Idioma rusino

El rusino (русинська мова, rusynska mova) és un idioma eslau oriental parlat pels rusinos, que junt en el bielorús i l'ucranià compartixen un antecedent llingüístic comú, l'antic ruteno.

Les opinions diferixen entre els llingüistes sobre si el rusino és un idioma distint dins del grup eslau oriental o un dialecte de l'ucranià. Les implicacions polítiques s'afigen a la controvèrsia.

El rusino és parlat en l'óblast de Transcarpacia en Ucrània, en el noreste d'Eslovàquia, el surest de Polònia (a on solen rebre el nom de łemkowski 'Lemko', pel seu característic us de la paraula lem/лєм 'solament'), i Hongria (a on tant les persones com l'idioma són cridats rutenos).

L'idioma rusino panónico en Sèrbia és algunes voltes inclós dins del grup idiomàtic rusino, encara que alguns llingüistes ho consideren pertanyent al grup eslau occidental. En Ucrània, el rusino és considerat normalment com un dialecte del ucranià, ya que està molt propenc al dialecte ucranià hutsul, encara que alguns dels seus parlants preferixen considerar-se a sí mateixos com a diferents dels ucranians.

Els intents d'estandardisar l'idioma han tingut dificultats en estar dividits entre quatre països, per lo que en cada u d'estos ha derivat en una ortografia distinta (en cada cas en lletres cirílicas) i normes gramaticals basades en els diferents dialectes rusinos. El centre cultural dels carpato-rusinos és Prešov en Eslovàquia, Uzhgorod i Mukáchevo en Ucrània, Krynitsa i Legnica en Polònia i Budapest en Hongria. Molts rusinos viuen en Canadà i en els Estats Units. És molt difícil contabilisar els rusinohablantes, pero el seu número pot estimar-se en el milló de persones, la majoria d'ells en Ucrània i Eslovàquia.

El primer país en reconéixer l'idioma rusino, més exactament el rusino panónico, va anar oficialment l'antiga Yugoslàvia. En 1995, els rusinos varen ser reconeguts com una realitat llingüística d'Eslovàquia, gojant de l'estatus d'Idioma Oficial en els ajuntaments a on més del 20 % dels seus habitants parlen rusino.

Habitualment es considera que l'idioma rusino està dividit en les següents varietats:

• Lemko, parlat principalment fòra d'Ucrània en la regió de Prešov d'Eslovàquia, a lo llarc de la vertent sur dels Cárpatos. Abans era parlant en l'alvertent septentrional d'estes montanyes, en lo que hui dia és el suroest de Polònia, en anterioritat a l'Operació Vistula, pero està revivint novament.
• Rusino doliniano o rusino subcarpático, parlat en l'óblast de Zakarpatia en Ucrània.
• Rusino pryashiv és el rusino parlat en la regió de Prešov (en rusino: Pryashiv/Pryashuv) en Eslovàquia, aixina com en algunes comunitats d'emigrats, principalment en els Estats Units.
• Rusino panónico, parlat en el noroest de Sèrbia i est de Croàcia. També cridat dialecte Bachea (Bačka); és un dels idiomes oficials de la província autònoma sèrbia de la Voivodina.
• Hutsul, parlat en les zones montanyoses de les províncies de Suceava i Maramures en Romania, i els extrems meridionals del óblast d'Ivano-Frankivsk en Ucrània (aixina com en parts del óblast de Chernivtsi i del óblast de Zakarpatia), i en l'ala septentrional dels Cárpatos, en la regió d'Hutsulshchina.
• Boiko, parlat en la regió septentrional de les montanyes dels Cárpatos en els óblast de Leópolis i Ivano-Frankivsk en Ucrània i en la regió de Bóikivshchina. Es pot escoltar a lo llarc de la frontera en el Voivodato subcarpático en Polònia.

Els dialectes boiko, hutsul i doliniano (conegut este últim també com la variant transcarpática de l'ucranià) són identificats per alguns llingüistes i pels seus propis parlants com a dialectes ucranians i no rusinos, considerant-se varietats de l'ucranià.

Algunes de les particularitats d'esta llengua són:

1. Absència del sò [i], per lo que solament conten en la lletra и.
2. Pronunciació de [i] de la lletra i.
3. Pas de les з i c blanes ([z'], [s']) a ж [ʒ] i ш [ʃ].
4. Pas de д i m blanes ([d'], [t']) a дз [dz'] i ц [ts'].
5. Accent fix en la penúltima sílaba.
6. Absència del vocalisme ple.

