Romanización (transliteraació)

Archiu:Gwoyu.svg

La paraula «idioma chinenc» o «mandarín» en caràcters chinencs tradicionals (國語), simplificats (国语), i romanizado en els sistemes
pinyin (guóyǔ)
gwoyeu romatzyh (gwoyeu)
Wade-Giles (kuo²yü³)
Yale (gwo²yu³).

La romanización o latinización és la representació d'un idioma escrit o parlat per mig de l'us del alfabet llatí. Normalment el método inclou la transliteraació per a la representació de la llengua escrita i la transcripció per a representar la paraula parlada.

La transcripció fonètica més habitual, comuna per eixemple en diccionaris d'idiomes, utilisa l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). No obstant, la transliteraació des d'atres idiomes conta en moltes versions, estàndars o convenis que han anat canviant en els anys i que varien per cada idioma.

Romanización específics

La llista a continuació pot estar incompleta, vore també Categoria:Romanización

Àrap

Artícul principal → Romanización de l'àrap.

l'alfabet àrap s'utilisa per a escriure àrap, persa, urdo, pastún i molts atres idiomes, encara que també atres idiomes que no contaven en alfabet varen adoptar este alfabet com per eixemple algunes llengües bereberes. Els diferents estàndarts adoptats inclouen entre uns atres:

Deutsche Morgenländische Gesellschaft (1936): abreviat com DMG, va ser acordat per la Convenció Internacional d'Estudis Orientals reunida en Roma. És la base adoptada per al Diccionari de l'àrap modern escrit de l'alemà Hans Wehr publicat en 1952.^[1]
BS 4280 (1968): desenrollada per la British Standards Institution.
SATTS (anys 1970): Un sistema de substitució lletra per lletra.
Método de l'UNGEGN (1972)
DIN 31635 (1982): Desenrollat pel Deutsches Institut für Normung.
ISO 233 (1984). Transliteración.
Qalam (1985)
ISO 233-2 (1993): Transliteración simplificada
Transliteración de Buckwalter (anys 1990): Desenrollada en Xerox per Tim Buckwalter.
ALA-LC (1997)

Grec

Artícul principal → Romanización del grec.

ISO 843 establix un sistema per a la transliteraació i/o transcripció dels caràcters grecs als llatins, independentment del periodo històric al que pertanyguen, per eixemple es pot amprar en el grec modern o el grec antic. Reemplaça la norma ISO/R 843.^[2]
Método de l'UNGEGN
Beta Code

Búlgar

Artícul principal → Romanización del búlgar.

Sistema directe de transliteraació de l'alfabet búlgar, el sistema oficial de romanización introduït en 1995, aprovat per a l'us pel Ministeri d'assunts estrangers,^[3] el Ministeri de l'interior,^[4] el Ministeri de l'administració pública i per a la Llei búlgara de la transliteraació.^[5]

Rus

Artícul principal → Romanización del rus.

Transliteración científica

Chinenc

Els jeroglífics del Antic Egipte, no tenen un sistema unificat de transcripció, pels escassos coneiximents de la fonètica real de la grafia. L'immensa majoria de les transcripcions d'esta llengua són de naturalea teòrica.

Coreà

Artícul principal → Romanización del coreà.

Persa

Artícul principal → Wikipedia:Transliteración i transcripció/Persa.

La romanización i l'influència de l'anglés

Actualment, l'àmplia difusió i us del idioma anglés com llengua franca en mijos de comunicació de masses, està afectant a la correcta romanización d'extranjerismos a l'espanyol. Per eixemple, el fundador de la república China, en chinenc tradicional és 毛泽东 i la romanización Wade-Giles és , no obstant s'ha generalisat l'us de més fàcil de pronunciar per als parlants de l'anglés pero que, en pronunciar en espanyol, es fa de manera totalment alluntada i ininteligible per a un parlant de chinenc. El sistema Wade-Giles, s'aproxima més en este cas de com es deuria pronunciar en espanyol: Plantilla:Àudio-AFI.^[6]

Vore també

Referències

↑ «DMG». dmg-web.de. Consultat el 2 de març de 2019.
↑ «ISO 843:1997» (en en). Organisació Internacional de Normalisació. Consultat el 2 de març de 2019.
↑ «Antarctic Plau-names Commission. Republic of Bulgària, Ministry of Foreign Affairs». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2007. Consultat el 2 de març de 2019.
↑ «Таблица за транслитерация на българската азбука в английската азбука». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2006. Consultat el 2 de març de 2019.
↑ «Закон за транслитерацията – Уикиизточник». bg.wikisource.org. Consultat el 2 de març de 2019.
↑ Bargalló, Luis Cortés (1 de giner de 1998). La llengua espanyola i els mijos de comunicació, 1ª edició (en és), Mèxic: Sigle XXI, p. 75. ISBN 9789682321108.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Romanización (transliteración)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «DMG». dmg-web.de. Consultat el 2 de març de 2019.

[2] «ISO 843:1997» (en en). Organisació Internacional de Normalisació. Consultat el 2 de març de 2019.

[3] «Antarctic Plau-names Commission. Republic of Bulgària, Ministry of Foreign Affairs». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2007. Consultat el 2 de març de 2019.

[4] «Таблица за транслитерация на българската азбука в английската азбука». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2006. Consultat el 2 de març de 2019.

[5] «Закон за транслитерацията – Уикиизточник». bg.wikisource.org. Consultat el 2 de març de 2019.

[6] Bargalló, Luis Cortés (1 de giner de 1998). La llengua espanyola i els mijos de comunicació, 1ª edició (en és), Mèxic: Sigle XXI, p. 75. ISBN 9789682321108.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]