Comillas

Les comillas són un signe ortogràfic doble de puntuació. En espanyol existixen tres tipos d'elles: les angulars, espanyoles o llatines (Plantilla:Char Plantilla:Char), les altes o angleses (Plantilla:Char Plantilla:Char) i les simples (Plantilla:Char Plantilla:Char).
Són utilisades per a marcar nivells distints en una oració. Les comillas angulars s'escriuen sobre la part mija del rengló, mentres que les altes i simples s'escriuen en la part alta d'est.
Per ser un signe doble, en espanyol s'escriuen pegades al primer i últim signe (ya siga lletra, número o un atre signe ortogràfic) del periodo que emmarquen, és dir, no es deixa espai algun. Aixina mateix, es distinguix entre comillas d'obertura (Plantilla:Char, Plantilla:Char i Plantilla:Char) i comillas de tancament (Plantilla:Char, Plantilla:Char i Plantilla:Char). Les comillas angleses (altes) d'obertura s'apleguen a presentar en forma simètrica a les de tancament, o en forma inversa a estes últimes.
Les comillas en l'espanyol
[editar | editar còdic]Tipos
[editar | editar còdic]En espanyol s'utilisen tres tipos de comillas:[1]
- Comillas angulars o espanyoles: «…», també són cridades llatines, i menys freqüentment, baixes o franceses;
- Comillas altes o angleses: “…”, i a voltes en una tipografia distinta com "…";
- Comillas simples: ‘…’, i a voltes en una tipografia distinta com '…'.
Controvèrsia de l'orde d'us
[editar | editar còdic]Encara en la Ortografia de la Llengua Espanyola de 1990 feta per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) junt a l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) s'informava: «Per lo general, és indistint l'us d'un o un atre tipo de comillas dobles; pero solen alternar-se quan cal utilisar comillas dins d'un text ya entrecomillado».
No obstant, ya en 2005 en el Diccionari panhispánico de dubtes (DPD) també de la RAE junt a l'ASALE diu al respecte: «En els texts impresos, es recomana utilisar en primera instància les comillas angulars, reservant els atres tipos per a quan deguen entrecomillarse parts d'un text ya entrecomillado».[2]
Si dins de lo entrecomillado apareguera una segona cita, s'utilisarien atres comillas. L'eixemple donat en la Ortografia de la llengua espanyola i en el citat DPD seguix este orde: «…“…‘…’…”…». Tal afirmació va tornar a repetir-se en la nova Ortografia de la llengua espanyola publicada a finals de 1990, a on corroborava lo que es diu en el Diccionari Panhispánico de Dubtes.[3]
Per la seua banda, l'Acadèmia Mexicana de la Llengua recomana l'orde “…‘…Diccionario Panhispánico de Dudas…’…”, ya que les comillas angleses són la més comunes en Mèxic i el restant d'Amèrica.[4]
Ortografia de les comillas
[editar | editar còdic]Combinació en atres signes de puntuació
[editar | editar còdic]- Si el text entrecomillado termina en l'enunciat, el punt s'escriu despuix de les comillas de tancament, al contrari de lo que ocorre en atres llengües. Per eixemple: «Benito Juárez va dir: “El respecte al dret alié és la pau”».
- En el cas de que hi haja algun signe de puntuació despuix de les comillas de tancament, este sempre es colocarà despuix del periodo que emmarquen i no al revés. Per eixemple: En un principi havia dit: «Ho considere incorrecte»; no obstant, al final es corrompió.
- Pot haver situacions en les que hi haja tres signes ortogràfics junts que involucre a les comillas, ya que, dins del periodo que emmarquen les comillas, l'enunciat té la seua pròpia puntuació independent de la del text principal, per lo que du els seus propis signes ortogràfics. L'única excepció a la regla seria el punt final de l'enunciat. Per això, si l'enunciat entrecomillado és interrogativo o exclamativo, els signes d'interrogat i exclamació s'escriuen dins de les comillas. Per eixemple: Em va preguntar ell: «¿Cóm et va anar?».
Us de mayúscules i minúscules
[editar | editar còdic]- S'usen les minúscules en la primera lletra del periodo que emmarquen les comillas quan és un sustantiu comú. Per eixemple: La paraula «sílaba» té tres sílabes.
- Si un periodo entrecomillado inicia l'enunciat va en mayúscules. Per eixemple: “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”, va afirmar Gandhi.
- Si les comillas emmarquen algun nom propi llògicament s'escriu en mayúscules. Per eixemple: El primer capítul de Harry Potter i la Pedra Filosofal s'ha traduït a l'espanyol tant a «El chiquet que va viure» com a «El chiquet que va sobreviure».
- Si és una cita, sempre s'escriurà en mayúscules, i normalment despuix dels dos punts. Per eixemple: Va afirmar: «Una cita textual és qualsevol cosa que no va ser pronunciada originalment pel parlant en qüestió».
