfabet oficial de l'idioma turcomano. És utilisat actualment en la República de Turkmenistan. És un alfabet llatí basat en l'alfabet turc, pero en notables diferències; les quals vorem a continuació:
Diferències entre l'alfabet turcomano i l'alfabet turc:
' La lletra: "J"' és utilisat en lloc de la "C" turca;
' La lletra: "Ž"' és utilisat en lloc de la "J" turca;
' La lletra: "I"' és utilisat en lloc de la "I" turca ı (I/ı);
' La lletra: "Ý"' és utilisat en lloc de la "I" turca;
' La lletra: "W"' és utilisat en lloc de la "V" turca;
' Últimament, les lletres: "Ä"' i "Ň", han segut afegides per a representar els sons [æ] i [ŋ], respectivament.
Desenroll cronològic i cultural de l'escritura Turcomana:
L'idioma escrit en Turkmenistan es va formar en els sigles XIII-XIV,[1] en eixe moment l'alfabet àrap s'amprava per a escriure. En el sigle XVIII existia una rica lliteratura en la llengua turcomana i al mateix temps l'alfabetisació de la població no superava el 1%, inclús a finals del sigle XIX ya que la publicació de llibres era extremadament llimitada. La primera llibreta escrita va aparéixer en 1913 i la publicació del primer periòdic turcomano "Gasseta Nativa del Transcapio" va ser en 1914.[2]
L'escritura àrap no es va adaptar a les fonètica presents en les llengües túrquicas. Llavors no existien signes per a designar sons específics de l'idioma turcomano, i al mateix temps, hi havia moltes lletres per a designar sons àraps que no estaven presents en l'idioma.
En els primers anys de l'Unió Soviètica l'alfabet àrap es va reformar 2 voltes, en 1922 i 1925 respectivament. Durant les reformes es varen introduir lletres en diacrítics per a denotar fonema túrquicos i es varen abolir lletres per a sons que estan absents donen l'idioma turcomano.[3]
En giner de 1925, en les pàgines del periòdic republicà "تُرکمِنِستَان" es va plantejar la qüestió de la transició a un nou alfabet latinisat: jañalif. Despuix del ORD Congrés Turcológico de tota l'Unió en Bakú (febrer-març de 1926), el Consell Acadèmic Estatal baix el Comisariado Popular d'Educació de la República Socialista Soviètica de Turkmenistan va desenrollar un borrador d'un nou alfabet. A principis de 1927, este alfabet va ser publicat en la prensa.[3] El primer borrador de l'alfabet romanizado turcomano incloïa les següents lletres: A a, Ə ә, B b, C c, Ç ç, D d, I i, F f, G g, Ƣ ƣ, H h, I i, J j, K k, L l, M m, N n, Ꞑ ꞑ, O o, Ɵɵ ɵɵ, P p, Q q, R r, S s, Ş ş, T t, O o, I i, V v, X x, Į į, Z z, Ƶ ƶ, ’[4].
El 3 de giner de 1928, el Comité Eixecutiu Central de la República Socialista Soviètica de Turkmenistan va aprovar el nou alfabet latinisat finalisat. Immediatament va escomençar a publicar part dels materials dels mijos, ya partir de setembre de 1928 va escomençar a arraïlar-se en les institucions educatives. La transició definitiva al nou alfabet en totes les àrees oficials es va portar a terme en maig de 1929.[3]
Inicialment l'alfabet contava en 40 lletres: A a, Aa aa, B в, C c, Ç ç, D d, I i, Ə ә, F f, G g, Ƣ ƣ, H h, I i, Ii ii, J j, K k, L ʟ, M m, N n, Ꞑ ꞑ, O o, Oo oo, Ɵɵ ɵɵ, P p, Q q, R r, S s, Ş ş, T t, O o, Uu uu, V v, X x, I i, Yy yy, Z z, Ƶ ƶ, Ь ь, Ьь ьь.
