Anar al contingut

Vístula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vístula

El Vístula (,  (🔊 [ˈvʲiswa]); en alemán: Weichsel) és un dels rius principals de l'Europa oriental, el més llarc dels que desemboquen en la mar Bàltica i el més important de Polònia, per la que discorre íntegrament. Té una llongitut de 1070 km —que ho convertixen en el 24.º riu més llarc d'Europa i en el 12.º dels primaris— i drena una gran conca de més de 194 424 km² —la 14.ª conca europea i la 2.ª de la mar Bàltica—: 168 699 km² corresponen a Polònia (aproximadament dos terços del territori nacional) i el restant a Bielorússia, Ucrània i Eslovàquia. El sistema fluvial més llarc de la conca correspon al Vístula-Narew-Bug Occidental, en 1213 km. El Vístula naix en el suroest del país a 1220 m d'altitut, en l'alvertent septentrional dels monts Cárpatos, i discorre primer en direcció nort, despuix este i, per últim, oest. Desemboca en el golf de Gdansk, un entrante del Bàltic, despuix de dividir-se en dos ramals que deixen entre ells una àmplia delta.

Rio Vistula. Cracovia. Març 2022

Etimologia

El nom Vístula va ser arreplegat per primera volta per Plinio el Vell en l'any 77 a. C. en la seua Història Natural. Utilisa Vistula (4.52, 4.89) en una variant masculina Vistillus (3.06). la raïl del nom Vistula és indoeuropea *o̯eis-, 'supurar, fluir llentament' (cf., sánscrito avésṣan, 'fluïen', en nòrdic antic veisa, ‘slime’) i es troba en molts hidrónimos europeus (per eixemple, Weser, Viesinta).[2] Les terminacions en diminutiu -ila, -ula, s'utilisen en moltes llengües indoeuropeas, incloent ellatí (vejau Úrsula). En escriure sobre el riu Vístula i els seus pobles, Ptolomeo utilisa la grafia grega Ouistoula. Atres fonts antigues lo grafían Istula. Pomponio Mela es referix al Visula (De chorographia libri tres, llibre 3, ad 44) i Amiano Marcelino al Bisula (llibre 22), abdós noms sense la -t-. Jordanes (Getica 5 i 17) utilisa Viscla mentres que el poema anglosaxó Widsith es referix al riu com el Wistla.[3] El croniste polac d'el XII Wincenty Kadłubek latiniza el hidrónimo com Vandalus, una forma presumiblement influenciada per la lituana vanduõ, 'aigua', mentres que Jan Długosz, en la seua Annals seu cronicae incliti regni Poloniae, flama al Vístula Alba aqua ('aigües blanques'), tal volta referint-se al chicotet Vístula Blanco (Biała Wisełka): «a nationibus orientalibus Polonis vicinis, ob aquae candorem Alba aqua ... nominatur». Durant l'época romana, el Bàltic era conegut com el Mare Suebicum, per la tribu germana dels suevos, que aparentment es varen originar en la regió del Oder. El nom es creu que provindria del proto-germànic *swēbaz, basada a la seua volta en la raïl proto-germànica *swē-, que significa 'el propi poble', en la tercera persona pronom reflexiu[4] a partir d'una raïl proto-indoeuropea *swe-.[5]

Rellevància històrica

La vall del Vistula a l'est (aigües dalt) de Toruń.


Moltes parts de la conca del Vístula ya estaven ocupades en l'Edat de Ferro, en el I mileni d. C., per les cultures cultura lusaciana i Przeworsk. L'anàlisis genètic indica que hi ha hagut una continuïtat genètica ininterrompuda[aclaració requerida] dels habitants de l'àrea en els últims 3500 anys.[6] Els autors romans d'el sigle I d. C..[6] cridaven Germania Magna a la zona de la conca del Vístula, junt en les terres dels rius Rin, Danubio, Elba i Oder. Açò no implica que eixos habitants anaren «germànics» en el sentit modern del terme. Tácito, en descriure als vénetos, bastar-nos (peucini) i fenos, va escriure que no estava segur de si devia cridar-els germans, ya que tenien assentaments i lluitaven a peu, o més be sármatas, ya que tenien algunes costums similars a ells.[7] Tolomeo, en el sigle II d. C., va afirmar que el Vístula era la frontera entre la Germania i la Sarmatia.

Mort de la princesa Wanda, de Maksymilian Piotrowski, 1859.
Una fortalea vistulana en Wiślica va estar una volta ací.

La de la mar Bàltica-Vístula-Dnieper-mar Negra, en els seus rius, va ser una de les rutes comercials més antigues; li la coneixia com ruta de l'àmbar, en la que es negociaven l'àmbar i atres bens des del nort d'Europa fins a Grècia, Àsia, Egipte i atres llocs.[8][9] Més alvance, el Vístula va ser utilisat per a conectar en el riu Dnieper, i des d'allí en la mar Negra, a través del canal Augustów (1823-1839), una maravella tecnològica en numeroses esclusas que contribuïxen al seu atractiu estètic. Va ser la primera via fluvial en Europa Central que va proporcionar un enllaç directe entre dos grans rius, el Vístula i el Niemen. Estava conectat en la mar Negra, al sur, pel canal Oginski, el riu Dnieper, el canal de Berezina i el riu Dvina Occidental. Els primers eslaus es varen assentar en l'estuari del Vístula en els sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE).[10] Basant-se en les troballes arqueològiques i en investigacions llingüístiques, s'ha postulat que eixos colon varen deure migrar cap al nort seguint el curs del Vístula.[10] No obstant, açò contradiu una atra hipòtesis recolzada per alguns investigadors que sosté que varen ser els veletos els qui es varen mudar cap a l'oest des de la delta del Vístula.[10]

