Cárpatos

Per a la cordillera llunar vore Montes Carpatus.

Els monts Cárpatos són un sistema montanyós d'Europa Oriental que forma un gran arc de 1500 km de llongitut i uns 150 km d'esgambi mig, a lo llarc de les fronteres d'Àustria, República Checa, Eslovàquia, Polònia, Ucrània, Romania, Sèrbia i nort d'Hongria, lo que la convertix en la segona cordillera més llarga d'Europa despuix dels Alps escandinaus, en 1700 km. En els Cárpatos es troben les majors poblacions europees d'orso pardo, llop europeu, gamuzas i gats cervals, en la major concentració en Romania,^[1]^[2]^[3] i més d'un terç de totes les espècies de plantes d'Europa.^[4] Els Cárpatos i el seu piedemonte també concentra aigües termals i minerals. Romania alberga un terç del total europeu d'estes aigües^[5]^[6] i és el segon país en major superfície de boscs vérgens del continent despuix de Rússia, en 250 000 hectàrees (65 %), de les quals la major part es troba en els Cárpatos.^[7] Els Cárpatos meridionals constituïxen la superfície sense fragmentar més gran d'Europa.^[8]

El sistema montanyós està format per cordilleres que formen un arc des de la República Checa (3 %) al noroest cap a Eslovàquia (17 %), Polònia (10 %), Hongria (4 %) i Ucrània (11 %) fins a Romania (53 %) a l'est i en les Portes de Ferro en el Danubio entre Romania i Sèrbia (2 %) al sur. La cordillera més alta dels Cárpatos són les Tatras, en la frontera entre Eslovàquia i Polònia, a on el seu pico més alt supera els 2600 metros. El segon cim més alta es troba en els Cárpatos orientals rumans en 2500 metros. Els Cárpatos estan normalment dividits en tres parts principals: els Cárpatos occidentals (República Checa, Polònia i Eslovàquia), els centrals (surest de Polònia, este d'Eslovàquia, Ucrània i Romania) i els orientals (Romania i Sèrbia).^[9] Les ciutats més importants dels Cárpatos són Bratislava i Košisse, en Eslovàquia; Cracovia en Polònia; Cluj-Napoca, Sibiu i Braşov en Romania; i Miskolc en Hongria.

Toponímia

Els noms dels Cárpatos en els idiomes centreeuropeus són: alemà i neerlandés: Karpaten; chec, polac, i eslovaco: Karpaty; serbi: Карпати / Karpati; hongarés: Kárpátok; rumà: Carpați; i ucranià: Карпати (Karpaty). El nom es deriva molt provablement dels carps, una tribu dels dacios que, segons atesta Zósimo en els últims documents del Imperi romà, va habitar en les ales dels Cárpatos de l'Est fins a l'any 381. Una atra teoria sosté que el nom de la tribu va poder derivar del nom de les montanyes. El “Karpetes conegut” pot provindre en última instància de la raïl protoindoeuropea **sker-/**ker- , de la qual deriva la paraula albanesa “karpë” (roca), potser per una paraula del dacio que significava la “montanya”, la “roca”, o “rugoso”. En els últims documents romans, es feya referència a les montanyes cárpatas de l'est com Montes Sarmatici. Els Cárpatos occidentals varen ser cridats Carpates. La primera menció coneguda de Carpates apareix en la geografia de Claudio Ptolomeo.. En els documents hongaresos oficials dels sigles XIII i XIV, els Cárpatos es nomenen Thorchal o Tarczal, o elatinisme Montes Nivium.

