Ž
La lletra Ž ( minúscula : ž) es forma a partir d'una Z llatina en l'adició d'un carón, cridat Plantilla:Lang-cs, Plantilla:Lang-sk, Plantilla:Lang-sl, Plantilla:Lang-sh. S'utilisa en varis contexts, generalment per a denotar la fricativa postalveolar sonora, el sò de la J en francés i portugués (per ej. jour, jornada) o en algunes paraules del anglés com a G en mirage o S en vision.
En l'Alfabet Fonètic Internacional este sò es representa en el símbol [ʒ], pero la ž minúscula s'usa en la notació fonètica americanista, aixina com en l'Alfabet Fonètic Urálico. Ademés, ž s'utilisa com a romanización de la lletra cirílica Ж en ISO 9 i en transliteraació científica.
Per al seu us informàtic, Ž i ž estan en Unicode en O+017D i O+017I, respectivament. En computadores en Windows, es pot escriure pulsant Alt + 0142 i Alt + 0158.
Ž sol ser la lletra final de la majoria dels alfabets que la contenen, llevat en el estonio i el turcomano.
Història
[editar | editar còdic]Este caràcter s'origina en l'alfabet chec. En els llibres impresos checs va aparéixer per primera volta a finals de el XV.[1] Va evolucionar a partir de la lletra Ż, introduïda per l'autor de De orthographia Bohemica (provablement Jan Hus) de principis de el XV per a indicar una fricativa eslava que no tenia cap correspondència en l'alfabet llatí. El punctus rotundus sobreescrito va ser reemplaçat gradualment per una llínea ondulada cridada háček (carón). Esta ortografia més vesprada es va convertir en estàndart i va ser popularisada per la Bíblia de Kralice.[2] També es va usar per al similar idioma eslovaco durant el periodo en el que caria d'una norma lliterària. Del chec, esta lletra va ser adoptada en l'alfabet serbocroata llatí de Ljudevit Gaj en 1830, i després en els alfabets del eslovaco i eslové. Ademés, apareix en les ortografia de llengües bàltiques, algunes llengües urálicas i unes atres.
Use
[editar | editar còdic]Llengües eslaves
[editar | editar còdic]
És la 42.ª lletra del chec, la 46.ª lletra del eslovaco, la 25.ª lletra del alfabet eslové, la trigèsima lletra del serbocroata i del alfabet macedonio (com a equivalent del Ж cirílica). És la 27.ª lletra de l'alfabet sorabo i també apareix en l'alfabet llatí bielorús.
De tant en tant s'utilisa en transliteracions del rus, ucranià i bielorús i, en menys freqüència, en transliteracions del búlgar, que solen usar més a sovint zh.
Per a la majoria dels idiomes, representa una fricativa postalveolar sonora /ʒ/ llevat en les transliteracions del rus que pronuncia Ж com una fricativa retrofleja sonora /ʐ/.
Llengües bàltiques
[editar | editar còdic]És la 32.ª lletra del lituà i la 33.ª lletra de l'alfabet letó.
Llengües urálicas
[editar | editar còdic]És la vigèsima lletra del alfabet estonio, a on s'usa en paraules prestades. És la 29.ª lletra de l'alfabet sami septentrional, a on representa [d͡ʒ].
També apareix ocasionalment en finlandés, pero no és part de l'alfabet regular i solament es considera una variant de Z.
En finés, la lletra ž solament s'usa en els préstams, džonkki i maharadža, i en la romanización del rus i atres alfabets no llatins. En finés i estonio, és possible reemplaçar ž per zh, pero solament quan siga tècnicament impossible compondre el caràcter accentuat.[3]
Atres idiomes
[editar | editar còdic]- És la tretzena lletra del turcomano, pronunciada [ ʒ ].
- És la 33.ª lletra del alfabet Laz, a on representa [ d͡z ].
- És la 27.ª i última lletra de l'alfabet songhay.
- S'utilisa en la romanización del persa persa, equivalent a ژ.
- També s'utilisa en l'ortografia estàndar de l'idioma Lakota.
- També s'utilisa (extraoficialment) en grec chiprà per a representar [ʒ], que no apareix en el grec modern estàndart ni en l'alfabet grec.
- A voltes, s'usa per a representar el sò [ ʒ ] del siríaco en préstams iranís, encara que el dígraf «zh» s'usa més comunament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Voit. «Tiskové písmo Čech a Moravy první poloviny 16. století» (en cs). Consultat el 16 May 2020.
- ↑ Alena A. Fidlerová. «Dějiny čištiny» (en cs). Consultat el 16 May 2020.
- ↑ Finnish orthography and the characters š and ž
- Pullum, Geoffrey K.; Ladusaw, William A., {{{nom2}}} (1996). Phonetic Symbol Guide, University of Chicago Press, p. 203.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ž» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.