Un bon número de tribus polaques eslaves occidentals varen formar chicotets dominis ya en el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), algunes de les quals es varen unir més tarde formant atres grups tribals majors. Entre les tribus que figuren en el document del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) del Geógrafo bavar estaven els vistulanos (Wiślanie), que habitaven el sur de Polònia. Cracovia i Wiślica eren els seus centres principals. Moltes llegendes polaques estan relacionades en el Vístula i en els inicis de l'Estat polac. Una de les més perdurables és sobre la princesa Wanda co nie chciała Niemca (que va rebujar al germà).[11] Segons la variant més difosa, popularisada per l'historiador del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) Jan Długosz,[12] Wanda, filla del rei Krakus, es va convertir en reina dels polacs despuix de la mort del seu pare.[11] Es va negar a casar-se en Rytigier (Rüdiger), un príncip germà, qui es va ofendre i va invadir Polònia, pero va ser rebujat.[13] Wanda va decidir suïcidar-se ofegant-se en el riu Vístula per a assegurar-se de que no tornaria a invadir el seu país de nou.[13]


Principal artèria comercial

Abadia benedictina del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) en Tyniec, dominant el Vístula.
El Vístula prop del castell dels ducs de Mazovia en Czersk.

Durant centenars d'anys, el riu va ser una de les principals artèries comercials de Polònia, i per això els castells que vorejaven les seues vores eren possessions molt estimades. Sal, fusta, gra i pedra per a la construcció d'edificis varen ser alguns dels bens enviats a través d'eixa ruta entre els sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) al Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE).[14]

En el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), el Vístula inferior ya estava controlat per l'Orde Teutònica, invitada en 1226 per Conrado I de Mazovia per a ajudar a lluitar contra els prusianos pagans que es trobaven en la frontera de les seues terres. En 1308, els cavallers teutònics es varen apoderar del castell de Malbork en Gdańsk i varen assessinar a la seua població,[15] un succés conegut com la massacre de Gdansk. L'Orde havia heretat Gniew de Sambor II, conseguint aixina un punt de respal en la marge esquerra del Vístula.[16] Molts graners i almagasens varen ser construïts en el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) en les vores del Vístula.[17] En el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE), la ciutat de Gdansk va tindre gran importància en la zona del Bàltic com a centre de mercaders i comerciants i com a port. Mentres que en eixe moment les terres circumdants estaven habitades per pomeranios, Gdansk es va convertir pronte en un punt de partida per a la colonisació alemana del país vistulano, en gran part en guaret.[18]

Fins a l'apogeu del comerç, que es va alcançar en 1618, este s'havia multiplicat per vint des de 1491. El tonellage del gra transportat pel riu en anys clau ho demostra: en 1491, 14 000 T; en 1537, 230 000 T; en 1563, 1 500 000 T; en 1618, 3 100 000 T.[19]

Erro al crear miniatura:
El Vístula en Varsòvia prop del final del sigle XVI. El costat dret mostra el pont Segismundo Augusto construït en 1568-1573 per Erazm Cziotko (c. 500 m de llarc).[20]
El Vístula (Vistvla fluvivs) en Toruń en 1641.

En el XVI la major part del gra exportat per Polònia ya eixia a través de Gdańsk que, per la seua ubicació com a punt terminal del Vístula i els seus afluents navegables, i a la seua posició com a port comercial en el Bàltic, es va convertir en la ciutat polaca més rica, més desenrollada (era en molt el major centre d'artesania i manufactura) i més autònoma.[21] Atres ciutats es varen vore afectades negativament pel casi monopoli que Gdansk eixercia sobre el comerç exterior. Durant el regnat d'Esteban I Báthory, Polònia tenia dos dels principals ports del Bàltic: Gdansk,[22] que controlava el comerç fluvial del Vístula, i Riga, que feya lo propi en el que discorria pel Dviná Occidental. Encara hui abdós ciutats es troben entre les més grans de la regió. Al voltant del 70 % de les exportacions de Gdańsk eren de gra.[19] Est va ser també el major producte exportat per la Mancomunidad de Polònia-Lituània. El volum de cereal comercialisat pot considerar-se un bon indicador i bona mida del creiximent econòmic de la Comunitat.

Festa de les trompetes (), la festa judeua en les vores del Vístula, Aleksander Gierymski, 1884.

El propietari d'un folwark —un tipo de granja explotada per senyors i per l'Iglésia— firmava generalment un contracte en els comerciants de Gdansk, que controlaven el 80 % d'eixe comerç interior, per a enviar el gra cap al nort a eixe port del Bàltic. Molts rius de la Comunitat es varen utilisar per a els embarques, incloent el Vístula. El riu tenia una infraestructura relativament ben desenrollada, en ports fluvials i graners. La majoria dels enviaments fluvials viajaven en direcció nort, ya que cap al sur el transport era menys rendable, de modo que moltes voltes fins a les barcaces i basses eren venudes en Gdansk per a ser desguazades com a fusta. Els Estats alemans varen conseguir el control total de la regió entre 1795 i 1812 (vore: Particions de Polònia), aixina com durant les guerres mundials, en 1914-1918 i 1939-1945. De 1867 a 1917, el govern zarista rus va cridar al regne de Polònia el País del Vístula despuix del colapse del alçament de Giner (1863 a 1865).[23] Casi el 75 % del territori de l'interbellum de Polònia drenaba cap al nort en la mar Bàltica pel Vístula (la conca de drenage del riu Vístula dins dels llímits de la Segona República Polaca era de 180 300 km²), el Niemen (51 600 km²), el Oder (46 700 km²) i el Daugava (10 400 km²). En 1889–1895 , en la finalitat de detindre les inundacions recurrents en la part del Vístula inferior, el govern de Prusia va construir un canal artificial d'al voltant de 12 km localisat a l'est de Gdansk (en alemán: Danzig) —conegut com el Tall Vístula (en alemán: Weichseldurchstich; )— que va actuar com una gran esclusa, que desviava gran part del cabal del Vistula directament al Bàltic. Com a resultat, el caixer històric del Vístula a través de Gdańsk va perdre gran part del seu cabal, i va passar a ser conegut des d'eixe moment com el Vístula Mort (en alemán: Tote Weichsel; ). En 1920 la guerra polac-soviètica la decisiva batalla de Varsòvia (referida a voltes com el Milacre en el Vístula), es va lliurar quan les forces del Eixèrcit Rojo comandades per Mijaíl Tujachevski es varen acostar a la capital polaca de Varsòvia i la propenca fortalea de Modlin situada en la boca del Vístula.[24]

