Anar al contingut

Carón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carón


El carón o el anticircunflejo (Plantilla:Lang-cs [ˈɦaːt͡ʃɛk], 'ganchito') és un signe diacrític ⟨ ˇ ⟩ creat en el XV per Jan Hus per a simplificar l'escritura checa. Es coloca damunt de certes lletres, com la c, la s i la z, especialment en l'alfabet latinoslavo, en els que sol representar alguna forma de palatalisació consonàntica. La seua forma és la d'un accent circunflejo invertit.

Este signe ho trobem en els šumniki del eslové: ⟨č⟩, ⟨š⟩, ⟨ž⟩. En chec i en eslovaco es reemplaça generalment per un apòstrof diacrític quan la lletra sobre la que ha de colocar-se posseïx una barra ascendent; la lletra que resulta és un únic caràcter (⟨ť⟩, ⟨ď⟩, ⟨ľ⟩) i no la seqüència d'una t, d o l seguida d'un apòstrof tipogràfic. En chec s'ampra ademés sobre la lletra r (⟨ř⟩), representant un sò vibrant fricativo molt característic de dita llengua, i sobre la vocal i (⟨ě⟩), en este últim cas representant la palatalisació de la consonant precedent o l'intercalació d'una semiconsonante palatal.

A pesar de la seua semblança, no cal confondre el háček, el qual és puntagut, en l'accent breu que és redonejat ⟨ ˘ ⟩.

A grans traces es pot dir que el háček senyala el caràcter palatal del sò representat, per oposició al seu parell sense ell. A modo d'eixemple, ⟨s⟩ es pronuncia aproximadament com la s del castellà, mentres que ⟨š⟩ es pronuncia com l'anglés sh.

Vore també

[editar | editar còdic]