Geografia

Els Cárpatos comencen en el Danubio prop de Bratislava. Rodegen Transcarpatia i Transilvania en un semicírcul gran, agranant cap al suroest, i finalisen en el Danubio prop Orşova, en Romania de modo que les Portes de Ferro separen als Cárpatos dels Montes Balcans. La llongitut total dels Cárpatos és d'uns 1500 quilómetros. L'esgambi de la cadena d'estes montanyes varia entre 12 i 500 quilómetros. L'esgambi més gran dels Cárpatos correspon a la seua major altura. El sistema alcança el seu màxim esgambi en el replanell de Transilvania, i en el meridià dels Montes Tatras (la cota més elevada o cim dels Cárpatos està en el Gerlachovský štít, a 2655 m sobre el nivell de la mar en el territori eslovaco). L'àrea dels Cárpatos cobrix una extensió d'uns 190 000 km², i despuix dels Alps, és el sistema montanyós més extens d'Europa. Encara que habitualment es fa referència a ells com una cadena montanyosa, els Cárpatos no formen realment una successió ininterrompuda de montanyes. Més be són varis grups orogràfica i geològicament distints, presentant una varietat estructural comparable a la dels Alps. Els Cárpatos, que solament en alguns llocs conseguixen una altitut sobre de 2500 m, carixen dels grans glaciars, els abruptes cims, les extenses superfícies nevades i els numerosos i immensos llac que són comuns en els Alps. Cap àrea de la serra cárpata té neus perpètues, i no hi ha glaciars. Els Cárpatos en la seua zona de major altitut únicament alcancen una altura com la de la regió mija dels Alps, en la que compartixen un aspecte comú, clima, i flora. Els Cárpatos estan separats dels Alps pel riu Danubio. Les dos cadenes montanyoses es creuen solament en un punt: montanyes deleitha en Bratislava. El citat riu també separa les de Stara Planina, o Montes Balcans en Orşova, zona del coll de les Portes de Ferro en Romania. La vall del Oder i les Portes de Moravia (o Moravská Brana) separen els Cárpatos de les cadenes montanyoses de Silesia i Moravia, que pertanyen a l'ala mija del gran massiç central Europeu. A diferència de les atres ales del sistema, els Cárpatos, que formen la llínea divisòria de les aigües entre les mars nortenyes (mar del Nort, mar Bàltica) i la mar Negra, estan rodejats per tots els costats per planures, a saber la planura panónica en el suroest, el pla del Danubio més baix (Romania) en el sur, i el pla galitsiano en el nordest. La cadena montanyosa va servir de frontera per a diversos estats, com el regne dels Magiares, el Imperi austrohúngaro i el Imperi romà.

Picos més alts

En esta llista s'inclouen els cims més alts dels Cárpatos (aquelles superiors a 2500 metros), la seua altura, divisió geològica i ubicació.

Cim	Divisió geològica	País	Districte	Altura (m)
Gerlachovský štít	Alt Tatra	Eslovàquia	Regió de Prešov	2,655
2,642
Lomnický štít				2,633
Ľadový štít				2,627
Pyšný štít				2,623
Zadný Gerlach				2,616
Lavínový štít				2,606
Malý Ľadový štít				2,602
Kotlový štít				2,601
2,600
Malý Pyšný štít				2,591
2,581
2,565
Kežmarský štít				2,556
Vysoká				2,547
Moldoveanu	Montes Făgăraș	Romania	Argeș	2,544
Negoiu			Sibiu	2,535
Vaig voreştea Mare			Brașov	2,527
Lespezi			Sibiu	2,522
Parângu Mare	Montes Parâng		Alba, Gorj, Hunedoara	2,519
Peleaga	Montes Retezat		Hunedoara	2,509
Păpușa	Montes Retezat		Hunedoara	2,508
Vânătoarea lui Buteanu	Montes Făgăraș		Sibiu	2,507
Cornul Călţunului	Montes Făgăraș		Sibiu	2,505
Omu	Montes Bucegi		Prahova, Brașov, Dâmboviţța	2,505
Bucura Dumbravă	Montes Bucegi		Prahova, Brașov, Dâmboviţța	2,503
Rysy	Alt Tatra	Eslovàquia, Polònia		2,503
Dara	Montes Făgăraș	Romania	Sibiu	2,500

Ports de montanya

En la part rumana dels Cárpatos, els ports o passos de montanya més importants són (començant des de la frontera ucraniana) el port Prislop, el Rodna, el coll del Borgo (també conegut com Tihuţa), el Tulgheş, el canó Bicaz, el port Ghimeş, el Uz i el Oituz, el pas de Buzăo, el de Predeal (creuat en tren des de Braşov a Bucarest), el pas de Turnu Roşo (que creua a través de l'estreta gola del riu Òlt i que creua el tren des de Sibiu a Bucarest), el pas de Vulcan, el de Teregova i les Portes de Ferro (creuades en tren des de Timişoara a Craiova). A continuació es enlistarán els principals passos de montanya prenent com a referència mapes digitals, mapes impresos i instruments en llínea.

Passos de montanya
Nom	País	Carretera	Paviment	Sistema montanyós	Altitut	Coordenades
Pasulezer	Romania		No	Cárpatos meridionals	2357	Coordenades no vàlides</noinclude>
Pasul Urdele		Transalpina(DN67C)	Si		2145	45°20′41″N 23°39′12″E / 45.3446033, 23.6533351</noinclude>
Pasul Nedeia			No		2085	Coordenades no vàlides</noinclude>
Pasul Bâlea		Carretera Transfăgărășan	Si		2042	45°36′20″N 24°36′11″E / 45.6056218, 24.6029354</noinclude>
Pasul Preotesele					1998	Coordenades no vàlides</noinclude>
Șaua Grăvaig donarșteanu			No		1954	Coordenades no vàlides</noinclude>
Pasul Petrimanu			No		1940	Coordenades no vàlides</noinclude>
Frătoșteanu Mare			No		1915	Coordenades no vàlides</noinclude>
Saua Baiului			No		1764	45°23′31″N 25°37′03″E / 45.3919037, 25.6175009</noinclude>
Curmătura Steflesi			No		1730	45°32′52″N 23°47′39″E / 45.547638, 23.794014</noinclude>
Pasul Tartarau		Transalpina(DN67C)	Si		1718	45°27′56″N 23°37′38″E / 45.4655167, 23.6272855</noinclude>
Pasul Harghita-Madarasi			No	Cárpatos centrals	1650	46°26′33″N 25°33′45″E / 46.4425476, 25.5625871</noinclude>
Pasul Vulcan		ruta 664	Si	Cárpatos meridionals	1621	45°17′57″N 23°18′18″E / 45.2990596, 23.3051112</noinclude>
Curmătura Olteţului			No		1610	45°20′54″N 23°47′07″E / 45.348447, 23.785166</noinclude>
Pasul Groapa Seaca		Si	1595		45°24′48″N 23°35′29″E / 45.413185, 23.591371</noinclude>
Pasul Curmatura Vidrutei		7A	Si		1571	45°25′42″N 23°47′37″E / 45.428265, 23.7937236</noinclude>
Pasul Prislop		carretera 18	Si	Cárpatos centrals	1400	47°36′33″N 24°50′50″E / 47.6090745, 24.8472399</noinclude>
Pasul Padis		ruta 763	Si	Cárpatos meridionals	1330	46°35′46″N 22°43′50″E / 46.5961893, 22.7305572</noinclude>
Pasul Ursoaia		1R	Si		1305	46°32′13″N 22°52′32″E / 46.5367961, 22.8755252</noinclude>
Pasul Predelus		carretera 1021	Si		1298	45°27′57″N 25°44′57″E / 45.4657096, 25.7492408</noinclude>
Pasul Bucin		13B	Si	Cárpatos centrals	1281	46°39′14″N 25°17′16″E / 46.6538509, 25.2877925</noinclude>
Pasul Rotunda		ruta 17D	Si	Cárpatos centrals	1280	47°32′33″N 25°00′28″E / 47.5423996, 25.0077433</noinclude>