Segona Guerra Mundial

Pont de ferro sobre el riu Vístula en Varsòvia (c. 1900). Este pont en celosía va ser construït per Stanisław Kierbedź in 1850-1864. Va ser destruït pels alemans en 1944.[25]

La campanya polaca de setembre va incloure algunes batalles pel control de la desembocadura del Vístula, i de la ciutat de Gdansk, molt prop de la delta del riu. Durant l'invasió alemana de Polònia de 1939, despuix de les batalles inicials en Pomerelia, els restants de l'eixèrcit polac de Pomerania es varen retirar a la vora meridional del riu Vístula.[26] Despuix de defendre la ciutat de Toruń durant varis dies, l'eixèrcit es va retirar cap al sur baix la pressió de la tensa situació estratègica general, i va prendre part en la principal batalla de Bzura.[26]

El complex de camps de concentració d'Auschwitz es troba a la vora del Vístula, en la confluència del Vístula i del riu Solá.[27] Les cendres de les víctimes assessinades en Auschwitz varen ser tirades al riu.[28]També durant la Segona Guerra Mundial alguns presoners de guerra del campament de presoners nazi de Stalag XX-B eren assignats per a tallar blocs de gèl del Vístula, que després eren transportats en camions fins a les cerveseries locals. El 1944 es va planejar l'alçament de Varsòvia en l'expectativa de que les forces soviètiques, que havien aplegat en el curs de la seua ofensiva i esperaven en l'atre costat del Vístula, ajudarien en la batalla per Varsòvia.[29] No obstant, els soviètics varen decepcionar als polacs detenint el seu alvanç en el Vístula i tractant als insurgents com a criminals en les seues emissions de ràdio.[29][30][31] A principis de 1945, l'Eixèrcit Rojo va creuar finalment el Vístula i va espentar a la Wehrmacht alemana en l'ofensiva Vístula-Oder més allà del riu Oder, ya en Alemània.

Geografia

El Vistula al sur de Polònia en Beskids silesios al fondo

El Vístula drena una àmplia conca de 194 424 km² (en Polònia 168 700 km²); la seua altitut mija és d'uns 270 m sobre el nivell d'el mar. Ademés, la major part de la seua conca (55 %) es troba a una altitut de 100 a 200 m sobre el nivell de la mar; més de 3/4 de la conca del riu varia entre 100−300 m d'altitut. El punt més alt de la conca del riu es troba a 2655 m (pico Gerlach, en les montanyes de Tatra). Una de les característiques de la conca del Vístula és la seua asimetria, causat en gran mida per inclinament de les Terres Baixes d'Europa Central cap al nort-oest —que va provocar la direcció del fluix de les aigües glacials— aixina com per una considerable predisposició de la seua base més vella. L'asimetria de la conca,(marge dreta respecte a l'esquerra, és del 73 a 27 %. El curs del Vístula es considera dividit, hidrográficamente, en tres trams:

  • el Vístula Alt o superior, des del seu naiximent fins a la ciutat de Sandomir.
  • el Vístula Mig o central, que va des de Sandomierz fins a la confluència en el Narew-Bug Occidental.
  • i el Vístula Baix o inferior, des de la boca de Narew fins a la desembocadura de la pròpia delta del Vístula en el Bàltic.

Fonts

El riu Vístula es forma en el sur del país, en la part meridional del voivodato de Silesia, per la confluència de dos chicotetes rieres de montanya que discorren per l'alvertent occidental de la montanya Barania Góra en les Beskides de Silesia:[32] el Vístula Negre (Czarna Wisełka), que naix a una altitut de 1107 m, i el Vístula Blanco (Biała Wisełka), que ho fa a una altitut de 1080 m.[33]

Abdós fonts confluïxen en una zona ara inundada en un chicotet embassament, el Jezioro Czerniańskie. Esta part alta del Vístula discorre pel parc paisagístic Beskides de Silesia (Park Krajobrazowy Beskidu Śląskiego), un àrea protegida de 386,2 km² establida en 1998.

Curs superior

Vespradeta en l'embassament de Goczałkowice

En la seua part alta el Vístula s'encamina cap al noroest, rebent pronte, per la dreta, al curt riu Malinka, abans d'aplegar a la chicoteta ciutat de Wisła (Vístula en polac) (que tenia 11 450 hab. en 2011[34]). Després aplega a la ciutat d'Ustroń (15 415 hab.), a on es torna més cap al nort. Despuix de rebre per la dreta al curt Brennica, aplega a la ciutat de Skoczów (25 648 hab.). Contínua el Vístula el seu alvanç cap al nort fins a aplegar a la chicoteta localitat de Strumień, passada la qual es torna cap a l'est, just abans d'alcançar la coa del embassament de Goczałkowice —construït en 1950-1956 en un àrea embassada de 32 km²— el fi del qual, ademés de regular i previndre inundacions, era suministrar aigua a la regió industrial d'Alta Silesia. Passada l'assut, que té 2980 m en coronació, el riu aplega a la localitat que dona nom a l'embassament, Goczałkowice-Zdrój (6689 hab.) i, a l'atre costat, front a Czechowice-Dziedzice (35 498 hab.). Seguix despuix el Vístula el seu discórrer aigües avall passant per les chicotetes ciutats de Jawiszowice (6794 hab.) i Brzeszcze (11 691 hab.).

el castell de Wawel, un dels llocs nacionals de Polònia.