Ya en 1930, en l'I Congrés Científic Llingüístic, els dígrafs que denotaven vocals llargues varen ser oficialment exclosos de l'alfabet. En 1934, per decisió de la comissió ortogràfica, es varen excloure les lletres: ƣ, q i en 1936, x. En lloc de les lletres excloses, es varen escomençar a utilisar les lletres g, k i h, respectivament.[3]
Noms de les lletres i la seua pronunciació
Pronunciació de l'alfabet llatí
Türkmen elipbiýi
| Lletra | Nom | Pronunc. | Lletra | Nom | Pronunc. |
|---|---|---|---|---|---|
| A, a |
a | /a, aː/ |
N, n | en | /n/ | ||
| B, b | be | /b/ | Ň, ň | iň | /ŋ/ |
| Ç, ç | çe | /tʃ/ | O, o | o | /o, oː/ |
| D, d |
/d/ |
Ö, ö | ö | /ø, øː/ | |
| I, i | i | /i/ | P,
p | pe |
/p/ | |
| Ä, ä | ä | /æ, æː/ | R, r | er | /ɾr/ |
| F, f | fe | /ɸf/ | S, s | és | /θs/ |
| G, g | ge | /ɢʁ/ | Ş, ş | şi | /ʃ/ |
| H, h | he | /hx/ | T, t |
/t/ | |
| I, i | i | /i, iː/ | O, o | o | /o, oː/ |
| J, j | je | /dʒ/ | Ü, ü | ü | /i, iː/ |
| Ž, ž | ži | /ʒ/ | W, w | veu | /β, β̞/ |
| K, k | ka | /kq/ | I, i | i | /ɯ, ɯː/ |
| L, l |
/l/ |
Ý, ý | ýi | /j/ | |
| M, m | em | /m/ | Z, z | ze | /ðz/ |
Cirílic
түркмен элипбийи
| Lletra | Nom | Pronunc. | Lletra | Nom | Pronunc. |
|---|---|---|---|---|---|
| А, а | а | /a, aː/ | П, п | пе | /p/ |
| Б, б | бе | /b/ | Р, р | эр | /ɾr/ |
| В, в | ве | /β, β̞/ | С, с | эс | /θs/ |
| Г, г | ге | /ɢʁ/ | Т, т | те | /t/ |
| Д, д | де | /d/ | У, у | у | /o, oː/ |
| Е, е | е | /je, ʲi/[N 1] | Ү, ү | ү | /i, iː/ |
| Ё, ё | ё | /jo, ʲo/ | Ф, ф | эф | /ɸf/ |
| Ж, ж | ж | /ʒ/ | Х, х | ха | /hx/ |
| Җ, җ | җ | /ʤ/ | Ц, ц | це[N 2] | /ʦ/ |
| З, з | зе | /ðz/ | Ч, ч | че | /ʧ/ |
| И, и | и | /i, iː/ | Ш, ш | ше | /ʃ/ |
| Й, й | й | /j/ | Щ, щ | ще[N 3] | /ʃʧ/ |
| К, к | ка | /kq/ | Ъ, ъ | айыма
белгиси[N 4] |
/∅/, /ʔ/, /ː/ |
| Л, л | эл | /l/ | Ы, ы | ы | /ɯ, ɯː/ |
| М, м | эм | /m/ | Ь, ь | юшмаклык
белгиси[N 5] |
/ʲ/ |
| Н, н | эн | /n/ | Э, э | э[N 6] | /i, iː/ |
| Ң, ң | эң | /ŋɴ/ | Ә, ә | ә | /æ, æː/ |
| О, о | о | /o, oː/ | Ю, ю | ю | /ju, ʲo/ |
| Ө, ө | ө | /ø, øː/ | Я, я | я | /ja, ʲa/ |
- Notes
- ↑ A l'inici d'una paraula i despuix d'una vocal. Despuix d'una consonant /i/.
- ↑ En préstams del rus, generalment la seua pronunciació recau en /θ/. Eixemples: milisiýa/милиция (milícia), rewolýusiýa/революция (revolució), rezolýusiýa/резолюция (resolució), sertasiýa/сертация (certificació), sanksiýasy/санкциясы (sanció), leksiýa/лекция (conferència), etc.
- ↑ Només en préstams del rus.
- ↑ Signe de durea, té tres usos: En els préstams del Rus, allargar la vocal o consonant precedent i demarcar la Ýi despuix d'una consonant en un saltillo.cita requerida Eixemples: obýektiw/объектив (objectiu), ýak/яък (no), ezýet/эзъет (tormento), tutanýerli/тутанъерли (persistència), çärýek/чәръек (quarto ¼), etc.
- ↑ Marca la palatalisació de la lletra anterior, només en préstams del Rus.
- ↑ Només a l'inici de la paraula i despuix d'una vocal.
Vore també
Referències
Clement, Victoria. 2008. Emblems of independence: script choice in post-Soviet Turkmenistan in the 1990s. International Journal of the Sociology of Language 192: 171-185
Enllaços externs
- Omniglot
- Transliteración entre els alfabets cirílic i llatí turcomanos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Туркменская письменность» de Wikipedia en ru publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Plantilla:Lliure
- ↑ Plantilla:Lliure
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Чарыяров, Б. (1972). «Вопросы совершенствования алфавитов тюркских языков СССР», Из истории туркменского алфавита (en ru), M.: Наука, p. 149-156.
- ↑ Түркменистан. — 1927. — № 175. — С. 5.