Ь

Ь

El signe suau (Ь, ь, en ruso: мя́гкий знак, romanizado: myagkiy znak) (cursiva, Ь, ь) també conegut com yer anterior, és una lletra del alfabet cirílic. En eslau eclesiàstic antic, representava una vocal curta (o "reduïda") anterior. Com la seua companyera, el "signe dur" Ъ, el fonema vocàlic que designava va ser després en part abandonat i en part es va unir en atres vocals. En els moderns sistemes d'escritura cirílic eslaus (tots els eslaus orientals més el búlgar i l'eslau eclesiàstic), no representa un sò individual, sino més be indica el suavisament (palatalisació) de la consonant precedent o (menys freqüentment) solament té un us ortogràfic tradicional sense cap significat fonètic (com les paraules russa туш 'florir' i тушь 'tinta índia', abdós pronunciades [la teuaʂ], pero diferents en gènero gramatical i declinació). També té la funció de ser un "signe separador": en rus, les vocals després del signe suau són pronunciades per separat de la consonant precedent i són iotadas (compare's en rus льют [lʲjut] 'aboquen/derramen' i лют [lʲut] '(ell és) feroç').

En transcripció eslavista Ь i Ъ són usats per a indicar els sons extra curts /ĭ/ i /ŭ/ del protoeslavo respectivament (per ej. slověnьskъ adj. ‘eslavónico’)

En les llengües eslaves, el signe suau té l'us més llimitat en búlgar: des de 1945, l'única posició possible és entre consonant i <о> (per eixemple, en noms com Жельо, Кръстьо, i Гьончо).

La variant cirílica del idioma serbocroata (Vukovica) no ha tingut cap signe suau des de mediats del sigle ХIX: la palatalisació és representada per lletres consonants especials en lloc d'este signe (algunes d'estes lletres, tals com Њ o Љ, varen ser dissenyades com a lligam en el signe suau). El sistema d'escritura macedonio modern, basat en la variant serbocroata, no ha tingut signe suau des de la seua creació en 1944.

Baix regles ortogràfiques normals, no té forma mayúscula puix cap paraula comença en esta lletra. No obstant, les tipografies cirílicas normalment proveïxen d'una forma mayúscula per a text tot en mayúscules, o per a usar-se com a element de varis números en série (com a séries de billets soviètics) i índexs (per eixemple, existia un vell model rus de locomotora de vapor marcada com "Ь" — ru:Паровоз Ь).

En la romanisació de paraules cirílicas, els signes suaus són típicament reemplaçats en el símbol primera (o, alternativament, en l'apòstrof) o simplement ignorats (especialment en posició final: Тверь=Tver, Обь=Ob etc.).

Nom de la lletra

• Eslau eclesiàstic antic: ѥрь (yerĭ)—el significat de la paraula és desconegut
• Eslau eclesiàstic: єрь (yer')
• Búlgar: ер малък [er ˈma.lək] ('menuda yer'), mentres que el signe dur és denominat ер голям ('gran yer')
• Rus: мягкий знак [ˈmʲæxʲ.kʲɪj znak] ('signe suau'), o (un nom arcaic, majorment abans de 1917) ерь [jerʲ]
• Ucranià: м’який знак [mja.ˈkɪj znak] ('signe suau')
• Bielorús: мяккі знак [mʲak.kʲi znak] ('signe suau')
• idioma croata, idioma serbi: tanko jer/танко јер ('yer fina'), o simplement jer/јер ('yer')—mentres que el signe dur és cridat debelo jer/дебело јер ('yer grossa') o simplement jor/јор ('yor')

Vore també

Ь en el Viccionari.

• Ъ (yer o signe dur)
• iotaació
• Ы (yery), Љ (lje) i Њ (nje)—lligam en el signe suau
• Ҍ (signe semisuave), gràficament idèntica a Ѣ (Yat)