Romanización Hepburn

Archiu:Fuchū-Hommachi Station Sign 19861123.jpg

Romanización Hepburn

El sistema de romanización Hepburn (en japonés ヘボン式, Hebon-shiki) va ser dissenyat per James Curtis Hepburn para transcribir els sons del idioma japonés al alfabet romà i aixina usar-los en el seu diccionari japonés-anglés, publicat en 1867. Este sistema a voltes es coneix com Hyōjun-shiki (estil estàndar).

Tant el sistema original com les seues versions modificades seguixen sent en molt els més utilisats per a transcribir el japonés a atres idiomes. Molts jóvens japonesos deprenen l'alfabet romà a través de l'estudi del anglés, i per això el sistema Hepburn els resulta més cómodo que el sistema Monbushō. Atres sistemes de romanización per al japonés són Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), Kunrei-shiki (Monbushō i ISO 3602) i JSL.

Esta forma de romanización oferix a les persones anglo i hispanohablante la millor indicació de cóm es pronuncien les paraules en el japonés modern. Per esta raó el sistema Hepburn és el més utilisat en la Wikipedia en espanyol.

Història i adopció

El sistema Hepburn està basat en la fonologia anglesa de les consonante, i com tal s'ha trobat en certa oposició en Japó. En particular, una llei del 21 de setembre de 1937 va proclamar l'adopció d'un sistema alternatiu conegut com Kunrei com a sistema oficial de romanización en Japó. La llei (llaugerament modificada) va ser reemitida en 1954, en poc efecte.

En 1972, el sistema Hepburn Modificat va ser codificat com a estàndar ANSI Z39.11-1972. Va ser propost en 1989 com a borrador per al ISO 3602, pero rebujat en favor del sistema Kunrei. L'estàndart Z39.11-1972 es va considerar finalment obsolet el 6 d'octubre de 1994.

No obstant, a pesar de la seua falta d'estatus de jure, el sistema Hepburn seguix sent l'estàndart de facto. En Japó, totes les senyalés oficials (senyals que indiquen les carreteres, advertències, etc) estan romanizadas en Hepburn o, cada volta més, Hepburn modificat. El sistema ferroviari japonés, aixina com tots els demés mijos de transports (autobusos, metro, avions, etc) utilisen Hepburn o Hepburn modificat. També és aixina en els periòdics, la televisió, ciutats i prefectures, publicacions del Ministeri d'Assunts Exteriors de Japó, informacions turístiques oficials publicades pel govern, guies, etc. Els estudiants de japonés com llengua estrangera solen utilisar Hepburn o Hepburn modificat.

La versió original del sistema Hepburn romaniza la n silàbica ん com a m abans de les consonants p, b i m, mentres que el sistema Hepburn modificat la romaniza sempre com a n.

Característiques de la romanización Hepburn

Quan he へ s'utilisa com partícula, es romaniza com i. Quan ha は s'utilisa com partícula, es romaniza com wa. Quan wo を s'utilisa com partícula, es romaniza com o. Les vocals llargues s'indiquen per mig de macrón, per eixemple, la o llarga s'escriu ō. La n silàbica ん s'escriu n abans de consonante, pero n' quan va abans de vocal o i. Les consonants geminadas es marquen com a tals duplicant la consonante que seguix al caràcter っ, en l'excepció de sh→ssh, ch→tch. Quan les sílabes construïdes sistemàticament de d'acort en el silabario japonés contenen una consonante "inestable" per a l'idioma parlat modern, l'ortografia canvia a alguna cosa millor adaptat a com la pronunciaria un anglohablante. Per eixemple, し s'escriu shi, no si. Este tipo d'escritura irregular, no obstant, dificulta l'explicació de les conjugacions verbals regulars en japonés.

Les distintes variacions del sistema Hepburn indiquen les vocals llargues ō i ū com seguix:

• Tōkyō: indicada en macrón (estàndar)
• Tôkyô: indicada en circunflejo (com a substitut a falta de macrón en el teclat)

• Tòquio: el macron s'omet per complet (comú en paraules japoneses adoptades en atres idiomes, particularment en anglés)
• Tookyoo: es duplica la vocal
• Tohkyoh: s'indica en una "h".
• Toukyou: escrit per mig de la romanización de cada caràcter hiragana: ō com ou i ū com uu. Açò es coneix com a estil wāpur, ya que és aixina com s'introduïx el text en un processador de texts japonés (en japonés wādo pursessā, a la seua volta de l'anglés word processor, processador de texts) utilisant un teclat en caràcters romans.
• Tõkyõ: La o llarga s'indica per mig d'una tilde. Este estil és extremadament rar.
• Tökyö: La o llarga s'indica per mig d'una diéresis. Este estil és extremadament rar.

Alguns llingüistes s'oponen al sistema Hepburn, puix no transcribe correctament les estructures fonètiques japoneses ni les conjugacions. Els que recolzen el sistema Hepburn argumenten que no ha segut ideat com una ferramenta llingüística, i que en estos contexts deuria utilisar-se l'alfabet fonètic internacional.