Al poc el riu passa a ser ellímit provincial entre el voivodato de chicoteta Polònia (BAIX) i el de Silesia (NE), en un tram d'orientació general NO en molts i curts meandres, propis d'un riu de planura. En esta part alta, la vall del riu està esguitat per chicotets estanys d'inundació, que el riu ha anat abandonant a abdós costats del seu curs en les époques de riuada. Aborda després al Vístula, per la marge esquerra i aplegant des del nort, el chicotet riu Przemsza (28 km); a partir d'ahí la corrent s'adinsa en el voivodato de la chicoteta Polònia. Aplega en seguida a la chicoteta localitat de Broszkowice (595 hab.), a on rep, per la dreta i aplegant des del sur, al riu Baixła (80 km), molt prop de la ciutat d'Oświęcim (Auschwitz), (41 287 hab.), tristament famosa per albergar el camp nazi. Seguix el seu alvanç el Vístula cap a l'est i en Smolice (651 hab.) rep per la dreta al chicotet Skawa. Després, despuix de passar per Łączany (1589 hab.), i rebre per la dreta al curt Skawinka (34 km), el riu travessa l'àrea protegida del parc paísajistico Bielany-Tyniec, un parc suburbà establit en 1981 en una superfície de 65,02 km²). Després el Vístula entra pel suroest en la ciutat més important del seu curs alt, Cracovia (757 430 hab.). En Cracovia voreja el tossal Wawel a on està el castell de Wawel, que constituïx elloc històric i cultural més important de Polònia: va ser durant sigles la residència dels reis polacs i símbol de l'estat.

  • Ponts en Cracovia
  • Antic pont de 1850
    Antic pont de 1850
  • El Vístula gelat i el pont Dębnicki volat pels alemans en l'II Guerra Mundial
    El Vístula gelat i el pont Dębnicki volat pels alemans en l'II Guerra Mundial
  • Ponts en Cracovia
    Ponts en Cracovia
  • Pont Most Kotlarski Mostostal
    Pont Most Kotlarski Mostostal
  • Pont Pilsudski
    Pont Pilsudski

Després el Vístula continua en direcció este alcançat la chicoteta ciutat de Niepołomice (14 700 hab.) i, despuix de rebre per la marge dreta al riu Raba (132 km) i passar front a Wola Rogowska (499 hab.), rep, també per la dreta, allarc riu Dunajec (247 km). Despuix d'abordar-li després, per l'esquerra, el riu Nida (151 km), seguix per la chicoteta localitat de Szczucin (4166 hab.). Rep despuix al curt riu Breń per la dreta (52 km), i despuix per l'esquerra al Wschodnia (48,5 km) i novament per la dreta al riu Wisłoka (164 km). Alcança el Vístula despuix la ciutat de Tarnobrzeg (50 008 hab.) i en seguida aplega a la ciutat de Sandomierz (25 300 hab.). Res més deixar arrere la ciutat, la corrent d'aigua passa a ser de nou llímit administratiu, esta volta entre els voivodatos de Santa Creu (NO) i Subcarpacia (I). Rep al poc, per la dreta, al riu Sant (433 km), en una confluència a on es considera habitualment dona començ el curs mig o central. Els últims 120 km del Sant són també navegables.

Curs mig

El riu en Kazimierz Dolny
Pont en Pulawy
Confluència del Narew (Bug i Narew) en Modlin. S'observen les ruïnes d'una graner fortalea d'el XIX.

Despuix de rebre al riu Sant, el Vístula es torna en direcció nort. En passar per Zawichost (1821 hab.), passa ser ellímit, ara entre el voivodato de Santa Creu (O) i el de Łódź (I). Contínua per Piotrowice i després rep per la dreta al curt riu Sanna (51 km). Pansa per Basonia i Józefów nad Wisłą (1023 hab.). El seu curs seguix delimitant llímits, està volta entre els voivodatos de Łódź (I) i de Mazovia (O). Pansa per les chicotetes localitats de Piotrawin, Kamień (290 hab.), Kłudzie i Chotcza Dolna, a on rep per l'esquerra al riu Iłżanka (77 km). Deixa de ser momentàneament llímit administratiu per a adinsar-se en el voivodato de Łódź, passant per Bochotnica (1069 hab.), Kazimierz Dolny (3618 hab.) i la ciutat de Pulawy (49 839 hab.), localisada en la confluència en el curt riu Kurówka. Torna al poc a ser el Vístula llímit, esta volta entre els voivodatos de Łódź (I) i de Mazovia (O). Alcança la chicoteta ciutat de Dęblin (17 707 hab.) a on rep per la marge dreta al riu Wieprz (303 km). Entra en el voivodato de Mazovia i aplega a les chicotetes localitats de Swierze Górne (1080 hab.) i Mniszew (500 hab.), a on rep per l'esquerra al riu Pilica (319 km). Pansa front a Sobienie-Jeziory (700 hab.) i Góra Kalwaria (11 130 hab.), per a alcançar despuix Otwock (45 044 hab.) i Okrzeszyn (120 hab.), ya en els suburbis de la capital Varsòvia. La capital polaca s'ha desenrollat en abdós màrgens del riu, conectades per prou ponts.

  • Ponts en Varsòvia
  • Pont Poniatowski (1914)
    Pont Poniatowski (1914)
  • Pont Łazienkowski (1974)
    Pont Łazienkowski (1974)
  • Pont Świętokrzyski (1998)
    Pont Świętokrzyski (1998)
  • Pont Siekierki (2002)
    Pont Siekierki (2002)

Deixada arrere la capital el riu es torna cada volta més en direcció NNO. Aplega a la ciutat de Nowy Dwór Mazowiecki (42 452 hab.), a on rep per la marge dreta al riu Narew-Bug Occidental (796 km), el seu més important afluent, en una confluència que marca el final del curs mig.

