Alfabet chec

El alfabet chec es basa en el llatí i conté les següents 31 lletras, ordenades alfabéticament:

a b c č d i f g h ch i j k l m n o p q r ř s š t o v w x i z ž

(Note's que el dígraf ch es considera una lletra i es alfabetiza despuix de la h).

Ademés, les següents onze lletres en diacrítics es consideren variants i es alfabetizan com la corresponent sense diacrític:

á ď é ě í ň o ť ú ů ý

Noms de les lletres

Lletra	Nom
A a	á
Á á	dlouhé á á s čárkou
B b	bé
C c	cé
Č č	čé
D d	done
Ď ď	ďé
I i	é
É é	dlouhé é é s čárkou
Ě ě	ije, é s háčkem
F f	ef
G g	gé
H h	há
Ch ch	chá
I i	í, měkké i
Í í	dlouhé í, dlouhé měkké í í s čárkou měkké í s čárkou
J j	jé
K k	ká
L l	-	M m	em
N n	en
Ň ň	iň
O o	o
O o	dlouhé o o s čárkou
P p	pé
Q q	kvé
R r	er
Ř ř	iř
S s	és
Š š	iš
T t	té
Ť ť	ťé
O o	ú
Ú ú	dlouhé ú, ú s čárkou
Ů ů	ů s kroužkem
V v	vé
W w	dvojité vé
X x	iks
I i	ypsilon, krátké tvrdé ý
Ý ý	dlouhé ypsilon, dlouhé tvrdé ý ypsilon s čárkou tvrdé ý s čárkou
Z z	zet
Ž ž	žet

Pronunciació

Vocals

Les vocals a i i o o es pronuncien com en castellà. La i es pronuncia com la i, en la diferència de que la i indica la palatalisació de la consonante immediatament anterior. l'accent agut i el redondelito (á é í o ú ů ý) indiquen vocals llargues. La lletra ě indica la palatalisació de la consonante que la precedix, si correspon, o el sò je.

Consonante

El diacrític caron o háček [ˡɦaːʧɛk] (ˇ) indica palatalisació. Les consonante sense llistar en la següent taula es pronuncien com en castellà.

b	/b/ oclusiva bilabial sonora
	com la b de ambvos. Els llavis sempre es toquen en iniciar el sò.
c	/ʦ/ africada alveolar sorda
	com ts en castellà.
č	/ʧ/ africada postalveolar sorda
	com la ch en castellà.
d	/d/ oclusiva alveolar sonora
	com la d de andén. Sempre hi ha obstrucció en iniciar el sò.
ď	/ɟ/ oclusiva palatal sonora
	és una d palatalizada. No existix equivalent en castellà.
g	/g/ oclusiva velar sonora
	com la g de angustia. Sempre hi ha obstrucció en iniciar el sò.
h	/ɦ/ fricativa glotal sonora
	representa una aspiració, generalment sonora.
ch	/x/ fricativa velar sorda
	com la j castellana.
j	/j/ aproximante palatal sonora
	semiconsonante, com la i castellana.
ň	/ɲ/ nassal palatal sonora
	com la ñ castellana.
ř	/r̝/ vibrant múltiple alveolar sonora elevada
	és una r palatalizada. S'aproxima al sò de r+š o r+ž. En algunes regions d'Argentina la rr es pronuncia de manera similar.
s	/s/ fricativa alveolar sorda
	sempre sorda. Com la s de rosa, mes no la de rasgo.
š	/ʃ/ fricativa postalveolar sorda
	és una s palatalizada. Com la ch en algunes zones d'Andalusia.
ť	/c/ oclusiva palatal sorda
	és una t palatalizada. No existix equivalent en castellà.
v	/v/ fricativa labiodental sonora
	sò labiodental o bilabial, fricativo i sonorizado. Com la b castellana entre vocals (raba)
z	/z/ fricativa alveolar sonora
	és una s sonora. Com la s de rasgo
ž	/ʒ/ fricativa postalveolar sonora
	és una z palatalizada (o una š sonora). Com la ll en algunes zones de Buenos Aires

Vore també

• Ortografia checa