Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola

La Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) és l'entitat i l'organisme institucional internacional encarregada de reunir a les distintes acadèmies de la llengua espanyola en la finalitat d'impulsar l'unitat, integritat i desenroll del idioma espanyol.[1]
Es va conformar en Mèxic en 1951, originàriament integrada per les vint acadèmies ya existents en els països sobirans a on l'espanyol és, o era al moment de la conformació, com en el cas de la Filipines, llengua tant oficial com vehicular (més Filipines, que ya contava en una acadèmia pròpia). Actualment són vintiquatre les acadèmies de la llengua espanyola que la conformen, en incorporacions d'institucions fundades posteriorment en països en forta presència de la comunitat hispanohablante (per eixemple, Estats Units) i vínculs històrics en Espanya.
La seua comissió permanent es troba en Madrit, Espanya,[2] ciutat en la que també es troben la sèu de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i la sèu central del Institut Cervantes. El lema de l'Associació és «Una estirp, una llengua i un destí».[3]
Història
[editar | editar còdic]
En abril de 1951, per iniciativa del llavors president de Mèxic, Miguel Alemà Valdés, es va convocar l'I Congrés d'Acadèmies en lo que seria el primer dels setze congressos ordinaris de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) fins a la data. Precisament la Real Acadèmia Espanyola (RAE), per motius polítics, no va estar present en eixa primera convocatòria. Celebrat entre el 23 d'abril i el 6 de maig de 1951, es va crear en el marc del congrés l'Associació i la Comissió Permanent de la ASALE, en la que Espanya sí va participar en aquell any. Des de el II Congrés, celebrat en 1956 en Madrit, sèu permanent de la ASALE, la RAE ha participat regularment en els seus congressos i sessions.
Dita colaboració entre la RAE i les acadèmies de la llengua s'expressa en la coautoría, a partir de la XXII edició (2001), del Diccionari de la llengua espanyola, la Ortografia en les seues edicions de 1999 i 2010, considerada una obra panhispánica, i el Diccionari panhispánico de dubtes (2005).
Obres conjuntes són la redacció per part de l'Associació de la Gramàtica i l'elaboració d'un Diccionari de americanisme. Des de 2000 organisa l'Escola de Lexicografia Hispànica, que conta en beques otorgades per un conveni entre la RAE i la Fundació Carolina per a la formació d'experts en lexicografia de l'espanyol.[4]
L'Associació, junt a la Real Acadèmia Espanyola, va ser guardonada en el Premie Príncip d'Astúries de la Concòrdia de 2000 en motiu dels seus esforços de colaboració i consens.
Organisació de l'associació
[editar | editar còdic]L'Associació realisa un Congrés cada quatre anys, encara que diverses circumstàncies han impedit en alguns moments de complir en esta aspiració.[5] La direcció de l'Associació correspon a la Comissió Permanent, integrada per un president (càrrec ocupat pel director de la RAE), un secretari general (que recau en un acadèmic de qualsevol de les acadèmies associades, llevat la RAE, elegit pel Congrés), el tesorer designat per la RAE i quatre vocals de les acadèmies associades que es turnan anualment. Des de 1970, en el III Congrés d'Acadèmies celebrat en Bogotà, Colòmbia, s'aprova un conveni multilateral pel qual els governs dels països que conten en una acadèmia de la llengua es comprometen a recolzar-la i dotar-la dels mijos físics i financers per a la realisació de les seues activitats. Estes mides també s'apliquen a l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.
Vore també
[editar | editar còdic]- Associació Asiàtica de Hispanista
- Associació d'Estats Iberoamericans per al Desenroll de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica
- Centre Regional per al Foment del Llibre en Amèrica Llatina i el Carib
- Congrés de Hispanista Africanes
- Congrés Internacional de la Llengua Espanyola
- Congrés Internacional de Història de la Llengua Espanyola
- Distribució geogràfica de l'idioma espanyol
- Hispanidad
- Hispanismo
- Institut Cervantes
- Institut Espanyol d'Andorra
- Lliteratura espanyola del Modernisme
- Lliteratura en espanyol
- Organisació d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
- Panhispanismo
- Societat Llatinoamericana d'Estudis Sobre Amèrica Llatina i el Carib
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2007).Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.Medellín:
- ↑ «Estructura i funció Asale». Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2013. Consultat el 2009.
- ↑ «a-anunciar-el-xv-congrés-de-la-asale L'Acadèmia Mexicana de la Llengua va oferir una roda de prensa per a anunciar el XV Congrés de la ASALE». Acadèmia.org.mx. Archivat des d'el a-anunciar-el-xv-congrés-de-la-asale original, el 12 de giner de 2021. Consultat el 2021-01-09.
- ↑ Fundació Carolina: Escola de Lexicografia Hispànica. Master Títul Propi en Lexicografia Hispànica [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 14 de juny de 2020.
- ↑ «Congressos de la ASALE». Asale.org. Consultat el 2021-07-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asociación de Academias de la Lengua Española» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.