Curs inferior

El pont Solidaritat en la ciutat de Płock (construït en 2002-2007)
El tossal Tumskie en la catedral de Plock
Erro al crear miniatura:
El riu al seu pas per la ciutat de Włocławek, en el pont allumenat i al fondo la catedral i el palau arzobispal

El Vístula es torna cap a l'oest, passant per les chicotetes localitats de Zakroczym (d), Czerwińsk nad Wisłą (d) i Wyszogród (d), a on despuix de rebre per l'esquerra al riu Bzura (166 km), que li aborda des del sur, torna a dirigir-se al noroest. Aplega despuix a l'important ciutat de Płock (127 224 hab.). En eixir de la ciutat rep dos nous afluents, en les seues boques casi enfrontats, el Linke Skrwa (esquerra, 51,7 km) i el Rechte Skrwa (dreta, 114 km). Després el seu curs marca ellímit septentrional del parc paisagístic Gostynińsko-Włocławski (Gostynińsko-Włocławski Park Krajobrazowy), un parc compartit entre els voivodatos de Mazovia i Cuyavia i Pomerania. El Vístula entra en Cuyavia i Pomerania i, en la vora oposta al parc, passa front a la chicoteta localitat de Dobrzyń nad Wisłą (d) (2302 hab.). Aplega en seguida el riu a una atra important ciutat, Włocławek (119 939 hab.), capital fins a 1998 del desaparegut voivodato homònim de Włocławek, a on rep per l'esquerra al riu Zgłowiączka (79 km). Contínua el seu llent alvanç i rep per l'esquerra al ric Tążyna (49,8 km), el curs del qual va ser entre 1815–1918 la frontera entre Prusia i l'Imperi rus. Després passa front a la chicoteta localitat de Nieszawa (i) (2047 hab.), a on rep per la dreta al riu Mień (53,5 km) i Ciechocinek (i) (10 839 hab.). Despuix de rebre per la marge dreta a un atre dels seus importants afluents, el riu Drwęca, 253 km —que entre 1231–1466 va ser ellímit sur del Estat monàstic dels Cavallers Teutònics i en 1815-1918 també de la frontera entre l'Imperi rus i Prusia—, aplega immediatament a una atra important ciutat, Toruń (213 278 hab.), actual cocapital del voivodato de Cuyavia i Pomerania i des de 1997 declarada Patrimoni de la Humanitat (Ciutat migeval de Toruń).

Panoràmica de la Ciutat migeval de Toruń, patrimoni de la humanitat des de 1998.
Panoràmica de Grudziądz des del riu

Contínua el Vístula passant front a la chicoteta Solec Kujawski (i), per a donar una gran curva en rebre per l'esquerra a un atre gran afluent, el Brda (238 km) i encaminar-se despuix al noreste. En la ribera del Brda, a uns 5 km de la boca en el Vístula, està una atra important ciutat, Bydgoszcz (Bromberg) (i) (368 235 hab.), l'atra cocapital de Cuyavia i Pomerania, una ciutat que va anar en el seu orige una comunitat de peixcadors que es va convertir en un dels grans centres de comerç en la conca del Vístula. La ciutat està conectada per mig del canal de Bydgoszcz —un canal de 27 km de llongitut, construït en 1772-1775— en la ciutat de Nakło, que conecta en l'atra conca principal polaca, la del riu Oder. Seguint en el Vístula, el riu passa al poc per la ciutat de Fordon (76 800 hab.), situada també en la seua ribera esquerra, ara ya en les afores de Bydgoszcz. Alcança despuix les chicotetes ciutats de Chełmno (Kulm) (20 822 hab.) i Świecie (i) (Schwetz) (25 790 hab.), esta última localisada en la confluència en el riu Wda (Schwarzwasser), un llarc afluent de 210 km que li aborda per l'esquerra aplegant des del noroest. En seguida aplega despuix el Vístula a Grudziądz (d) (Graudenz) (99 283 hab.), una atra important ciutat històrica a les afores de la qual rep, per la dreta, al Orsoa (96 km). Després, durant un curt tram el seu curs serà per última volta de nou llímit administratiu, esta volta entre els voivodatos de Pomerania i de Cuyavia i Pomerania, en un tram en el que està la chicoteta ciutat de Nowe (i) (Neuenburg) (6238 hab.) i a on rep, per l'esquerra, al riu Wierzyca (o Ferse) (112 km).

Delta

Delta en noms polacs i alemans, en el ramal principal canalisat (1889-1895)

Entra per últim el Vístula en el voivodato de Pomerania. Despuix de passar front a Gniew (i) (Mewe) (6771 hab.), el riu es dividix en la chicoteta localitat de Biała Góra (50 hab.), ya prop de la desembocadura, en dos ramals entre els que deixa una àmplia delta, conegut com Żoławy Wiślane: el ramal de l'esquerra o riu Leniwka i el ramal de la dreta, el riu Nogat, de 62 km de llongitut, totalment regulat per a previndre inundacions. (En les riberes del Nogat es troba la ciutat de Malbork (nad Nogatem) (Marienburg) (38 747 hab.)). El ramal principal, eleniwka, passa despuix front a Tczew (i) (Dirschau) (60 283 hab.), l'última ciutat d'importància en el seu curs. Just abans de desaguar, eleniwka ha segut canalisat per a entrar directament en l'estany del Vístula a través del ramal Szkarpawa i evitar les inundacions que ocorrien abans en la ciutat portuària de Danzig (Gdańsk), (460 014 hab.) en époques de grans riuades. El caixer anterior, un tram d'una miqueta més de 25 km, s'ha protegit ara per mig d'una esclusa que fa que estiga totalment regulat i per això es diu ara el Vístula Mort (Martwa Wisła). En este curt tram final de l'antic caixer desemboca el riu Motława (Mottlau) (65 km). El Vístula Mort es dividix a la seua volta una atra volta en la branca Przegalinie, que fluïx finalment en la baïa de Gdansk. Fins al XIV, el Vístula es dividia en una branca principal de l'est, el Vístula d'Eląg, i una branca occidental més chicoteta, el Vístula de Gdansk. Des de 1371 el Vístula de Gdansk era l'artèria principal del riu. Despuix de l'inundació de 1840 es va formar un nou ramal adicional, cridat el Śmiała Wisła («Vístula Negreta»). Entre 1890 i 1895 es varen portar a terme obres d'acondicionament hidràulic adicionals fins al Świbna.

Ciutats travessades

Les principals localitats banyades pel Vístula, siguéndolo aigües avall, són les següents (les principals ciutats en negreta):

Afluents

El Vístula té molts afluents, sent els més importants els que arreplega la taula següent, ordenada en direcció aigua avall. (Els tributaris dels afluents, s'ordenen en sentit invers, des de la boca a la font).

El riu Vístula i els seus afluents (més de 50 km)
 
Ramal Nomene afluent Desembocadura Llongitut
(km) 		Conca
(km²) 		Cabal
(m³/s) 		Voivodato(s) perque discorre Tram Curs
- D Riu Biała Vístula 28,6 139  Silesia Silesia Superior
- D Riu Baixła Vístula 80 1400  Pequeña Polonia
 Silesia		 chicoteta Polònia - Silesia
I - Riu Przemsza Vístula 28 2121  Silesia
 Pequeña Polonia
- D Riu Skawa Vístula 96 1160 11,1  Pequeña Polonia chicoteta Polònia
- D Riu Raba Vístula 132 1537  Pequeña Polonia
I - Riu Szreniawa Vístula 80 706  Pequeña Polonia
I - Riu Nidzica Vístula 66 708 2,3  Pequeña Polonia
 Santa Cruz
- D Riu Dunajec Vístula 247 6804  Pequeña Polonia
Eslovènia Eslovènia		 chicoteta Polònia - Santa Creu
- - - Riu Łososina Dunajec 56 410,6  Pequeña Polonia
- - - Riu Poprad Dunajec 174,2 2081 22,3  Pequeña Polonia
- - - Riu Biała Dunajec 101,8 983,3  Pequeña Polonia
I - Riu Nida Vístula 151 3865  Santa Cruz
- - - Riu Mierzawa Nida 64,18 563,6  Santa Cruz
I - Czarna Staszowska Vístula 61 1358  Santa Cruz Santa Cruz - Subcarpacia
- D Riu Breń Vístula 52  Pequeña Polonia
 Subcarpacia
I - Riu Wschodnia Vístula 48,5  Santa Cruz
- D Riu Wisłoka Vístula 164 4110  Subcarpacia
- - - Riu Roba (Wisłoka) Wisłoka 78,7 974,1  Pequeña Polonia
 Subcarpacia
I - Riu Koprzywianka Vístula 66 707  Santa Cruz
- D Riu Trześniówka Vístula 56,9 569,6  Santa Cruz
 Subcarpacia
- D Riu Łęg Vístula 81 960  Subcarpacia
- D Riu Sant Vístula 433 16 861 210  Subcarpacia
Ucrania Ucrania		 Mig
- - - Riu Vosława Sant 64,8 504,4  Subcarpacia
- - - Riu Wisłok Sant 205 3528  Subcarpacia
- - - Riu Wiar Sant 70,4 798,2  Subcarpacia
- - - Riu Wisznia Sant 78 1200  Subcarpacia
- - - Riu Szkło Sant 75 596  Subcarpacia
- - - Riu Lubaczówka Sant 88,2 1129  Subcarpacia
Ucrania Ucrania
- - - Riu Tanew Sant 113 2339  Subcarpacia
- - - Riu Bukowa Sant 52 662  Subcarpacia
I - Riu Opatówka Vístula 51,5 282  Santa Cruz
- D Riu Sanna Vístula 51 606 Plantilla:POlU
 Subcarpacia		 Mazovia - Lublin
I - Riu Kamienna Vístula 138 2007,9  Mazovia
 Santa Cruz
I - Riu Iłżanka Vístula 77 1127  Mazovia
- D Riu Wieprz Vístula 303 10 400 Plantilla:POlU
- - - Riu Tyśmienica Wieprz 75 2689 Plantilla:POlU
- - - Riu Bystrzyca (Wieprz) Wieprz 70,3 1320,7 Plantilla:POlU
I - Riu Radomka Vístula 100 2000  Mazovia Mazovia
I - Riu Pilica Vístula 319 9245  Mazovia
 Silesia
- - - Riu Czarna Konecka Pilica 85  
- - - Riu Drzewiczka Pilica 81,3  
- - - Riu Wolbórka Pilica 48,8  
- - - Riu Luciąża Pilica 48,7  
- D Riu Wilga Vístula 67 569  Mazovia
Plantilla:POlU
- D Riu Świder Vístula 89,1 1161,5  Mazovia
Plantilla:POlU
- D Riu Narew Vístula 484 75 200 328  Mazovia
 Podlaquia		 Baix
- - - Riu Wkra Vístula 249 5322  Mazovia
 Varmia y Masuria
- - - Riu Łydynia Wkra 72 698  Mazovia
- - - Riu Sona Wkra 73 536,5  Mazovia
- - - Riu Raciążnica Wkra 56,9  Mazovia
- - - Riu Rządza Vístula 56  Mazovia
- - - Riu Bug Occidental Vístula 772 39 420 157 Plantilla:POlU
 Mazovia
 Podlaquia
Ucrania Ucrania
Bielorússia Bielorússia
- - - Riu Poltva Bug Occidental 70 1440 Ucrania Ucrania
- - - Riu Baixłokija Bug Occidental 71 939 Plantilla:POlU
Ucrania Ucrania
- - - Riu Huczwa Bug Occidental 79 1394 Plantilla:POlU
- - - Riu Krzna Bug Occidental 120 3353 10,5  Podlaquia
Plantilla:POlU
- - - Riu Liwiec Bug Occidental 142 2780 10,5  Mazovia
 Podlaquia
- - - Riu Ług Bug Occidental 93 1348  [[Polonia|]]
- - - Riu Muchawiec Bug Occidental 150 6350 33,6  [[Polonia|]]
Bielorússia Bielorússia
- - - Riu Liśna Bug Occidental 85 2650 13  [[Polonia|]]
Bielorússia Bielorússia
- - - Riu Nurzec Bug Occidental 100,2 2102  Podlaquia
- - - Riu Brok Bug Occidental 73 811 2  Podlaquia
- - - Riu Pełta Narew 50,7 368,7
- - - Riu Orzyc Narew 146 2077  Mazovia
 Varmia y Masuria
- - - Riu Wymakracz Narew 48  Mazovia
- - - Riu Orz Narew 54,3 609  Mazovia
 Podlaquia
- - - Riu Omulew Narew 114 493  Mazovia
 Varmia y Masuria
- - - Riu Rozoga Narew 82 493  Mazovia
 Varmia y Masuria
- - - Riu Szkwa Narew 103 483  Mazovia
 Varmia y Masuria
- - - Riu Chafa Narew 80,4 4500  Varmia y Masuria
- - - Riu Biebrza Narew 155 7057 34,9  Podlaquia
- - - Riu Llega Biebrza 157 1016  Varmia y Masuria
- - - Riu Supraśl Narew 93,8 1844,4  Podlaquia
- - - Riu Sokołdona Supraśl 57,5 464  Podlaquia
- - - RíoTurośnianka Narew 68  Podlaquia
- - - Riu Orlanka Narew 52,5 520  Podlaquia
- - - Riu Narewka Narew 61,1 711  Podlaquia
Bielorússia Bielorússia
I - Riu Bzura Vístula 166 7660  Mazovia
Plantilla:POlD
- - - Riu Rawka Bzura 97 1192 Plantilla:POlD
I - Skrwa Lewa (Skrwa esquerre) Vístula 51,7 area  Mazovia
- D Skrwa Prawa (Skrwa dret) Vístula 114 1704  Mazovia
I - Riu Zgłowiączka Vístula 79 1495,6  Cuyavia y Pomerania Cuyavia i Pomerania
- D Riu Mień Vístula 53,5 area  Cuyavia y Pomerania
 Mazovia
I - Riu Tążyna Vístula 49,8 area  Cuyavia y Pomerania
- D Riu Drwęca Vístula 253 area  Cuyavia y Pomerania
 Varmia y Masuria
- - - Riu Wel Drwęca 118 822  Varmia y Masuria
I - Riu Brda Vístula 238 4634 238  Cuyavia y Pomerania
 Pomerania
I - Riu Wda (Schwarzwasser) Vístula 210 2345 17  Cuyavia y Pomerania
 Pomerania
- D Riu Orsoa Vístula 96 1600 5  Cuyavia y Pomerania
I - Riu Wierzyca (Ferse) Vístula 112 1600  Pomerania
I - Riu Motława Vístula 65 1511,3  Pomerania
- - - Riu Radunia Motława 103 837  Pomerania

