Ruta de l'àmbar
La Ruta de l'àmbar és una antiga ruta comercial que conectava el mar del Nort i el mar Bàltica en Itàlia, Grècia, i el Mar Mediterrànea,[1] aixina com el mar Negra i Egipte des d'abans del naiximent de Crist i durant un vast periodo posterior. Un component vital per a l'elaboració d'objectes ornamentals, l'àmbar era transportat per esta ruta. Els principals trayectes fluvials eren realisats pels rius Vístula i Dniéper.
Història
[editar | editar còdic]l'àmbar era negociat per esta ruta comercial ya des de la Prehistòria. En l'expansió del Imperi romà fins al Danubio, provablement cap a inicis de el I baixe els governs de César Augusto i Tiberio, la ruta es va convertir en una calçada romana dins de l'àrea pertanyent a l'Imperi. El trayecte romà de la ruta de l'àmbar pot ser trobat en els registres de la Tabula Peutingeriana (un mapa que mostra la ret de camins de l'Imperi romà, creat en el IV). La calçada que oferia major seguritat en periodos hivernals, unint Carnuntum en el Danubio, en Aquilea en Itàlia, era coneguda com a ruta romana de l'àmbar. Plinio el Vell (23-79), va descriure cóm era fet el transport de l'àmbar des de les costes bàltiques fins a Aquileia per eixa ruta i des de llavors esta va rebre el nom en el que se li coneixeria.
La ruta principal seguia en direcció sur partint en les costes del Bàltic, en Prusia a través de les terres de Boii (actual Bohemio) fins a aplegar al Mar Adriático. Va ser trobat àmbar bàltic en la tomba del faraó egipcíac Tutankamón, aixina com es va enviar des de la Mar del Nort àmbar per al Temple d'Apolo en Delfos com a ofrena. A partir del Mar Negra, el comerç podia seguir en direcció al Caucas, i el restant d'Àsia, a lo llarc de la Ruta de la Seda, una atra antiga ruta de comerç.
En Escandinavia la ruta de l'àmbar va dur les influències de la Mar Mediterrâneo als països més al nort d'Europa, provablement fent sorgir la prolífica cultura de l'Edat de Bronze Nòrdic.
Des d'a lo manco el XVI, l'àmbar es va traslladar des del nort d'Europa fins a la zona mediterrànea.[2][3] L'adorn de pit del faraó egipcíac Tutankamón (c. 1333-1324 a. C.) conté grans contes d'àmbar bàltic[4][5] Schliemann va trobar contes d'àmbar bàltic en Micenas, com va demostrar una investigació espectroscópica.[6] La cantitat d'àmbar en la tomba real de Qatna (Síria) no té parangón en els jaciments coneguts del segon mileni a. C. en el Llevant i el Próximo Oriente Antic.[7] Des de la Mar del Nort s'enviava àmbar al temple d'Apolo en Delfos com a ofrena. Des de la Mar Negra, el comerç podia continuar cap a Àsia a través de la Ruta de la Seda, una atra antiga ruta comercial.
Trams coneguts per país
[editar | editar còdic]Europa Central
[editar | editar còdic]
Les més curtes (i provablement les més antigues) calçades evitaven les àrees alpines i anaven de les costes de la Mar Bàltica (Estland) a través de Polònia, passant per la regió de Moravia en República Checa, seguint el curs del riu March en Eslovàquia fins a la Baixa Àustria, creuant el Danubio en Carnuntum, aproximadament 50 km a l'est de Viena. Evitant els passos montanyosos dels Alps, la ruta continuava per Scarbantia (Sopron, Hongria), Savaria (Szombathely, Hongria), Poetovio (Ptuj, Eslovènia), Emona (Liubliana, Eslovènia) fins a aplegar a Aquilea en la costa del Mar Adriático. Entre Sopron i Szombathely, la ruta de l'àmbar passa per la regió central de Burgenland (districte de Oberpullendorf), una àrea d'extracció de ferro celta molt important per a l'indústria bèlica romana. Este tram de la ruta és considerat actualment Patrimoni Mundial. En els sigles III i IV, la ruta va perdre la seua funció de conexió entre Itàlia i Carnuntum. Des de que la ruta romana de l'àmbar va desaparéixer en mig de la construcció de modernes carreteras, alguns trayectes de l'antiga ruta encara poden ser reconeguts en fotografies aérees en camps de cereals recentment llaurats.
Alemània
[editar | editar còdic]Vàries calçades unien el Mar del Nort (Nordsee) i el Mar Bàltica (Ostsee), especialment des de la ciutat de Ambur (actual Hamburc) pel Pas del Brennero (Brennerpass), seguint en direcció sur cap a Brindisi (Brundisium) en Itàlia i Ambracia (Grècia).
Suïssa
[editar | editar còdic]La regió de Suïssa posseïx un número de calçades alpines, concentrades al voltant de la ciutat de Berna (Bernstein és la paraula del idioma alemà per a àmbar) i provablement originada en els màrgens dels rius Ródano i Rin.
Països Baixos
[editar | editar còdic]Una menuda part, incloent Baarn, Barneveld, Amersfoort i Amerongen, conectava la Mar del Nort en el Baix Rin francés.
Bèlgica
[editar | editar còdic]Una menuda part seguix en direcció sur d'Amberes i Bruixes cap a les ciutats de Braine-l’Alleud i Braine-li-Comte, abdós els noms originals de la qual eren "Brennia-Brenna" (en llatí: “Burner”). La ruta continuava fins al riu Mosa passant per Berna en Suïssa.
França
[editar | editar còdic]Tres calçades poden ser identificades partint des de la regió coneguda com Brenne fins a la desembocadura del Loira passant per Bresse i Berna, creuant els Alps en direcció a Suïssa i Itàlia. Fragments de calçades es troben en Amberes (pròxim a Bordeus), seguint en direcció a Béarn i utilisant els Pirineus com una ruta de comerç.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Graciela Gestoso Singer, "Amber in the Ancient Near East", i-Medjat No. 2 (December 2008). Papyrus Electronique dones Ankou.».
- ↑ de Navarro, J.M.. “Prehistoric routes between northern Europe and Italy defined by the amber trade”. The Geographical Journal 66 (6): 481–503.
- ↑ Harding, Anthony F. (2001). Oxford Illustrated History of Prehistoric Europe, Oxford U. Press. ISBN 978-0-19-285441-4.
- ↑ Reeves, C.N. (1990). The Complete Tutankhamun: The king, the tomb, the royal treasure, Thames & Hudson.
- ↑ (2000) Ancient Egyptian Materials and Technology, Cambridge University Press. as cited by Gestoso Singer
- ↑ “Analysis and provenience of Minoan and Mycenaean amber, part IV Mycenae” . Greek, Roman, and Byzantine Studies 13 (4).
- ↑ “The Qatna lion: Scientific confirmation of Baltic amber in clapix Bronze Age Syria” (2008). Antiquity 82: 49–59.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta del ámbar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.