Pasul Rucar		I574/73	Si	Càrpatos meridionals	1270	45°25′26″N 25°14′31″E / 45.423827, 25.2418105</noinclude>
Pasul Rosu		12C	Si	Cárpatos centrals	1250	46°46′41″N 25°42′49″E / 46.7779879, 25.71356</noinclude>
Port de Certovica	Eslovàquia	ruta 72	Si	Cárpatos occidentals	1232	48°54′18″N 19°43′57″E / 48.9049032, 19.7325367</noinclude>
Pasul Pohonis	Romania	176A	Si	Cárpatos centrals	1226	47°45′30″N 25°12′51″E / 47.7583225, 25.2142726</noinclude>
Pasul Tihuta		I58	Si	Cárpatos centrals	1201	47°15′56″N 25°01′03″E / 47.2654544, 25.0174039</noinclude>
Pasul Vartop		DN75	Si	Cárpatos meridionals	1200	46°31′01″N 22°39′14″E / 46.5170429, 22.6538245</noinclude>
Pasul Bratocea		Si	1185		45°28′49″N 25°53′46″E / 45.4803655, 25.8960971</noinclude>
Curmatura Stogsoare		Drumul Cheii	No		1180	45°16′24″N 24°07′48″E / 45.273434, 24.129862</noinclude>
Pereval Shurdyn	Ucrània	T2609	Si	Cárpatos centrals	1175	Coordenades no vàlides</noinclude>
Pasul Musat	Romania	DN2D	Si	Cárpatos meridionals	1157	45°57′34″N 26°21′10″E / 45.9593527, 26.3528702</noinclude>
Pasul Ghimes		12A	Si	Cárpatos centrals	1150	46°27′51″N 25°54′36″E / 46.4641246, 25.9100745</noinclude>
Pasul Creanga		carretera número 15	Si		1105	46°57′49″N 25°29′21″E / 46.9634698, 25.4892252</noinclude>
Pasul Izvor		DN175	Si		1105	47°43′59″N 25°12′26″E / 47.7330228, 25.2072001</noinclude>
Pasul Sucevita		ruta 17A	Si		1104	47°44′47″N 25°38′03″E / 47.7462905, 25.6341563</noinclude>
Pasul Mestecăniș		I58	Si		1094	47°27′49″N 25°20′31″E / 47.4635084, 25.3419323</noinclude>
Pasul Cavnic		109F	Si		1090	47°38′15″N 23°54′13″E / 47.6376013, 23.9036513</noinclude>
Pasul Balaj		127A	Si		1070	46°54′26″N 25°46′53″E / 46.9072486, 25.7813949</noinclude>
Pasul Trei Movile		ruta 17A	Si		1040	47°34′27″N 25°31′17″E / 47.5742037, 25.5214263</noinclude>
Pasul Neteda		109F	Si		1039	47°40′27″N 23°53′30″E / 47.6740639, 23.891662</noinclude>
Pasul Gutai		DN18	Si		993	47°41′57″N 23°46′16″E / 47.6991585, 23.771</noinclude>
Pasul Turia		carretera 113	Si		950	46°07′01″N 25°56′00″E / 46.1169663, 25.9334176</noinclude>
Pasul Casin		11B	Si		900	46°11′35″N 25°58′23″E / 46.1930399, 25.9731572</noinclude>

Convenció sobre la protecció dels Cárpatos

La Convenció marque per a la protecció i desenroll sostenible dels Cárpatos^[10] va ser firmada en 2003 pels sèt Estats participants, seguint un procés consultiu internacional facilitat pel programa de mig ambient de Nacions Unides (UNEP).

Divisions

Artícul principal → Seccions dels Cárpatos.

Divisions horisontals

Cárpatos externs (Cárpatos occidentals externs i Cárpatos de l'est externs, generalment incl. les depressió cárpatas externes corresponents)
Cárpatos interns (Cárpatos occidentals interns, Cárpatos de l'est interns i tots els Cárpatos restants) Una part important dels Cárpatos externs occidentals i nororiental es diu tradicionalment Beskides.