Conexions de canals

Hidrologia

L'aspecte molt pla de les comarques que travessa explica que el Vístula a voltes cause inundacions catastròfiques, per eixemple, en 1813, 1888, 1934 i 1960. El cabal anual o mòdul del Vístula és 248 m³/s per a una conca drenada d'àrea d'influència de 23 901 km² en Szczucin, de 561 m³/s per a una conca de 84 857 km² en Varsòvia i de 1042 m³/s per a una conca de 194 376 km² en Tczew, a 64 km de la seua desembocadura. El cabal mig mensual del riu no té fluctuacions estacionals significatives. El règim de precipitacions varia aproximadament en dos voltes en Tczew, en un cabal màxim de 1879 m³/s en abril, quan la neu es derrite, i un cabal mínim de 733 m³/s en setembre (en Tczew el cabal del riu ha segut observat durant 94 anys, 1900-1994[35]).

El Vístula és navegable des de la mar Bàltica fins a la ciutat de Bydgoszcz (a on conecta en el canal de Bydgoszcz). El Vístula pot acomodar modestes embarcacions fluvials CEMT Classe II. Riu dalt la profunditat disminuïx. A pesar de que es va portar a terme un proyecte per a aumentar la capacitat de transport fluvial aigües dalt de Varsòvia per mig de la construcció d'una série d'esclusa en, i en les afores de, Cracovia, el proyecte no es va estendre més allà, de manera que la navegabilitat del Vístula seguix sent llimitada. El potencial del riu aumentaria considerablement si es considerara una restauració de la conexió este-oest a través dels cursos d'aigua del Narew–Bug Occidental–Mujovets–Prípiat–Dnieper. L'importància econòmica canviant d'algunes parts d'Europa pot fer que esta opció siga més provable.

