Gwoyeu romatzyh
El gwoyeu romatzyh (Plantilla:Zh-tsp, lliteralment escritura romanizada de la llengua nacional) és un método de romanización (transcripció al alfabet llatí) del chinenc mandarín. El sistema va ser desenrollat en China en els anys 1920 per llingüistes afins al govern republicà del Kuomintang i va anar el primer sistema de transcripció del chinenc a l'alfabet llatí que va gojar de reconeiximent oficial en China. Despuix de la retirada del règim de la República de China a l'illa de Taiwan, va continuar sent el sistema oficial de romanización de la República de China fins a 1986, quan va ser remplazado per una versió molt modificada, els símbols fonètics del mandarín II. En l'actualitat ha caigut en desús.
Un de les traces més característiques del gwoyeu romatzyh és el fet de que els tons distintius de les sílabes del mandarín són representats per mig de combinacions de lletres, i no per mig de signes diacrítics. Esta és una diferència fonamental en el sistema rival latinxua sense wenz, desenrollat també en la primera mitat de el XX per comunistes chinencs en l'Unió Soviètica, i que ignorava per complet els tons, en considerar que estos es podien deduir pel context. Les visions contrapostes dels tons ben com a simples detalls o be com a part essencial de les sílabes en mandarín supondrien el principal motiu d'enfrontament entre els partidaris d'abdós sistemes i influiria en el disseny del sistema hanyu pinyin, promulgat per la República Popular China a partir de 1956 i d'us majoritari en l'actualitat. Encara que el hanyu pinyin es basa principalment en el latinxua sense wenz, l'us de marques diacrítiques per als tons s'hi hauria per les pressions d'els qui anys abans havien segut partidaris del gwoyeu romatzyh, com Li Jinxi.[1]
L'us de combinacions de lletres diferents per a senyalar els tons propi del gwoyeu romatzyh perviu en l'actualitat en el nom oficial de la província chinenca de Shaanxi, per a diferenciar-la de la veïna província de Shanxi. Les formes correctes en hanyu pinyin Shānxī i Shǎnxī es distinguixen solament per les marques de to, en freqüència omeses. Per a evitar ambigüitats, l'Estat chinenc utilisa de manera oficial la grafia Shaanxi, en una a duplicada que és vestigi del gwoyeu romatzyh.
Història
[editar | editar còdic]El sistema va ser dissenyat per llingüistes chinencs, entre ells Lin Yutang i Y. R. Chao, que recolzaven l'idea, molt comuna en aquella época, de que els caràcters chinencs devien ser abolits i remplazados per un sistema d'escritura fonètic, en benefici de facilitar l'alfabetisació de la població i el desenroll econòmic i social de China. Per açò, el gwoyeu romatzyh va ser dissenyat com un sistema d'escritura per al mandarín apte per a ser utilisat en tot tipo de contexts, com a alternativa al sistema d'escritura tradicional. Açò diferenciava de manera radical a este sistema d'uns atres que ho havien precedit, com el famós sistema Wade-Giles, que simplement servia com a guia de la pronunciació del chinenc per a estrangers.
El sistema va ser fet públic per primera volta en 1926 i va ser adoptat com a sistema d'escritura llatina oficial en la República de China en 1928. El nom original del sistema, la traducció del qual és escritura romanizada de la llengua nacional, revela el seu orige com un sistema ortogràfic complet per al chinenc, idea controvertida que seria finalment rebujada. El nom va ser substituït pel de yìyīn fúhào (譯音符號, símbols de transcripció) en 1940, precisament per a eliminar qualsevol noció de que este sistema poguera acabar remplazando als caràcters com a expressió escrita habitual de la llengua chinenca.
Despuix del trasllat del règim de la República de China a Taiwan en concloure la guerra civil chinenca, el gwoyeu romatzyh va conservar la seua condició de sistema de transcripció llatina oficial en la República de China, si be esta condició era més be simbòlica i el sistema a penes s'amprava, a banda del seu us en manuals de chinenc per a estrangers publicats en Taiwan. En maig de 1984, el Ministeri d'Educació de la República de China va publicar una nova versió d'este sistema, que eliminava les distincions gràfiques degudes als tons. A esta forma modificada, més similar al hanyu pinyin, li la va denominar guóyǔ zhùyīn fúhào dì èr shì (國語注音符號第二式, símbols d'anotació fonètica del mandarín, segon estil, en alusió al seu caràcter secundari respecte al primer estil, el zhuyin o bopomofo, sistema de transcripció no llatí), i és també coneguda per la sigla anglesa "MPS II" (Mandarin Phonetic Symbols II). En l'actualitat, el MPS II ha segut remplazado com a sistema oficial de la República de China pel tongyong pinyin, un nou sistema desenrollat en Taiwan, més similar al hanyu pinyin.