Divisions verticals i divisió general

Vore també

Referències

↑ Peter Christoph Sürth. «Braunbären (Ursus arctos) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ Peter Christoph Sürth. «Wolf (Canis lupus) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ Peter Christoph Sürth. «Eurasischer Luchs (Lynx lynx) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ «Carpathian montane conifer forests - Encyclopedia of Earth». Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ capital. ro/detalii-articole/stiri/bucuresti-statiune-balneara-o-gluma-buna-115796. html Bucureştu, staţiune balneară – o glumă bună? [1] archivat en Wayback Machine. in Capital, 19 de giner de 2009. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ zf. ro/ziarul-de-duminica/reportajul-saptamanii-ruinele-de-la-baile-herculane-si-borsec-nu-mai-au-nimic-de-oferit-6092451 Ruinele de la Balle Herculane si Borsec nu mai au nimic d'oferit [2] archivat en Wayback Machine. in Ziarul Finançar, 5 de maig de 2010. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ jurnal. ro/stiri/observator/salvati-padurile-virgine-594667. html Salvaţi pădurile virgine! [3] archivat en Wayback Machine. in Jurnal Național, 26 d'octubre de 2011. Consultat el 5 de giner de 2012.
↑ globalissues. org/news/2011/05/30/9865 Europe: New Move to Protect Virgin Forests in Global Issues, 30 de maig de 2011. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
↑ carpathians. pl/carpathians01. html About the Carpathians - Carpathian Heritage Society [4] archivat en Wayback Machine.
↑ carpathianconvention. org Carpathian Convention (en anglés)

Enllaços externs

https://www. dangerousroads. org/eastern-europe/romania. html? limitstart=0Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cárpatos.
euratlas. com/Atlasphys/Carpates. htm Orographic map highlighting Carpathian mountains
lvivecotour. com/index. php?/tours/hiking/ Hiking trails in Ukrainian Carpathian Mountains [5] archivat en Wayback Machine.
goobix. com/carpathian-mountains-images/ Carpathian Mountains Images
com/pt-pt/ Guia en els Cárpatos ucranians

Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Cárpatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Peter Christoph Sürth. «Braunbären (Ursus arctos) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.

[2] Peter Christoph Sürth. «Wolf (Canis lupus) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.

[3] Peter Christoph Sürth. «Eurasischer Luchs (Lynx lynx) in Europa». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2007. Consultat el 5 de giner de 2012.

[4] «Carpathian montane conifer forests - Encyclopedia of Earth». Consultat el 5 de giner de 2012.

[5] tal. ro/detalii-articole/stiri/bucuresti-statiune-balneara-o-gluma-buna-115796. html Bucureştu, staţiune balneară – o glumă bună? [1] archivat en Wayback Machine. in Capital, 19 de giner de 2009. Consultat el 5 de giner de 2012.

[6] zf. ro/ziarul-de-duminica/reportajul-saptamanii-ruinele-de-la-baile-herculane-si-borsec-nu-mai-au-nimic-de-oferit-6092451 Ruinele de la Balle Herculane si Borsec nu mai au nimic d'oferit [2] archivat en Wayback Machine. in Ziarul Finançar, 5 de maig de 2010. Consultat el 5 de giner de 2012.

[7] urnal. ro/stiri/observator/salvati-padurile-virgine-594667. html Salvaţi pădurile virgine! [3] archivat en Wayback Machine. in Jurnal Național, 26 d'octubre de 2011. Consultat el 5 de giner de 2012.

[8] ssues. org/news/2011/05/30/9865 Europe: New Move to Protect Virgin Forests in Global Issues, 30 de maig de 2011. Consultat el 31 d'octubre de 2011.

[carpathians._pl-9] rpathians. pl/carpathians01. html About the Carpathians - Carpathian Heritage Society [4] archivat en Wayback Machine.

[10] rpathianconvention. org Carpathian Convention (en anglés)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]