Lliteratura en espanyol

Archiu:Miguel de Cervantes (1605) El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha.png

Primera edició de El Quixot (1605).

La lliteratura en espanyol és la suma de les obres escrites en espanyol o castellà en el conjunt dels països hispanohablante, entre els que s'inclouen aquells a on l'espanyol, a pesar de no ser idioma oficial, és utilisat com a llengua lliterària, com és el cas d'Estats Units o Marroc. És una de les més importants del món, no solament perque la llengua en la que s'ha escrit i escriu siga una de les més difoses, sino per la calitat i el volum de les seues aportacions a l'elenc de la lliteratura universal.^{cita requerida}

Traces distintives

Caracterisa a la lliteratura en espanyol certa tendència al realisme, la perduraació i vitalitat de la tradició autòctona a través d'una riquíssima tradició oral (els temes del Romancero i de l'èpica medieval varen perdurar en el Sigle d'Or a través del teatre clàssic i encara en l'actualitat) i certa desintonía respecte al restant de les estètiques lliteràries europees, creada per l'extensió i desenroll excessiu que va tindre en la tradició hispànica el moviment conegut com Barroc, que caracterisa l'época clàssica de la cultura espanyola de la mateixa manera que l'academicisme a la francesa. Per una atra part, la lliteratura en espanyol ha vingut a enriquir-se en tot tipo de tendències autòctones naixcudes en Hispanoamèrica gràcies al mestiçage. La tradició de la lliteratura hispànica és d'una complexitat i riquea difícilment comparable en atres tradicions menys respectuoses en la diversitat cultural.^{cita requerida}

Gèneros específics

La lliteratura en espanyol, posesora d'un dels més rics acervos del món^{cita requerida}, ha creat gèneros originals i específics narratius com el romançada, els llibres de cavalleries^{cita requerida}, la novela sentimental, la celestinesca, la novela picaresca, la novela polifònica, la nivola, fòrmules teatrals com l'auto sacramental, l'entremés, l'esperpento, la tragèdia grotesca i l'astracanada. Va anticipar el simbolisme en l'obra d'alguns poetes com a Sant Juan de la Creu i Gustavo Adolfo Bécquer i el parnasianisme en poetes com Luis de Góngora i va crear algunes estètiques particulars tals com el Barroc, que encara que originat en Itàlia es va desenrollar en la seua forma màxima en Espanya, i el Modernisme, primer moviment de molts d'orige hispanoamericà; va madurar els fruts més conseguits de la mística europea en l'obra de Sant Juan de la Creu, tan propenca a voltes al Surrealisme i a atres estètiques de Vanguarda.

Archiu:Cervantes Jáuregui.jpg

Miguel de Cervantes.

Archiu:LopedeVega.jpg

Lope de Vega.