Característiques
[editar | editar còdic]El sistema presenta algunes similituts en l'us de les consonante en el sistema hanyu pinyin. Per eixemple, la diferència entre consonante aspirades i no aspirades es reflectix per mig dels pares b/p, d/t i g/k (compare's açò en l'us del apòstrof en el sistema Wade-Giles). En el cas de les consonante representades per z i c en hanyu pinyin, el gwoyeu romatzyh utilisa tz i ts respectivament. La ch del hanyu pinyin correspon també a la ch en gwoyeu romatzyh mentres que la zh del hanyu pinyin es representa per j. Una de les característiques més importants del gwoyeu romatzyh és que la terna de palatals representada per j, q i x en hanyu pinyin s'escriu en gwoyeu romatzyh com a j, ch i sh, respectivament, sense distinció respecte a la série de consonante retroflejas. Esta característica del sistema ho acosta més al Wade-Giles, o al sistema de Yale dissenyat en els Estats Units, que al hanyu pinyin i al bopomofo, en els que les palatals apareixen com a consonants diferenciades. Açò no fa al gwoyeu romatzyh menys precís, ya que el fet de que les palatals i les retroflejas s'utilisen en vocals diferents fa que es puguen considerar com a variants alófonas dels mateixos fonema. Sobre les vocals, destaca el fet de que iou, uei i uen s'escriuen sempre en la forma completa, a diferència de lo que ocorre en hanyu pinyin, en que estes combinacions vocàliques es reduïxen, per pura convenció gràfica, a iu, ui i un, respectivament. Note's que en gwoyeu romatzyh la combinació iu s'utilisa per a la vocal ü del hanyu pinyin. Per la seua banda, la cridada "rima buida" es representa per i. Aixina, les sílabes del hanyu pinyin ci, zi, chi, zhi si, shi i ri s'escriuen, respectivament, tsy, tzy, chy, jy, sy, shy i ry (en primer to). La rotizaació pròpia del dialecte pekinés s'indica en gwoyeu romatzyh en la lletra l en lloc de la r utilisada en atres sistemes. Açò és important perque la r s'ampra, a banda del seu us en la sílaba ry, per a la representació gràfica del segon to del mandarín, en lo que és la traça més cridanera del sistema: l'ortografia tonal.
En efecte, el gwoyeu romatzyh té la peculiaritat de que els quatre tons del mandarín es representen en combinacions de lletres, i no en signes diacrítics. Aixina, les formes bàsiques de les sílabes (per eixemple ba) s'ampren per al primer to, llevat en les sílabes que comencen per m, n, l i r, per a les que la forma bàsica representa el segon to, per la major freqüència estadística d'est. A partir d'eixes formes bàsiques, unes regles de transformació de les sílabes s'apliquen per a determinar les distintes grafies per a cada to. Aixina, per eixemple, les sílabes bā, bá, bǎ i bà del hanyu pinyin són en gwoyeu romatzyh ba, bar, baa i bah. Les regles de transformació varien segons les sílabes i la complicació d'estes ha segut a voltes senyalada com un defecte del sistema. Front a esta dificultat, una possible ventaja per als estudiants de chinenc que han utilisat este sistema en el passat és la major facilitat en que es memorisa la pronunciació correcta de les paraules per la clara distinció gràfica entre les sílabes que solament es diferencien pel to.
De la mateixa manera que el sistema rival latinxua sense wenz, el gwoyeu romatzyh va ser dissenyat com un sistema complet d'escritura de la llengua chinenca en alfabet llatí, i no com una mera ferramenta per a la transcripció dels sons del mandarín. Per això, els noms occidentals es mantenen en la seua grafia original llatina, sense ser adaptats a la fonètica del mandarín. Esta és la raó de que el nom correcte del sistema siga gwoyeu romatzyh i no gwoyeu luomaatzyh. Esta última seria la forma ajustada a la pronunciació normal, pero el nom de Roma, pel seu orige estranger, no es deu adaptar segons la llectura chinenca, sino que s'escriu en la seua grafia original italiana.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vore Norman, 1988, p. 263
Referències
[editar | editar còdic]- Norman, Jerry, Chinese, Cambridge Language Surveys, Cambridge University Press, Cambridge, 1988 (ISBN 0-521-29653-6).
- Ping Chen, Modern Chinese. History and Sociolinguistics, Cambridge University Press, Cambridge, 1999 (ISBN 0-521-64572-7).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gwoyeu romatzyh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.