Alfabet rus

El alfabet rus (en rus: русский алфавит; русская азбука)^{[nota 1]} és la variant de l'alfabet cirílico usada per a escriure l'idioma rus.

Història

Alfabet rus en Wikimedia Commons.

Es va desenrollar en Bulgària. Des d'allí es va introduir en la Rus de Kiev, Estat medieval dels eslaus de l'est. Esta introducció va ser simultànea a la seua conversió al cristianisme en 988 d. C. o, si certs restants arqueològics estan correctament datats, en una data llaugerament anterior.

Lletres

Des de l'any 1918 (oficialment des de 1942), consta de 33 lletres. Abans les lletres Е i Ё es consideraven variants de la mateixa lletra.

Mayúscula	Minúscula	Nom	Nom antic¹	AFI	Eixemple	Numeració¹⁹	Unicode
А	а	а [a]	азъ [as]	/a/	a de animal	1	O+0410 / O+0430
Б	б	бэ [b]	буки ['bu.kʲɪ]	/b/ o /bʲ/	b de Brasil	-	O+0411 / O+0431
В	в	вэ [v]	вѣди ['vʲi.dʲɪ]	/v/ o /vʲ/	com la v en anglés o francés (labiodental)	2	O+0412 / O+0432
Г	г	гэ [g]	глаголь [glʌ'golʲ]	/g/	g de gat	3	O+0413 / O+0433
Д	д	дэ [d]	добро [də'bro]	/d/ o /dʲ/	d de dit	4	O+0414 / O+0434
Е	е⁴	е [je]	есть [jɛstʲ]	/jɛ/ o / ʲɛ/	ye /ié/ com a gèl	5	O+0415 / O+0435
Ё	ё^4,7	ё [jo]	-	/jo/ o / ʲo/	yo com en yo	-	O+0401 / O+0451
Ж	ж	жэ [zh/ʒ]	живѣте [ʐɨ'vʲɵ.tʲə]	/ʐ/ o /ʒ/	com la j francesa o la j de l'anglés jar	-	O+0416 / O+0436
З	з	зэ [z]	земля [zʲɪ'mlʲa]	/z/ o /zʲ/	z de l'anglés zoo	7	O+0417 / O+0437
И	и⁴	и [i]	иже ['i.ʐɨ]	/i/ o / ʲi/	i d'anada	8	O+0418 / O+0438
Й	й	и краткое [j 'kra.tkəjɪ]	и съ краткой [i s 'kra.tkəj]	/j/	i com en anglés yes	-	O+0419 / O+0439
К	к	ка [ka]	како ['ka.kə]	/k/ o /kʲ/	k de ka	20	-.	Л	л	эль [ɛlʲ]	люди ['lʲo.dʲɪ]	/l/ o /lʲ/	l de lux	30	O+041B / O+043B
М	м	эм [ɛm]	мыслѣте ['mɨ.slʲɪ.tʲɪ]	/m/ o /mʲ/	m de mapa	40	O+041C / O+043C
Н	н	эн [ɛn]	нашъ [naʂ]	/n/ o /nʲ/	n de no	50	O+041D / O+043D
О	о	o [o]	онъ [on]	/o/	o d'ogre (sona com a de arbre quan no està accentuada)	70	O+041I / O+043I
П	п	пэ [pɛ]	покой [pʌ'koj]	/p/ o /pʲ/	p de pes	80	O+041F / O+043F
Р	р	эр [ɛr]	рцы [rʦɨ]	/r/ o /rʲ/	r vibrant com en roll	100	O+0420 / O+0440
С	с	эс [ɛs]	слово ['slo.və]	/s/ o /sʲ/	s com en l'anglés see	200	O+0421 / O+0441
Т	т	тэ [tɛ]	твердо [tvʲɛ.rdə]	/t/ o /tʲ/	t de tipo	300	O+0422 / O+0442
У	у	у [o]	укъ [uk]	/o/	o com en el teu en espanyol	400	O+0423 / O+0443
Ф	ф	эф [ɛf]	фертъ [fʲɛrt]	/f/ o /fʲ/	f de fòc	500	O+0424 / O+0444
Х	х	ха [ha/xa]	хѣръ [xʲɛr]	/x/	j castellana com en "caixa" o ch escocesa com en "loch"	600	O+0425 / O+0445
Ц	ц	це [ʦɛ]	цы [ʦɨ]	/ʦ/	ts com en Tzintzuntzan	900	O+0426 / O+0446
Ч	ч	че [ʨɛ]	червь [ʨervʲ]	/ʧ/ o /ʨ/	ch de Chile	90	O+0427 / O+0447
Ш	ш	ша [ʂa/sh]	ша [ʂa]	/ʃ/ o /ʂ/	sh com en anglés	-	O+0428 / O+0448
Щ	щ	ща [ɕːa/shch]	ща [ɕtɕa]	/ʃʧ/ o /ɕː/	espècie de sh llarga, usualment transliterada com sch	-	O+0429 / O+0449
Ъ	ъ	твёрдый знак ['tvʲо.rdəj 'znak]	еръ [jer]; Yer	-	-	-	-	Ы	ы	ы [ɨ]	еры ['jɛ.rɨ]	/ɨ/⁵	vocal entre la «i» i la «o», com la «i» del guaraní o com la «i» en "riu"	-	O+042B / O+044B
Ь	ь	мягкий знак ['mʲækʲɪj 'znak]	ерь [jerʲ]	/ ʲ/³	-	-	O+042C / O+044C
Э	э⁶	э [ɛ]	-	/ɛ/	i d'época	-	O+042D / O+044D
Ю	ю	ю⁴ [ju]	ю [ju]	/ju/ o / ʲo/	yu (/iú/) com en Yugoslàvia	-	O+042I / O+044I
Я	я^4,16,17	я [ja]	я [ja]	/ja/ o / ʲa/	ya /iá/ com en paranoia	-	O+042F / O+044F