Alfabet

Lletres i símbols de l'alfabet carpato-rusino

Mayúscula	Minúscula	Nom	Translit.	Pronunciació	Notes
А	а	a	a	/a/
Б	б	бы	b	/b/
В	в	вы	v	/v/
Г	г	гы	h	/ɦ/
Ґ	ґ	ґы	g	/g/
Д	д	ды	d	/d/
Е	е	i	i	/je/
Є	є	є	je	/je/
Ё	ё	ё	jo	/ʏ/	no existix en el rusino panónico
Ж	ж	жы	ž	/ʒ/
З	з	зы	z	/z/
И	и	и	i	/ɪ/
І	і	i	i	/i/	no existix en el rusino panónico
Ы	ы	ы	i	/ɨ/	no existix en el rusino panónico
Ї	ї	ї	ji	/ji/
Й	й	йы	j	/j/
К	к	кы	k	/k/
Л	л	лы	l	/l/
М	м	мы	m	/m/
Н	н	ны	n	/n/
О	о	o	o	/o/
П	п	пы	p	/p/
Р	р	ры	r	/r/
С	с	сы	s	/s/
Т	т	ты	t	/t/
У	у	у	o	/o/
Ф	ф	фы	f	/f/
Х	х	хы	x, ch	/x/
Ц	ц	цы	c	/ts/
Ч	ч	чы	č	/ʧ/
Ш	ш	шы	š	/ʃ/
Щ	щ	щы	šč	/ʃʧ/
Ѣ	ѣ	їть		/ji/,/i/	Usat abans de la Segona Guerra Mundial
Ю	ю	ю	ju	/ju/
Я	я	я	ja	/ja/
Ь	ь	мнягкый знак (ірь)	′	/ʲ/	signe que precedix a la palatalisació d'una consonant
Ъ	ъ	твердый знак (ір)	′		no existix en el rusino panónico

Bibliografia

• A new Slavic language is born. The Rusyn literary language in Slovakia. Ed. Paul Robert Magocsi. New York 1996.
• Magocsi, Paul Robert. Let's speak Rusyn. Бісідуйме по-руськы. Englewood 1976.
• Дуличенко, Александр Дмитриевич. Jugoslavo-Ruthenica. Роботи з рускей филолоґиї. Нови Сад 1995.
• Tares Kuzio, "archive. org/web/20080516224509/http://www. taraskuzio. net/journals/pdf/national-rusyns. pdf The Rusyn question in Ukraine: sorting out fact from fiction", Canadian Review of Studies in Nationalism, XXXII (2005)
• Elaine Rusinko, "Rusinski/Ruski pisni" selected by Nataliia Dudash; "Muza spid Karpat (Zbornik poezii Rusiniv na Sloven'sku)" assembled by Anna Plishkova. Books review. "The Slavic and East European Journal, Vol. 42, No. 2. (Summer, 1998), pp. 348-350. jstor. org/sici? sici=0037-6752(199822)1%3A42%3A2%3C348%3ARP%3E2.0. CO%3B2-A JSTOR archive
• Marta Harasowska. "Morphophonemic Variability, Productivity, and Change: The Case of Rusyn", Berlín ; New York : Mouton de Gruyter, 1999, ISBN 3-11-015761-6.
  • jstor. org/sici? sici=0097-8507%28200009%2976%3A3%3C728%3AMVPACT%3E2.0. CO%3B2-L Book review by Edward J. Vajda, Language, Vol. 76, No. 3. (Sep., 2000), pp. 728-729
• I. I. Pop, Paul Robert Magocsi, Encyclopedia of Rusyn History and Culture, University of Toronto Press, 2002, ISBN 0-8020-3566-3

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• archive. org/web/20080509123945/http://www. rusyn. org/rusyns-language. html Idioma rusino en l'Acadèmia Mundial de Cultura Rusina
• ethnologue. com/show_language. asp? code=rue Informe etnològic dels rusinos
• ruskamatka. tk/ Руска Матка (Ruska Matka), Organisació cultural central dels rusinos panónicos ruskamatka. tk/ archivat en Wayback Machine.
• carpatho-rusyn. org/voj. htm Transliteración rusina a l'alfabet llatí
• archive. org/web/20070928082208/http://karpatorusyns. org/more. php? id=58_0_1_0_C17 Dmitri Sidor (Димитрій Сидор). Fonètica de l'idioma rusino (ФОНЕТИКА РУСИНСЬКОГО ЯЗЫКА)
• archive. org/web/20080309101713/http://www. dzvoni. netfirms. com/index_files/english1. html Rusyn Greco Catholic Church in Novi Sad (Vojvodina-Sèrbia)