Anar al contingut

Breu (signe diacrític)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Breu (signe diacrític)

El breu (˘) s'ampra en mètrica llatina per a indicar que la vocal sobre la que recau és curta, en contraposició al macrón que indica vocals llargues. Es diferencia del carón (ˇ) en que és redonejat i no anguloso.

En rumà

[editar | editar còdic]
Ă ă

La Ă/ă representa en rumà una schwa [ə], això és, un sò mig central no redonejat.

A diferència de l'anglés i del francés, pot anar en sílabes tòniques, de la mateixa manera que en búlgar i en afrikáans. Existixen paraules a on és l'única vocal, com en măr [mər] (poma) o văd [vəd] (yo veig) i unes atres a on hi ha atres vocals, pero ă és l'accentuada, verbigracia cărțile /'kər.ʦi.li/ (els llibres) i odăi /o'dəj/ (habitacions).

Es considera una lletra separada i va despuix de A.

Ğ ğ
Artícul principal → Ğ.

S'utilisa sobre la consonant g per a formar la yumuşak ge («g suau») [Ğ/ğ] que és la novena lletra del alfabet turc i correspon a una /ɣ/, pero prou més dèbil.

És una velar anterior o aproximante palatal entre vocals anteriors.

Mai va a l'inici d'una paraula sino que sempre seguix a una vocal. Quan va al final de la paraula o precedint a una atra consonante, allarga la vocal precedent.

Atres usos en l'alfabet llatí

[editar | editar còdic]
Ŏŏ Ŭŭ
  • En el vietnamita Ă/ă representa una vocal semiabierta central /ɐ/.
  • En la transcripció McCune-Reischauer per al coreà Ŏ/ŏ representa una vocal oberta-mija posterior no redonejada /ʌ/, similar a l'o anglesa en la paraula up; mentres que Ŭ/ŭ equival a una vocal tancada posterior no redonejada /ɯ/.
  • Per últim és usat tradicionalment en els diversos sistemes de transcripció fonètica per a indicar que les vocals són breus.

Alfabet cirílico

[editar | editar còdic]

En el rus i atres llengües que usen l'alfabet cirílico, s'usa la Й/й o И en breu, en un sò equivalent a /j/.

Còdics de caràcters

[editar | editar còdic]

Per a poder escriure l'accent en els ordenadors en el teclat d'Espanya activat, cal pulsar les tecles Alt Gr+ Mayús+ç, soltar i pulsar la lletra que du tilde.

Per a poder escriure l'accent en les computadores que no tenen una tecla específica para açò, és possible utilisar varis métodos.

En Linux, pressionant Control+ Mayús+O, seguit del còdic en Unicode de la lletra que es vol escriure. Control+ Mayús+0103, para ă.

Vore també

[editar | editar còdic]