Ё
Ë, ë (cursiva Ë, ë) és una lletra del alfabet cirílic, sèptima en els alfabets rus i bielorús.
Orígens
Inventada en 1783 per Yekaterina Dashkova, va ser usada per primera volta, entre uns atres, en 1797 per l'historiador i escritor rus Nikolay Karamzin per a reemplaçar la combinació ‘іо’ en alguns casos (vore més avall).[1]
Us
Ë és idèntica en forma tant a la Е cirílica com a l'I llatina, llevat per la diéresis. Este signe diacrític no complix una funció regular en rus (com ho fa en alemà o francés), i solament és usat per a diferenciar esta lletra Ë (/yo/) d'I (/ye/).
S'utilisa en els idiomes rus, bielorús i rusino, de la mateixa manera que en molts dels idiomes del Caucas i túrquicos que usen o varen usar l'alfabet cirílic, pero no en molts dels atres idiomes eslaus. (La qual cosa és interessant puix el búlgar no utilisa esta lletra, en el seu lloc utilisa "ьо" despuix de consonant —que ademés és l'únic cas a on signe suau és utilisat en el búlgar modern— o йo despuix de vocal o a l'inici de paraula.)
Representa una О iotizada o palatalizada (/jo/ com yo en yoga, o /ʲo/), llevat despuix de les consonant postalveolares fricativas, com ж, ч, ш i щ, quan representa una simple /o/ (Eixemple: la paraula пошёл /poʃol/). Sempre que esta lletra apareix en una paraula, l'accent recau sobre el seu sílaba.
Allí on apareix este sò en rus, es correspon històricament a /jе/, un fet que pot vore's en comparar-ho en atres idiomes eslaus: моё (el possessiu el meu neutre singular en nominatiu i acusativo) és mulle en polac.
Encara que és d'us comú des de despuix de la Segona Guerra Mundial, en el rus imprés encara Ë seguix escrivint-se com Е per la seua similitut i el habilitat dels rus-parlants de saber, per context, que sò està representant. De manera obligatòria s'utilisa en diccionaris, llibres per a chiquets i texts per a l'aprenentage del rus com a llengua estrangera. Pero el fet és que açò genera certa confusió tant en els parlants natius com no natius. Alguna cosa que es veu reflectit per eixemple el hora de fer transcripcions dels noms a atres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat per açò. Algunes han remplazado el seu ‘ё’ per ‘е’, i viceversa, el seu ‘е’ per ‘ё’. En paraules d'orige estranger s'utilisa ё únicament en paraules d'orige alemà o hongarés en ö/ő, com per eixemple Gerhard Schröder, el llinage del qual és transliterado en rus com a Шpёдep.
Alguns escritors russos (com per eixemple Aleksandr Solzhenitsyn) i periòdics (com la Literaturnaya Gazeta) sempre publiquen els seus texts utilisant la lletra Ë.
En bielorús i rusino és incorrecte reemplaçar "ё" en "е"
Vore també
- Е, alfabet cirílico
- Ε, épsilon alfabet grec
- I, alfabet llatí
- Є, Є ucraniana, alfabet cirílico
- Э, alfabet cirílico
Referències
- ↑ (en rus) В. Т. Чумаков. «Ё – седьмая, счастливая буква азбуки». Грамота.ру. БСМП «ЭЛЕКС-Альфа». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ё» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.