- Despuix dels dos punts, no sempre va el text entrecomillado en mayúscules, puix pugues no ser una cita. Per eixemple: Mèxic: «lloc dels mexicas» significa.
Usos recomanats
[editar | editar còdic]Cites
[editar | editar còdic]Per a reproduir qualsevol tipo de cita. En el cas de que la cita ocupe més d'un paràgraf, antigament era usual utilisar les comillas de tancament al principi del nou paràgraf, no obstant, esta pràctica ha caigut en desús. Per eixemple: Diu Rafael Lapesa en la seua obra Història de la llengua espanyola, a propòsit dels germans:
«En l'any 409 un conglomerat de pobles germànics —vàndals, suevos i alanos— travessava el Pirineu i caïa sobre Espanya […].»
«Aixina va quedar complida l'amenaça que secularmente venia pesant des del Rhin i el Danubio».
No obstant, és comú que les cites es reproduïxquen en una sagnia diferent a l'utilisada i/o en un tamany de font menor. En tal cas, ya no seria necessari l'us de les comillas, independentment del número de paràgrafs d'esta. Per eixemple: Diu Rafael Lapesa en la seua obra Història de la llengua espanyola, a propòsit dels germans:
Aixina va quedar complida l'amenaça que secularment venia pesant des del Rhin i el Danubio.
Reproducció de pensaments
[editar | editar còdic]En les obres de caràcter lliterari, les comillas s'utilisen per a reproduir els pensaments d'algun personage. Per eixemple: «“¡Fins a en llatí sabia maldir el pillastre!”, va pensar el pare» (Clarín Regenta [Esp. 1884-85]).
Caràcter especial
[editar | editar còdic]Les comillas també servixen per a cridar l'atenció al llector sobre alguna paraula o frase que es distinguix del restant dels components lèxics de l'enunciat. Açò pot ser que s'ocupe en un sentit especial i que siga vulgar o impròpia. Per eixemple: Ella preferix dir “chascarrillo” més que broma.
Usos metallingüístics
[editar | editar còdic]En aquells casos a on lo important d'una paraula o enunciat no siga per a comunicar del mensage que contenen, sino per a comentar-los des d'un punt de vista llingüístic, és vàlit posar-los entre comillas. Per eixemple: La paraula “paraula” és plana.
Per un atre costat, en enunciats de caràcter llingüístics, és vàlit l'us de les comillas simples per a explicar el significat dels térmens. Per eixemple: La paraula «Mèxic» es creu que està formada de tres veus náhuatl: metz(tli) ‘lluna’, xic(tli) ‘centre o melic’ i -co ‘sufix de lloc’.
Certs títuls
[editar | editar còdic]Per a qualsevol part interna d'una publicació, com pot ser el títul d'un artícul, un reportage, un conte, un poema o qualsevol capítul d'un llibre, es recomana usar tant les comillas com la lletra cursiva, i el seu us pot alternar-se lliurement. Per eixemple: Hi ha noveles els capítuls de les quals carixen de noms. Un eixemple és Orgull i Prejuí, el primer capítul del qual es diu «Capítul Ⅰ».
Usos incorrectes o no recomanats
[editar | editar còdic]- Quan es tracte de reproduccions de frases que algú més haja dit i s'haja afectat l'estil original de lo dit, com podria ser canvis dels temps verbals o pronoms i adverbis. Seria incorrecte alguna cosa com: La meua mare nos va dir que “nos cuidàrem pel fret”. En el seu lloc, seria correcte no utilisar les comillas; per eixemple: La meua mare nos va dir que nos cuidàrem pel fret.
- Per a l'utilisació de extranjerismes crus (paraules alienes a l'espanyol que no hagen segut adoptades a l'ortografia de l'idioma) es recomana més usar la lletra cursiva que les comillas. Per eixemple: ¡De veres em va encantar el seu outfit! Açò es fa per a explicar per qué la grafia de la paraula no coincidix en la seua pronunciació. En el cas de que el processador no puga optar per l'us de la cursiva (com podria ser un text manuscrit o un lloc a on no s'accepte eixe tipo de lletra), sí s'escriurà entre comillas. En el cas de que el text estiga en cursiva, el seu us serà en lletra redona.
- Contrari a lo que ocorre en les parts internes de qualsevol publicació, el títul de qualsevol obra artística (ya siga una novela, còmic, cançó, escultura, pintura, fotografia, etc.) s'escriu sempre en lletra cursiva i no entre comillas, o en lletra redona, si està escrit en cursiva. Per eixemple: Han segut considerats Els jocs de la fam, En flames i Sinsajo els llibres més exitosos de la seua autora, pel número de vendes d'estos. Contrari a lo anterior, els llibres sagrats no es recomanen escriure en cursiva o viceversa, ademés de que generalment s'utilisen en artícul determinat; per eixemple: Es considera que la Bíblia és el llibre més venut de l'història.
