Anar al contingut

Burgenland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Burgenland
Per al districte de Sajonia-Anhalt (Alemània), vore: districte de Burgenland.

Burgenland (pronunciació: Búrguenlant; «país de castells», en hongarés: Őrvidék) és un estat federat d'Àustria. La capital de l'estat és Eisenstadt. És el més oriental dels nou estats federats d'Àustria i el menys poblat. El seu territori correspon en l'àrea cedida pel Regne d'Hongria a la recent creada República d'Àustria en virtut del Tractat de Trianon. En 1921 es anexiona el territori i rep el nom llegal de "Burgenland" en virtut de la Llei Federal de 24 de giner de 1921.

Burgenland llimita al nort en la regió de Bratislava (Eslovàquia), a l'est en els comtats de Györ-Moson-Sopron i Vas (abdós en Hongria), al sur en la regió eslovena del Mura, i a l'oest en els estats federats austríacs d'Estiria i Baixa Àustria. Les fronteres en els països mencionats constituïen, fins al 21 de decembre de 2007, 397 km de la frontera exterior de l'espai Schengen de la UE.

L'estat de Burgenland s'estén des del Llac Neusiedl en el nort fins a les estribaciones dels Alps en el sur. Té una forma allargada nort-sur i aplega a estretir-se fins a un esgambi de 4 km a l'altura de Sieggraben. Burgenland és membre de l'Eurorregión Centrope.

Geografia

[editar | editar còdic]

Burgenland té una superfície de 3.965,2 km² i té 397 km de frontera, majoritàriament en Hongria i en menor mida en Eslovènia i Eslovàquia.

El punt més alt de Burgenland és el tossal Geschriebenstein, en la frontera en Hongria i el cim de la qual s'eleva 884 metros sobre el nivell de l'mar. El punt més baix és el Hedwighof, en el municipi d'Apetlon (Districte de Neusiedl am See), a 114 m. La localitat més baixa és Illmitz, a 116 m.

El punt més cèntric de Burgenland, en les coordenades 47° 28′ 41,2″ N, 16° 34′ 17,8″ I, es troba en Unterpullendorf (municipi de Frankenau-Unterpullendorf) i està senyalat en una pedra basáltica.

Burgenland es dividix en tres regions naturals: nort, centre i sur.

El riu Leita supon la frontera natural en Baixa Àustria. Atres rius destacables són el Raba, el Pinka i el Wulka. El riu Zöbern desemboca en el Güns (afluent del Raba).

El clima és ilírico en Burgenland Sur i panónico en el restant de l'estat, segons les divisions climàtiques locals. En la mitat septentrional de l'estat s'aprecia una major presència del clima continental. Les temperatures oscilen entre els -2 °C i -4 °C de giner i els 21 °C de juliol.

La temperatura més alta registrada en Burgenland és de 40,3 °C en Neusiedl am See el 8 d'agost de 2013.

Àrees protegides

[editar | editar còdic]

Destaca el parc nacional del Llac Neusiedl, inclós en 2001 en el Patrimoni de la Humanitat "Paisage cultural de Fertö/Neusiedlersee" per la UNESCO.

Existixen ademés en Burgenland:

  • 29 parages naturals
  • 8 paisages protegits
  • 15 parages naturals inclosos en la Ret Europa 2000
  • 6 parcs nacionals (Weinidylle, Raab-Őrség-Goričko, Rosalia-Kogelberg, Neusiedler See–Leithagebirge, Geschriebenstein-Írottkő i Landseer Berge)

Política

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Eleccions de Burgenland.

Com estat federat, Burgenland té com a institucions principals el seu Parlament estatal (Landestag), Govern estatal (Landesregierung) i Governador (Landeshauptmann).

El parlament estatal de Burgenland té 36 escans, que despuix de les eleccions de 2020 es distribuïxen de la següent manera:

Eleccions de Burgenland de 2020

Partit Vots % Escans +/-
SPÖ 92.634 49,94 19 Augment4
ÖVP 56.726 30,58 11 =
FPÖ 18.161 9,79 4 Disminució2
GRÜNE 12.466 6,72 2 =


Despuix de les eleccions de 2020, tant la presidenta del parlament estatal de Burgenland, Verena Dunst, com el governador, Hans Peter Doskozil, pertanyen a el SPÖ.

Burgenland té dret a tres escans en el Consell Federal (Bundesrat) d'Àustria, dels quals actualment dos consellers són de el SPÖ i un del ÖVP.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

Ciutats estatutàries (Statutarstädte)

[editar | editar còdic]

Districtes

[editar | editar còdic]
Districtes de Burgenland
Districtes de Burgenland (de nort a sur)
Denominació Capital Superfície (km²) Població Matrícula
Neusiedl am See Neusiedl am See 1.038,64 59.990 ND
Eisenstadt-Umgebung Eisenstadt 453,14 43.236 EU
Mattersburg Mattersburg 237,83 40.042 MA
Oberpullendorf Oberpullendorf 701,44 37.384 OP
Oberwart Oberwart 732,58 54.192 OW
Güssing Güssing 485,34 25.699 GS
Jennersdorf Jennersdorf 253,34 17.097 JE

Municipis

[editar | editar còdic]

L'estat conta en 171 municipis (contat en les Ciutats estatutàries). A banda de l'alemà (idioma oficial de tota Àustria), el croata i l'hongarés són llengües oficials de l'estat, l'únic oficialment trilingüe del país.

Economia i infraestructures

[editar | editar còdic]

Burgenland és principalment una regió vitivinícola, junt a Baixa Àustria. Els seus 13 000 hectàrees de vinyes es dividixen en les següents àrees:

  • Neusiedler See (6.675 ha)
  • Leithaberg (3.097 ha)
  • Rosalia (297 ha)
  • Mittelburgenland (2.104 ha)
  • Eisenberg (515 ha)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons