Castell de Wawel
- Artícul principal → Wawel.
El castell de Wawel ([ˈvavɛl]) està situat en Cracovia, Polònia. Va ser construït a instàncies de Casimiro III el Gran, qui va regnar entre 1333 i 1370, i consta de vàries estructures al voltant d'un pati central.
En el XIV va ser reconstruït per Jogaila i Eduviges I. Durant el seu regnat es va afegir la torre anomenada Pata de Gallina (Kurza Stopka) i la «torre danesa».[1] La Cambra de Eduviges i Jogaila, en la que està l'espasa Szczerbiec que s'usava en cerimònies de coronació, s'exhibix en l'actualitat i és un atre restant d'este periodo.[2] En el tossal es varen construir atres edificis que servien com a quarters per als numerosos clercs, empleats reals i artesans. En este periodo es varen erigir muralles i torres defensives com Jordanka, Lubranka, Sandomierska, Tęczyńska, Szlachecka, Złodziejska i Panieńska.
El castell de Wawel i el tossal Wawel constituïxen el lloc històric i cultural més important de Polònia. Durant sigles va ser la residència dels reis de Polònia i símbol de l'Estat polac. En l'actualitat és un dels millors museus d'art del país. Fundat en 1930, el museu comprén dèu departaments responsables de coleccions de quadros (inclosa una important colecció de pintures italianes de la Renaixença), gravats, escultures, textils (entre ells la colecció de tapissos de Segismundo II Augusto), orfebreria, armes, armadures, ceràmica, porcelana de Meissen i mobles. Els fondos d'art oriental del museu inclouen la major colecció de tendes de campanya otomanes en Europa. En sèt estudis de conservació especialisats, el museu també és un centre important de conservació d'obres d'art.
Està inclós en l'àmbit del centre històric de Cracovia, en la llista del patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'edifici actual comprén fragments romànics i importants elements gòtics. El seu aspecte actual data principalment del periodo (1504-1535), del regnat d'Alejandro Jagellón (1501-1506) i de Segismundo I el Vell (1506-1548).
La construcció del castell renaixentiste va ser iniciada per Eberhard Rosemberg, mestre en mampostería, i Francisco de Florencia, autor de les galeries i dels elements decoratius en pedra. Els seus treballs varen ser continuats pel mestre Benedykt i Bartolomeo Berrecci de Florencia. L'obra d'estos artistes constituïx un dels monuments de l'arquitectura renaixentista més importants d'Europa.
Les sales de la residència havien segut proveïdes d'una decoració real, que implicava un fil director simbòlic i homogéneu. Reflectia el poder de Polònia, perillós per als seus enemics i indulgent per als seus residents. S'han conservat alguns elements, tals com els frisos pintats, els sostres de fusta o els marcs de portes esculpidos. La decoració del sostre de la Sala dels Diputats, en rostres humans esculpidos i pintats, componen el fragment més original.
Història
[editar | editar còdic]
La tossal Wawel, l'ubicació del castell, ha estat habitada des de fa més de cinquanta mil anys, en l'Era Paleolítica. L'assentament bullía en el comerç, l'artesania i l'agricultura local. Quan es varen assentar més persones en el tossal i el comerç es va fer més eficient, els governants de Polònia varen instalar la seua residència en el tossal. Des del començ de la història de Polònia, el tossal Wawel va ser el centre tant del poder llaic com a eclesiàstic. En l'any 1000 es va instituir un bisbat en Cracovia, i poc despuix es va construir la primera catedral de Wawel.
Al començament de el XVI, el rei Segismundo I el Vell (Zygmunt I en polac) i la seua dòna varen dur els millors artistes nacionals i estrangers, entre ells arquitectes italians, escultors i decoradores alemans, per a renovar el castell i transformar-ho en un esplèndit palau renaixentista.[3] Pronte es va convertir en un paradigma de residència real en l'Europa Central i Oriental i va servir a sovint com a model en esta zona.
En l'incendi de 1595 es va cremar la part noreste del castell.[4] El rei Segismundo III Vasa la va reconstruir, encara que en l'actualitat solament queden dels seus esforços les escales dels Senadors i el fumeral del Saló dels Pardals.[4] En 1609, Segismundo va traslladar la capital a Varsòvia i varen començar temps durs per a Wawel. Es va abandonar el castell i atres edificis a pesar de la preocupació dels governadors locals. Les invasions sueques de 1655–1657 i 1702 varen contribuir a la deterioració del mateix.[5]
,_circa_1555_(2).jpg){kind=link}
El Tossal va ser ocupat per l'eixèrcit prusiano en 1794. Es varen furtar les insígnies reals i mai varen ser recuperades (aparte de Szczerbiec).[2] Despuix de la tercera partició de Polònia (1795), Wawel, com un important punt defensiu, va ser modernisat pels austríacs en muralles defensives.[4] Es va modificar l'interior del castell i es varen derribar alguns edificis. En la segona mitada de el XIX els austríacs varen redissenyar les muralles fent-les part d'una fortalea. No obstant, en 1905 l'emperador Francisco José I d'Àustria va donar l'orde de que les tropes austríaques es marcharen de Wawel.[4] Va començar la restauració de l'edifici, en el descobriment de la Rotonda de la Verge María i atres restants del passat. Les renovacions del tossal Wawel varen ser finançades per subscripció popular.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, les autoritats de la recent independisada Segona República Polaca varen decidir que el castell de Wawel es convertira en un edifici representatiu de l'Estat polac i fora usat pel governador; posteriorment, en 1921 el Parlament de Polònia va aprovar una resolució que va donar a Wawel l'estatus oficial de la residència del President de Polònia.[4] En 1930, el museu de Wawel va ser reconegut oficialment com a departament de les Coleccions Nacionals d'Art.
Durant la Segona Guerra Mundial, Wawel va ser la sèu de les autoritats ocupants i la residència del governador general Hans Frank. Despuix de les destrosses de la II Guerra Mundial, per decret del Consell Nacional d'Estat, el castell de Wawel es va convertir en un museu nacional. Casi immediatament despuix de la seua lliberació, es va tornar a reconstituir el museu i en els anys 1960 ya pren pràcticament la forma actual. En 1992, es va portar a terme un important programa de restauració tant del castell real com de la catedral, situada en el seu veïnat, permetent a Wawel estar llest per a celebrar el milenari del bisbat de Cracovia en 2000.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostrowski 1992, p. 24
- ↑ 2,0 2,1 Ostrowski 1992, p. 156
- ↑ Ostrowski 1992, p. 47
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ostrowski 1992, p. 139
- ↑ Ostrowski 1992, pàg. 57, 139
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Wawel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.