En atres idiomes
[editar | editar còdic]| Idioma | Normals | Alternatives | Distància | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| primàries | secundàries[5] | primàries | secundàries[5] | ||||
| Afrikáans | „…” | ‚…’ | |||||
| Albanés | «…» | ‹…› | “…„ | ‘…‚ | |||
| Alemà[6] | „…“ | ‚…‘ | »…Ortografía de la lengua española | ‹…› | “…” | ‘…’ | |
| Bielorús | «…» | „…” | „…“ | 1 pt | |||
| Búlgar | „…” | ‚…‘ | |||||
| Català | «…» | “…” | “…” | ‘…’ | 0–1 pt | ||
| Chec | „…“ | ‚…‘ | »…Ortografía de la lengua española…Diccionario Panhispánico de Dudas…“…‘…«…»…’…”…«Benito Juárez dijo: “El respeto al derecho ajeno es la paz”»…En un principio había dicho: «Lo considero incorrecto»; sin embargo, al final se corrompió | “…” | “…” | ‘…’ | 0–1 pt |
| Espanyol (L. A.) | “…” | ‘…’ | «…» | “…” | 0–1 pt | ||
| Esperanto | “…” | ||||||
| Estonio | „…” | ||||||
| Finés | ”…” | ’…’ | »…» | ›…› | |||
| Francés[6] | « … » | ‹ … ›[7] | “ … ” | ‘ … ’ | ¼ em | ||
| Grec | «…» | ‹…› | “…” | ‘…’ | 1 pt | ||
| Hebreu | “…” | «…» | “…„ | ||||
| Hongarés | „…” | »…« | |||||
| Inglés (R. U.)[8] | ‘…’ | “…” | “…” | ‘…’ | 1–2 pt | ||
| Inglés (E. U.)[8] | “…” | ‘…’ | 1–2 pt | ||||
| Irlandés | “…” | ‘…’ | 1–2 pt | ||||
| Islandés | „…“ | ‚…‘ | |||||
| Italià[6] | comillas | “…” | ‘…’ | 1–2 pt | |||
| Japonés | 「…」 | 『…』 | |||||
| Letó | „…“ | "…" | |||||
| Lituà | „…“ | ‚…‘ | |||||
| Neerlandés[9] | „…” | ‚…’ | “…” | ’…’ | |||
| Noruec | «…» | „…“ | |||||
| Polac | „…” | «…» | »…«[10] | ||||
| Portugués europeu | «…» | ‹…› | “…” | ‘…’ | 0–1 pt | ||
| Portugués brasiler | “…” | ‘…’ | 0–1 pt | ||||
| Rumà | „…“ | «…» | |||||
| Rus[11] | “…” | „…” | “…” | ‘…’ | |||
| Serbi | „…” | ‚…’ | »…« | ›…‹ | |||
| Llengües sorbias | „…“ | ‚…‘ | |||||
| Suec | ”…” | ’…’ | »…» | ›…› | |||
| Suïssa[6] | «…» | ‹…› | „…“ risp. “…” | ‚…‘ risp. ‘…’ | |||
| Turc | «…» | ‹…› | “…” | ‘…’ | 0–1 pt | ||
| Ucranià | «…» | „…” | „…” | 1 pt | |||
En molts idiomes, alfabets i països s'utilisen normalment les comillas dobles, sent les demés reservades com a alternativa o per a casos especials. Es donen, no obstant, excepcions: per eixemple, en Estats Units s'usen més les dobles, mentres que en Regne Unit es preferixen les simples.[12]

Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «comillas, us d'este signe ortogràfic». Fundéu.
- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ Plantilla:Cita OLE
- ↑ «Comillas - Acadèmia Mexicana de la Llengua» (en és-és). www.academia.org.mx. Consultat el 2022-08-30.
- ↑ 5,0 5,1 Dins d'una atra cita.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 En Suïssa s'usa el mateix tipo de comillas per a totes les llengües del país (alemà, francés, italià i retorromanche).
- ↑ En una cita dins d'una atra cita, es manté la comilla d'obertura al començ de cada frase.
- ↑ 8,0 8,1 Vore la següent entrada de Wikipedia: Us de les comillas en anglés.
- ↑ En els Països Baixos, les comillas primàries simples o dobles poden combinar-se en les secundàries dobles o simples. Lo únic no permés és la combinació de dos comillas dobles juntes, el restant de combinacions són acceptables.
- ↑ Este tipo de comillas s'usa molt rarament en polac, i solament en casos especials. Pot usar-se, per eixemple, per a indicar els distints significats d'una paraula en un diccionari.
- ↑ Les comillas secundàries en rus escomencen a amprar-se molt més a sovint, encara que açò no és correcte.
- ↑ Vore l'artícul corresponent en la Wikipedia en anglés.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comillas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.