Notes

  1. ↑ “Record of the Vistula isse lobe advances in the Clapix Weichselian glacial sequence in north-central Poland” (2009). Quaternary International 207: 26. doi:10.1016/j. quaint.2008.12.015..
  2. ↑ D. Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture (London: Fitzroy-Dearborn, 1997), 207.
  3. ↑ William Napier. «Building a Library: The Fall of Rome». findarticles. com. Independent Newspapers UK Limited. Consultat el 1 d'abril de 2009.
  4. ↑ Peterson, Lena. «Swābaharjaz» (pdf). Lexikon *över urnordiska personnamn págs. page 16. Institutet för språk och folkminnen, Sweden. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007. (Text in Swedish); for an alternative meaning, as "free, independent" see Room, Adrian (2006). “Placenames of the World: Origins and Meanings of the Names for 6,600 Countries, Cities, Territories, Natural Features and Historic Sites: Second Edition”: 363, 364. Jefferson, North Carolina, and London: McFarland & Company, Inc., Publishers.; compare Suiones.
  5. ↑ Pokorny, Julius. «archive. org/web/20110809064309/http://www. indoeuropean. nl/cgi-bin/startq. cgi? flags=endnnnl&root=leiden&basename=%5Cdata%5Cie%5Cpokorny Root/Lemma es-». Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch págs. pages 882–884. Indo-European Etymological Dictionary (IEED), Department of Comparative Indo-European Linguistics, Leiden University. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2011. (text en alemà); locate by searching the page number.Köbler, Gerhard (2000). «es-» (pdf). Indogermanisches Wörterbuch: 3. Auflage págs. page 188. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007. (text en alemà); l'etimologia en anglés està en Watkins, Calvert (2000). «s(w)i-». The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 18 de setembre de 2015. Alguns vocablos relacionats en anglés són sibling, sister, swain, self.
  6. ↑ 6,0 6,1 Jędrzej Giertych. «Tysiąc lat historii narodu polskiego» (en pl). www. chipublib. org. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  7. ↑ «D'Origine et Situ Germanorum by Cornelius Tacitus». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2007. Consultat el 31 d'octubre de 2006.
  8. ↑ unesco. org/en/tentativelists/2101/ Augustów Canal on UNESCO Tentative List of Cultural Properties
  9. ↑ «The Augustów Canal at www. suwalszczyzna. pl». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2014. Consultat el 18 de setembre de 2015.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Jan M. Piskorski (1999). Pommern im Wandel der Zeit (en de). ISBN 8-3906-184-8-6. p.29
  11. ↑ 11,0 11,1 Paul Havers. «archive. org/web/20090325101021/http://www. kresy. co. uk/wanda. html The Legend of Wanda». www. kresy. co. uk. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2009. Consultat el 31 de març de 2009.
  12. ↑ Leszek Paweł Słupecki. «The Krakus’ and Wanda’s Burial Mounds of Cracow». sms. zrc-sazu. si. Consultat el 31 de març de 2009. p.84
  13. ↑ 13,0 13,1 «Wanda». www. brooklynmuseum. org. Consultat el 31 de març de 2009.
  14. ↑ Władysław Parczewski, Jerzy Pruchnicki. «Vistula River». Encyclopedia Britannica. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  15. ↑ «History of the City Gdańsk». www. en. gdansk. gda. pl. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2012. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  16. ↑ Rosamond McKitterick, Timothy Reuter, David Abulafia, C. T. Allmand (1995). Vol.5 (ed.). The New Cambridge Medieval History: C. 1198-C. 1300, Cambridge University Press. ISBN 0-521-36289-X.
  17. ↑ Krzysztof Mikulski. «Dzieje dawnego Torunia» (en pl). www. mowiawieki. pl. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  18. ↑ Oskar Halecki, Antony Polonsky (1978). A history of Poland (en de), Routledge. ISBN 0-7100-8647-4. p.35
  19. ↑ 19,0 19,1 Krzysztof Olszewski (2007). The Rise and Decline of the Polish-Lithuanian Commonwealth due to Grain Trade.; a: p. 6, b: p. 7, c: p. 5, d: p. 5.
  20. ↑ Jerzy S. Majewski. «Most Zygmunta Augusta» (en pl). miasta. gazeta. pl. Consultat el 25 d'octubre de 2009.
  21. ↑ «Gdańsk (Poland)». Encyclopedia Britannica. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  22. ↑ «Stephen Bathory (king of Poland)». Encyclopedia Britannica. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  23. ↑ The name of the kingdom was changed to Privislinsky Krai, which was reduced to a tsarist province; it lost all autonomy and separate administrative institutions. Richard C. Frucht (2008). Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, ABC-CLIO. ISBN 1-57607-800-0. p. 19
  24. ↑ «archive. org/web/20160304214655/http://electronicmuseum. ca/soviet-polish_war/spw_3. html- Vistula River Victory». www. electronicmuseum. ca. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 3 d'abril de 2009.
  25. ↑ «SEPTEMBER 13, 1944». www.1944. pl. Consultat el 25 d'octubre de 2009.
  26. ↑ 26,0 26,1 Marek Jan Chodakiewicz (1978). Between Nazis and Soviets: Occupation Politics in Poland, 1939–1947, Lexington Books. ISBN 0-7391-0484-5.
  27. ↑ US Holocaust Memorial Museum, Holocaust Encyclopedia, Auschwitz Environs, Summer 1944, ushmm. org/wlc/media_nm. php? lang=en&ModuleId=10005189&MediaId=306onlinemap [1] archivat en Wayback Machine.
  28. ↑ «Auschwitz-Birkenau: History & Overview» (en en). Jewish Virtualibrary. Consultat el 16 de decembre de 2025.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Warsaw Uprising of 1944». www. warsawuprising. com. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2018. Consultat el 14 de juliol de 2008.
  30. ↑ The Uprising remained the ultimate symbol of Communist betrayal and bad faith for Poles. John Radzilowski. «Warsaw Uprising». ww2db. com. Consultat el 25 de març de 2010.
  31. ↑ The Warsaw Rising was termed a “criminal organization” Radzilowski, John (2009). “Remembrance and Recovery: The Museum of the Warsaw Rising and the Memory of World War II in Post-communist Poland”. The Public Historian 31 (4): 143–158. doi:10.1525/tph.2009.31.4.143.
  32. ↑ Nazewnictwo geograficzne Polski. T.1: Hydronimy. 2cz. w 2 vol.. ISBN 8323996075.
  33. ↑ Żaneta Kosińska: home. umk. pl/~geopolar/stacja/wisla. htm Rzeka Wisła.
  34. ↑ Tots els habitants de localitats que es mencionen en este artícul s'entenen que es referixen, llevat indicació expressa, a l'any 2011.
  35. ↑ [enllaç trencat]

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vístula&oldid=1500883»