Nomenes de les lletres

Des de 1900, els noms mnemònics heretats de l'iglésia eslava s'usen per a les lletres. Poden vore's ací en l'ortografia pre-1918 de l'alfabet civil post-1708.

ya que la majoria dels noms antics són òbviament natius, es té argumentat que la llectura de la llista en l'orde tradicional, produïx un estil de himne per a l'art del llenguage, una orde moral:

аз буки веди	Yo conec les lletres
глаголь добро есть	verp bo és
живете зело земля	viure be en la terra
иже и како люди мыслете	com i com pensa la gent
наш он покой	ell és la nostra pau
рцы слово твердо	la paraula és ferma
ук ферт хер цы	[d'ací en avant...]
червь ша ер ять юс	[...el significat està molt poc clar]

Lletres no vocalisades

El signe dur ъ indica que la consonant precedent no està palatalizada. La seua pronunciació original, perduda sobre l'any 1400 o inclús abans, era d'un molt curt sò de l'estil de la schwa (ə), usualment transliterado al alfabet llatí per mig de la lletra ŭ.

El signe dèbil ь indica que la consonant precedent està palatalizada. La seua pronunciació original, perduda en el mateix periodo (al voltant del 1400), també era de similar al d'un schwa curt, pero palatalizado, usualment latinizado com ĭ.

Vocals

L'alfabet rus conté, en l'actualitat, 10 vocals: а, я, э, е, ы, и, о, ё, у, ю, pero solament 6 fonema vocàlics[1] [2] archivat en Wayback Machine.: /а/, /э/, /ы/, /и/, /о/ i /у/. El restant de vocals es tracten de vocals iotadas, és dir, vocals precedides del sò /j/: я té el sò /ja/; е, el sò /je/; ё, el sò /jo/ i, per últim, ю té el sò /ju/.

Les vocals е, ё, и, ю, я palatalizan la consonant precedent, i totes elles llevat la и iotizan la consonante (en el sò/j/ precedint-les com en el cas de la paraula castellana “sempre” /sjempre/). Per la seua banda, la и inicial va ser iotada fins a el XIX.

La lletra ы és una vocal posterior (que es pronuncia com la “i” pero en la llengua cap a arrere com la “o”), provinent del eslavónico comú, que ha mantingut millor la seua pronunciació original en el rus modern que en atres llengües eslaves. Originalment es nasalizaba en certes posicions: камы (kamy). La seua forma escrita va evolucionar de la següent manera: ъ, і, ъı i ы.

El caràcter э va ser introduït en l'any 1708 per a distinguir el sò no iotado ni palatalizado /i/ de la i iotada i palatalizada (pronunciada /je/ o /ié/).

La i corresponia originalment al sò no iotado /i/, deixant ıє per al iotado /je/ (o /ié/). No obstant, ıє va quedar en desús en el XVI. El caràcter ё, introduït per Lomonosov en el XVIII, marca el sò /jo/ o /ió/ que històricament evolucionara des del /je/ o /ié/ accentuat, un procés que encara continua hui en dia.

La lletra ё és opcional: és desijable i formalment correcte escriure i per a representar el sò /je/ (és dir, “ë” per a fer-ho respecte del /jo/ o /ió/). No obstant, cap dels varis intents oficials soviètics durant el XX d'obligar l'us del caràcter “ë” varen conseguir impondre's, i en l'actualitat s'admet que fins al seu us en les computadores s'ha debilitat (solament basta vore la seua “excèntrica” posició en els teclats russos actuals, prop de la posició de la tecla Esc).

En rus les vocals е, я i о en posició átona sofrixen una reducció vocàlica; açò produïx que la vocal о, es pronuncie, segons l'ubicació que ocupa respecte a la tònica, com una a.

Notes

↑ Ázbuka - de les lletres del antic eslau eclesiàstic az i buki.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto ruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ázbuka - de les lletres del antic eslau eclesiàstic az i buki.

[nota 1]